Assaig de l'enteniment humà Locke
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,14 KB
Kant deia que hi havien els judicis sintètics a priori que són afirmacionms que aporten información nova, pero que son independents de l’experiència.
El gir Copèrnicà:Hi ha 2 aspectes diferents en el coneixement humà, hi ha la materia i el contingut, i hi ha la forma que és l’organització que serveix per donar sentit a allò que coneixem.
Segons Kant, el contingut del coenixement prové de l’experiència, però és la nostra ment la que aporta l’estructura que serveix per interpretar allò que coneixem.
L’experiencia proporciona la materia del coneixement, menttre que el subjecte s’encarrega de donar-li forma perquè adquireixi significat.
El gir copernica ens obligava a fer atenció especialmente a la manera com el subjecte estructura i conforma allò que coneix, el que proposa és un canvi total de prespectiva, consisteix en mostrar com la realitat ha d’adaptar-se a lesestructures cognitives que la ment del subjecte imposa a tot allò que percebem.
Segons Kant per coneixer fem servir tres facultats diferents, la sensibilitat, la raó i l’enteniment.
Per Kant l’espai i el temps no són realitats objectives que existeixin al món exterior del subjecte, sinó que són el Març imposat per la nostra propia ment dins del qual percebem la realitat.
L’enteniment:és el que s’encarrega d’interpretar les dades de la sensibilitat per formar conceptes i elaborar judicis.
Les categories de l’enteniment: Segons Kant les categories són conceptes a priori de l’enteniment, que serveixen per intepretar le snostres experiències i proveir-les de significat. Va identificar 12 categories diferents, les més importants la substància i la causa.
La causalitat per Kant és nomes una de les categories amb les quals la nostra ment interpreta i organitza les dades de la sensibilitat.
Tres grans idees reguladores: El món és la primera de les idees reguladores de la raó, amb la idea de mon intentem englobar en un sol concepte tot allò que coneixem sobre els fenòmens físics i naturals.
La segona idea és l’anima, amb la qual aspirem a unificar tots els fenomens psíquics que experimentem al nostre interior.
Finalment,Déu és la més extensa i completa de totes perque amb ella intentem agrupar la totalitat de la realitat, tot remetent akkò que existeix a un creador suprem.
La manca de fenomens relacionats amb el món, l’anima i Déu fa que la metafísica no pugui ser una ciencia, no obstant, Kant creía que la metafísica respon a una tendencia natural i inevitable dels éssers humans.
Fenomen:és allo que se’ns mostra, es a dir, la cosa tal com la percebem en si mateixa.
Noümen:És la cosa en si, és la raó pràctica.
El coneixement humà només arriba fins al fenomen, mentre que el noümen resulta inaccesible per a nosaltres.Els éssers humans, tant que fenòmens, están subjectes al determinisme de les lleis naturals.Però com a noümens, le spersones tenim llibertat autèntica.
Etiques materials: son les teories elaborades per els filosofs del passat.
Les ètiques materials són heterònomes, perque les normes no són establertes per l’individu mateix,sinó que provenen de fora d’ell.Les etquies materials són aposteriori perque per trovar les normes de conducta hemd e basar-nos en l’experiencia.
Kant critica les etiques materials perque les seves normes son hipotetiques, heterònomes i a posteriori.
La proposta ética de Kant és una teoría formal, necessària, autónoma u a priori.Aquesta teoría ética nomes ens diu quina és la forma a la qual han d’ajustar-se les normes de conducta que elegim nosaltresmateixos.
Kant pensaba que havíem de renunciar a la cerca d’un objectiu concret.
L’imperatiu categòric: Kant anomena màximes de conducta a les normes individuals de comportament que cada persona ha d’elegir per si mateixa,aquestes normes han de cumplir i resdpectar l’imperatiu categòric,l’imperatiu estableix només com hem de cumplir les normes.
Kant proposa diferent maneres de formular l’imperatiu categoric. Sempre que ens disposem a elegir una máxima de conducta hem de pensar que pasaría si aquest comportament fos universal.
Hi ha una segona manera de formular l’imperatiu, en la qual es remarca laimportància de respectar la dignitat de la persona humana, quan prometo coses que no estic disposat a cumplir, en realitat el que estic fent és engañar a les altres persones,atès que lestracto com un mitjà per obtener benefici, en lloc de respectar-les comlint allò que vaig prometre.
Regne dels fins:Kant insistia la en la importància de teballar de manera conjunta per tal que la nostra societat poguès anar apropant-se progressivament, el regne dels fins seria la societat ideal, en la qual totes les persones es respectessin mútuament i en la qual tothom tractés els altres com a fins en si mateixos i no solament com a mitjans.
La tercera formulació proposava que a l’hora d’elegir kes nostres màximes ens imaginem que estem elaborant les lleis d’un regne dels fins hipotètic, amb això tindríem la responsabilitat de garantir que tots els éssers humans es respectessin mútuament entre ells.