L'assaig a Catalunya: Evolució i estil de Joan Fuster

Context històric i cultural de l'assaig

L'assaig com a gènere pràcticament no va existir durant els anys 40 i 50 a causa de la censura franquista, ja que la literatura d'idees era considerada perillosa. Als anys 60 es va produir un reviscolament del gènere amb nous temes de reflexió, especialment en revistes com Serra d'Or i editorials com Edicions 62.

Ubicació de l'obra de Fuster en el gènere

Diccionari per a ociosos pertany al bloc humanístic de l'obra de Joan Fuster. Aquest bloc es caracteritza per una voluntat reflexiva i per recollir articles publicats en premsa. A diferència dels seus assajos sociopolítics, que pretenien crear consciència nacional valenciana (com Nosaltres, els valencians), i dels estudis literaris (Literatura catalana contemporània), el bloc humanístic de Fuster és més divers i menys centrat en un tema únic.

Característiques generals de l'assaig

L'assaig es caracteritza per la seva voluntat didàctica, caràcter divulgador i estil en prosa no narrativa. És argumentatiu i dialogat, dirigint-se al lector amb la intenció de persuadir-lo. Pot adoptar diferents formats, com el dietari, l'article o l'epístola. A més, segons el seu objectiu, pot ser:

• Divulgatiu: tema concret, interpretació mínima del lector.
• Deliberatiu: tema ampli, amb una veu d'autor molt present i que requereix una actitud activa del lector.

Altres autors destacats en el mateix context

• Josep Pla – El quadern gris (1966): Reflexions sobre la societat i els esdeveniments del seu temps en format de diari personal.
• Gaziel – Meditacions en el desert: Assajos crítics sobre la societat i la política.

Evolució del gènere després de Fuster

Als anys 70, l'assaig es va centrar en la política, especialment la transició i la recuperació de la llibertat d'expressió. Als anys 80 i 90, es va desplaçar cap a la premsa, amb autors que escrivien columnes i articles d'opinió. Es manté l'ús d'un llenguatge àgil i directe, amb intertextualitat i recursos retòrics, però esdevé més fragmentari i immediat.

Autors posteriors i diferències amb Fuster

• Joan Francesc Mira (Els valencians i la terra, Crítica de la nació pura, 1984): Analitza la sociologia valenciana amb una perspectiva més acadèmica.
• Isabel-Clara Simó (En legítima defensa, 2003): Recull d’articles d’opinió amb una mirada feminista i crítica de la societat.

Diferències i semblances: Tots tres utilitzen un estil clar i directe. Fuster és més irònic i reflexiu, mentre que Mira té un enfocament més sociològic i Simó és més combativa i reivindicativa.

Característiques de l'estil de Fuster i la seva funció

• Ironia, humor i sarcasme: Genera una complicitat amb el lector i fa que la reflexió sigui més atractiva.
• To conversacional: Utilitza col·loquialismes i marques d’oralitat per apropar-se al lector.
• Interpel·lació al lector: Fa servir preguntes retòriques i la segona persona per fer-lo participar en la reflexió.
• Claredat i repetició d’idees: Facilita la comprensió, tot i la profunditat de les seves idees.

És un aforisme?

Segons la definició de Fuster, un aforisme és una "càpsula de doctrina", breu i amb un to sentenciós, que requereix interpretació per part del lector. Si el fragment analitzat és curt, amb una estructura de contrast i una tesi clara, podria considerar-se un aforisme. Si, en canvi, és més extens i argumentatiu, es tractaria d’un assaig breu i no d’un aforisme.