L'Assaig Català i Valencià: Joan Francesc Mira i Joan Fuster

Joan Francesc Mira: L'Assaig de la Vida Quotidiana

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques, que després han aparegut recollits parcialment en volum.

Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió.

Temes Recurrents en l'Obra de Mira

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear «consciència col·lectiva», i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira.

Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s’autoproclamen «normals» i que gaudeixen de tots els elements —banderes, fronteres, reconeixement internacional…— que en principi els haurien d’assegurar una existència menys conflictiva.

Joan Fuster: El Mestre de l'Assaig Peninsular

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

• a) Obres de temàtica humanística i general: com Diccionari per a ociosos o el Diari 1952-1960.
• b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians: com Nosaltres, els valencians.
• c) Obres de crítica i d’història literàries: com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer, i estudis sobre contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.

A més d’aquesta varietat temàtica, l’assaig fusterià presenta moltes formes: l’article i el diccionari filosòfic, el diari, l’aforisme i la monografia.

L'Essència de l'Assaig Fusterià

De tota manera, es tracta d’examinar, de tornar a pensar tot el que sabem —o creiem saber— sobre qualsevol tema per tal d’aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida. Fuster, amb els seus assaigs, donava, entre nosaltres, carta de naturalesa a la prosa d’idees. Finalment, Fuster se servia d’una llengua que constituïa una altra pauta normalitzadora: va fugir d’un llenguatge artificiós, arcaic, i utilitzà una prosa clara, natural. I amb una llengua literària comuna a tot l’àmbit del català.

"Nosaltres, els valencians": Un Examen Radical

En Nosaltres, els valencians, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic.

Fuster utilitza la història com un mitjà de transformació de la seua societat i marca en aquest llibre les premisses a partir de les quals els valencians s’havien de plantejar el destí del seu país. La influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana.