L'Assaig Català: Història, Autors i Evolució des de la Postguerra

Què és l'Assaig? Definició i Característiques

L’assaig és un gènere literari de caràcter obert i subjectiu que combina literatura, filosofia i tractats, abordant temes filosòfics, històrics, polítics o literaris per a una audiència general. Els trets principals són:

• L’actualitat
• L’argumentació persuasiva
• El caràcter fragmentari
• L’estil elaborat
• El diàleg amb el lector

Després de la II Guerra Mundial, va ressorgir amb figures com **Jean-Paul Sartre** i **Albert Camus**. En català, als anys 50, destacà la reflexió nacional i cultural amb autors com **Joan Fuster** i **Manuel Sanchis Guarner**.

L'Assaig Català: Crisi i Revifament Postguerra

Durant la postguerra, l'assaig va patir una greu crisi a causa de la censura, l'exili d'intel·lectuals i l'aïllament cultural, factors que en van limitar el desenvolupament. Als anys 40 gairebé va desaparèixer, amb produccions centrades en la Guerra Civil.

Als anys 50 i 60, gràcies al relaxament de la censura i l’impuls econòmic, el gènere va revifar amb nous temes com la joventut o la identitat col·lectiva, destacant iniciatives com *Serra d’Or* (1959) i **Edicions 62**.

Joan Fuster: Pilar de l'Assaig Català Modern

L'obra de **Joan Fuster** es pot dividir en tres blocs principals:

• Obres humanístiques: reflexionen sobre l'ésser humà i la realitat amb un enfocament escèptic, com *Diccionari per a ociosos* (1964).
• Obres cíviques i polítiques: analitzen la identitat valenciana, destacant *Nosaltres, els valencians* (1962).
• Obres de crítica literària: centrades en estudis de clàssics medievals, com *Ausiàs March: el ben enamorat* (1959), i literatura contemporània, com *Literatura catalana contemporània* (1972).

Altres Veus Essencials: Josep Pla i Maria Aurèlia Capmany

**Josep Pla** (1897-1981), amb *El quadern gris* (1966), reflexiona en forma de diari personal sobre esdeveniments socials, històrics i culturals que defineixen la seva visió del món.

**Maria Aurèlia Capmany** (1918-1991), polifacètica i dinamitzadora cultural, destacà per un assaig modern comparable al d’altres països. Algunes de les seves obres més importants són:

• *La dona a Catalunya* (1966)
• *La joventut, és una nova classe?* (1969)
• *Pedra de toc* (1970)

La Transició i la Consolidació de l'Assaig al País Valencià

La Transició espanyola va recuperar la llibertat d'expressió i va impulsar assagistes que abordaven temes polítics, socials i culturals, així com la normalització lingüística.

**Joan Fuster** influí profundament en aquest gènere, consolidat al País Valencià amb el **Premi Joan Fuster d'Assaig**, vinculat als **Premis Octubre**. Obres clau d'aquest període inclouen:

• *Nosaltres, els valencians* de **Joan Fuster**
• *La llengua dels valencians* de **Manuel Sanchis Guarner**
• *Conflicte lingüístic valencià* de **Rafael Ninyoles**

Aquestes obres van respondre a la demanda d'una societat interessada en reflexions històriques i lingüístiques.

Assagistes Contemporanis: Diversitat de Temes i Veus

**Joan Francesc Mira** (1939) destaca per assaigs sobre antropologia i sociologia, com *Crítica de la nació pura* (1984), centrada en nacionalisme, llengua i poder.

**Josep Vicent Marqués**, amb *País perplex* (1973), analitza la realitat valenciana.

**Carme Miquel** reflexiona sobre història i problemes actuals a *A cau d'orella* (1998).

Des dels anys 90, autors com **Enric Soria** exploren cultura i societat, mentre que **Montserrat Roig** incorpora el discurs feminista, sobretot des de la premsa.