L'assaig català durant el franquisme i la postguerra

Context històric: Franquisme i repressió cultural

L'inici de la Dictadura franquista, l'any 1939, va significar per a Catalunya, el País Valencià i les Balears la pèrda de llibertats democràtiques, a més de la persecució de la seva llengua i literatura, identificades com a signes emblemàtics del separatisme. Llengües com el català o el basc només eren permeses en els àmbits familiar i folklòric. Exclòs el català del sistema docent i dels mitjans de comunicació, el públic lector en català es trobava molt limitat. Durant els anys 60, la societat es va transformar gràcies a la millora de les condicions de vida, l'economia i el creixement de l'oposició al franquisme. A partir dels anys 60 va pujar el nivell econòmic i el règim es veia obligat a obrir-se, afavorint l'intercanvi cultural. Al final dels anys 60, la pressió contra el règim era cada vegada més forta. El desig de democràcia i de llibertat creixia en la societat. En les zones amb llengua i cultura pròpies, es reivindicava el dret a usar-la amb normalitat i superar, així, la prohibició d'emprar les llengües diferents del castellà, a més d'assolir una certa autonomia política.

Joan Fuster: Assagista clau de la postguerra

Trajectòria: Joan Fuster (nascut a Sueca, 1922-1992) és l'assagista de postguerra més important. Va començar amb la poesia, però prompte la va abandonar en favor de l'assaig. La seva obra s'agrupa en tres blocs:

• Obres de temàtica humanística i general (com Diccionari per a ociosos), on tracta temes que van de la història a la política, passant per la vida quotidiana.
• Obres destinades a reflexionar sobre la identitat col·lectiva dels valencians (com Nosaltres, els valencians).
• Obres de crítica i d'història literària, dedicades als clàssics valencians com Ausiàs March i a contemporanis com Salvador Espriu.

Classifiquem els assajos de Fuster en divulgatius (reflexió sobre la identitat valenciana) i deliberatius (obres de temàtica diversa). Els assaigs de Fuster responen sempre a la voluntat de comprendre un fet i establir un examen de consciència.

El gènere de l'assaig: Característiques i evolució

Característiques: L'assaig és un dels quatre grans gèneres literaris. S'escriu en prosa i sovint s'enuncia en primera persona. El referent textual està integrat per elements que procedeixen de la realitat efectiva i que s'interpreten de manera versemblant (exclou la ficció). Hi predomina l'argumentació per a fomentar el debat intel·lectual. Als Països Catalans, la història del gènere no és brillant. Ha estat un gènere marginal i d’escàs conreu. Joan Fuster, però, és un assagista de gran talla. L'assaig fou perjudicat per la repressió franquista. L'assaig —diu Fuster— és literatura d'idees. L'assagista manipula les idees, però només ho pot fer manipulant paraules. Aquesta necessitat situa l'assagista en l'òrbita de la literatura. L'assaig, abans de la guerra, sols trobà espai de publicació en revistes. Durant la guerra sorgeix una abundant literatura doctrinal i polèmica que reflecteix la situació contradictòria (Josep Carner). La postguerra reflectia l'evolució de les idees literàries.

Altres assagistes catalans rellevants

Carles Riba (1893-1959)

Va escriure els primers assaigs crítics, recollits a Escolis, i publicà Estances. La seva darrera obra fou Esbós de tres oratoris. Amb la seva mort es tancava una etapa de la poesia catalana, la poesia simbolista, i es perdia un escriptor fidel a la llengua.

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)

El prestigi li arribarà amb novel·les com Betúlia i Un lloc entre els morts. Va exercir de professora, actriu i directora. Com a assagista sobresurt per obres sobre la situació de la dona, amb llibres com El feminisme a Catalunya.

Jaume Vicens Vives (1910–1960)

Va ser clau en la cartografia històrica. L'assaig Notícia de Catalunya va tenir una repercussió immediata i va representar la moderna historiografia catalana. També va escriure Els Trastàmares.