L'Assaig Català: Evolució i Autors Clau

L'Assaig després de la II Guerra Mundial

El Ressorgiment Humanista

Després de la II Guerra Mundial, l'assaig va ressorgir amb una concepció més humanista, com a conseqüència de la crisi moral i creativa derivada de la tendència autodestructiva de la guerra.

L'Assaig en Català

Al voltant dels anys 50, l'assaig en català es va centrar en la «reflexió sobre el país», segons Joan Fuster. El debat intel·lectual sobre la nació es va plantejar com una necessitat i una resposta a les restriccions polítiques del franquisme.

A la dècada dels 60, amb la publicació de Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster, també trobem l'assaig polític. Considerat un gènere amb influència social, va ser cabdal per a les generacions joves, necessitades d'informació i protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68.

Altres Autors d'Assaig

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)

Maria Aurèlia Capmany va ser una veu polifacètica i una autèntica dinamitzadora cultural i teatral. Va ser una de les dones que més atenció va dedicar a la pràctica d'un assaig modern, homologable en to i temes al que s'estava fent en altres països. Un dels seus títols més importants és La dona a Catalunya (1966).

Josep Pla

Josep Pla va ser un autor cabdal dins l'assaig abans, durant i després dels anys 60. La seva obra abasta seixanta anys i cultiva diversos gèneres relacionats amb el periodisme, com articles d'opinió i reportatges.

Les característiques més importants del seu estil són la simplicitat, la ironia i la claredat. Detestava els artificis i la retòrica buida.

Evolució de l'Assaig després del Diccionari per a ociosos

L'any 1972, dues editorials (Concret Llibres i Edicions 62) van crear el premi d'assaig Joan Fuster, que l'any següent va continuar, i continua fins a l'actualitat, l'editorial Tres i Quatre de València. Aquest premi palesa el ressò que havien adquirit els títols dels anys anteriors.

Des de finals dels anys 60, hi va haver una demanda social de gent amb inquietuds polítiques i culturals que va afavorir la lectura i, per consegüent, la creació de prosa no narrativa, on la temàtica històrica i lingüística pròpia va superar l'interès per la ficció.

Vicent Salvador s'adiu més al concepte d'assaig divulgatiu, ja que la majoria d'autors parteixen dels seus treballs d'investigació històrica, sociològica o cultural. Rafael Lluís Ninyoles i Lluís V. Aracil, sociolingüistes, van descriure el conflicte lingüístic valencià i van aportar idees per tancar-lo.

Al llarg dels anys 70, diversos autors des de Castelló fins a Alacant van publicar a l'editorial Estel i a 3 i 4 textos que van des de les estampes a la caracterització de les comarques amb una idea de país.

Finalment, Joan Francesc Mira, des dels anys 80 fins a l'actualitat, representa la continuïtat del llegat fusterià amb un estil propi i diferenciat.

Autors d'Assaig Posteriores i la seva Relació amb Joan Fuster

Joan Francesc Mira i Martí Domínguez i Romero

Joan Francesc Mira és un dels intel·lectuals valencians vius més importants. Humanista que va estudiar llengües i cultura clàssica (a Roma i a la UV), ha publicat estudis antropològics i d'etnologia a París, els EUA i a Catalunya. Com a articulista i assagista, reflexiona sobre la societat contemporània i els seus problemes. Manté una intensa activitat intel·lectual i un compromís cívic i social amb la societat valenciana, participant en la reflexió sobre la identitat col·lectiva.

La seva obra és prolífica, amb traduccions, novel·les, assajos i articles a El País, l'Avui i la revista El Temps.

• Traductor de La divina Comèdia de Dante, Els Evangelis i L'Odissea d'Homer.
• Autor de novel·les com: Els cucs de seda, Borja Papa, Purgatori, El tramvia groc, etc.
• Redactor d'assajos sobre antropologia, sociologia i etnologia.

Temes que aborda en els seus articles i assajos:

• El nacionalisme
• La relació entre la cultura i el poder o la creació
• L'evolució de les identitats i dels símbols que la conformen
• La importància de les llengües per a crear «consciència col·lectiva»