L'Assaig Català dels Segles XX i XXI: Autors i Temes Clau

L'Assaig: Definició i Orígens

L'assaig és un gènere que convida a la reflexió sobre un o diversos temes. A més, et fa plantejar-te preguntes sobre un tema que creies tenir clar i et fa replantejar allò que penses. L'assagista té unes idees que es barregen amb el que ja sap i et fa dubtar de les teves pròpies opinions, a partir d’una informació que ell et proporciona.

Fundadors i Precursors de l'Assaig

El fundador de l'assaig és Michel de Montaigne. Els seus escrits, anomenats «els seus intents» (essais), eren diversos. S'interrogava a si mateix i provava de despertar la curiositat dels altres. Precursors de l'assaig foren els humanistes com Erasme de Rotterdam i el valencià Joan Lluís Vives. També l'impulsaren els pensadors de la Il·lustració francesa (Voltaire, Rousseau, etc.).

Formats i Temàtica de l'Assaig

L’assaig presenta molts formats:

• Exposició didàctica
• Aforisme
• Dietari
• Memòries
• Autobiografia
• Notes de viatges
• Diccionari
• Article d'opinió
• Manuals d'autoajuda

La temàtica és variada: hi ha assaig filosòfic, polític, literari, històric... Durant el segle XX, l'assaig escampa postulats de tota mena d'ideologies, teories polítiques i moviments socials.

L'Assaig en la Literatura Catalana

En la literatura en català, l'assaig presenta molts autors i moviments literaris:

• El Modernisme de Joan Maragall, exposat en Teoria de la paraula viva.
• El Noucentisme d'Eugeni d'Ors al seu Glossari, publicat en premsa.
• Els manifestos avantguardistes sobre l'art, en revistes literàries.

Durant la postguerra, l'assagista més important de la literatura catalana serà Josep Pla, amb El quadern gris. També destaquen Maria Aurèlia Capmany, amb obres sobre literatura i feminisme, o Montserrat Roig, sobre història i escriptors contemporanis.

Fonètica: La S Sorda i la S Sonora

(Nota: Aquesta secció conté regles fonètiques no estàndard, però es manté el contingut original corregint-ne la gramàtica.)

La S Sonora i la S Sorda

La S sonora es troba davant o darrere de vocals sonores, que sempre són: b, d, g, j, l, ll, l·l, m, n, ny, r, rr, -s, v, w, z. Per saber si és sonora, aquestes lletres han d'estar sempre o davant o darrere, només si són paraules compostes, si no, segueix les normes. Ex: golf de València.

La S sorda es troba davant o darrere de vocals sordes: p, t, c, f, s, x. El mateix que a dalt. Ex: Camp de gràfics competeix.

La V i la B

Bàsicament, quan penses que és en castellà amb 'b' o amb 'v', en català és el contrari.

Grans Assagistes Catalans del Segle XX

Josep Pla (Palafrugell 1897-1981)

Josep Pla va començar a escriure publicant textos com a corresponsal a Europa, en països com Itàlia, França, Alemanya o Rússia. Enviava articles, cròniques i reportatges de l'actualitat del moment, sobretot relacionats amb l'ambient prebèl·lic de la II Guerra Mundial. A diferència d'altres escriptors, que optaren per l'exili durant la dictadura, Josep Pla s'hi va quedar i va viure entre Palafrugell i Llofriu, a la comarca de l'Empordà. Va publicar milers d'articles en premsa i va escriure més de quaranta llibres d'assaig.

La seva obra més coneguda és El quadern gris, un extens dietari de records i vivències de dos anys de la seva joventut, que representa una de les fites més elevades de la prosa del segle XX. També va escriure llibres de viatges, com ara Cartes de lluny, novel·les, biografies, dietaris, memòries, retrats i crítica literària.

Joan Fuster (Sueca 1922-1992)

Joan Fuster és l'assagista més important posterior a la Guerra Civil. Va estudiar Dret, però es va sentir interessat per les humanitats, el periodisme i les tertúlies literàries. De jove va escriure set poemaris, fins que, amb Escrit per al silenci, tanca l'etapa i se centra en l'articulisme i l'assaig. Ens deixa poemes de gran bellesa, com ara «Criatura dolcíssima».

Es va convertir en un referent intel·lectual de primer nivell. Com deia un dels seus aforismes: «La meva professió, en canvi, és ser Joan Fuster». Va consagrar la vida a escriure assaig, la redacció del que ell anomenava «tebeos per a intel·lectuals».

Tipus d'Assaig de Joan Fuster

• Humanístic: Tracta d'article d'opinió. En són exemples els reculls L'home mesura de totes les coses i Sagitari, i Diccionari per a ociosos. També hi havia els aforismes.
• Literari: Com en Poetes, moriscos i capellans. Va escriure sobre March, Corella, Sant Vicent Ferrer, Joanot Martorell, Isabel de Villena... (mostra de la seva admirable capacitat lectora i crítica).
• Divulgació de temes del país: Reflexiona sobre la societat valenciana en la guia El País Valencià, L'Albufera de València o Combustible per a falles.
• Cívic: Divulga, reivindica i reflexiona sobre la història valenciana, present i futura. Destaca el llibre Nosaltres, els valencians (1962). També va escriure sobre la situació política en la transició, per exemple: Un país sense política, Ara o mai, El blau de la senyera, Escrits polítics.

El seu estil, àgil, agut i irònic, es basa en l'escepticisme metòdic com a forma de raonament: qüestionar el món, interrogar-se i, amb això, fer raonar el públic lector. Va ser admirat i respectat, tot i tenir detractors més intransigents i contraris al nacionalisme valencià, pròxims al franquisme. Va ser professor de la Universitat de València, i la seva casa de Sueca va esdevenir un lloc de reunió i de tertúlia per a intel·lectuals.

L'Assaig i la Normalització Lingüística

La Normalització Lingüística i la Diglòssia

Quan es parlen dues llengües en un mateix territori, es produeix una desigualtat lingüística. Sovint, la llengua que té més prestigi o poder polític esdevé la llengua de les institucions, l'ensenyament, els mitjans de comunicació o la cultura, mentre que la llengua menys influent es redueix a usos familiars i informals. Aquesta situació s'anomena diglòssia.

En una situació diglòssica, de domini d'una llengua sobre l'altra, la tendència de la llengua minoritzada és a desaparèixer, ja que els parlants deixen de considerar-la útil. Davant d'un conflicte entre llengües, els països democràtics prenen mesures per a reforçar i ajudar la llengua minoritzada. Són mesures de recuperació i reviscolament de l'ús i el prestigi de la llengua pròpia. Aquest procés rep el nom de normalització lingüística.

Àmbits d'Actuació de la Normalització

La normalització lingüística actua sobre els àmbits d'ús de la llengua:

• Educació: Ensenyament de i en la llengua pròpia, a fi que sigui coneguda per les noves generacions.
• Àmbits del sector públic: Foment del seu ús en les relacions amb els organismes públics (ajuntament, policia, jutjats, sanitat...).
• Àmbits del sector privat: (El text original no especifica més, però es manté el punt).

Assaig d'Identitat i Segle XXI

L'Assaig sobre la Identitat Política i Cultural

Un altre vessant important són els assajos sobre la identitat política i cultural. Un dels més influents va ser Jaume Vicens Vives, qui reflexiona sobre la història i la identitat catalana en Notícia de Catalunya (1954). Aquesta obra va ser el model que animà a escriure, més endavant, dues obres fonamentals del valencianisme:

• La llengua dels valencians (1933), de Manuel Sanchis Guarner.
• Nosaltres, els valencians (1962), de Joan Fuster.

Durant la dictadura, l'assaig va patir problemes: primer va ser prohibit i després va estar molt controlat per la censura. Més tard, la premsa va actuar de tribuna per als textos assagístics de Quim Monzó i d'Empar Moliner, i també de Joan Maragall.

L'Assaig en el Segle XXI

El gènere de l'assaig continua amb bona salut en el segle XXI. Alguns noms d’autors valencians que publiquen articles assagístics en la premsa són:

• Joan Francesc Mira
• Joan Garí
• Arantxa Bea
• Manel Alonso
• Imma Cerdà
• Martí Domínguez
• Joan Borja
• Víctor Labrado
• Xavier Serra
• Lourdes Toledo