L'assaig: característiques, gèneres i autors

L'assaig és un escrit en prosa, generalment breu, de caràcter no narratiu i expositiu. Presenta la interpretació personal d'un individu sobre qualsevol tema o problema.

Característiques de l'assaig

• Temes: Pot tractar qualsevol tema relacionat amb els diferents camps del coneixement: costums i hàbits de la societat, pensament polític, fenòmens socials, comportaments humans, convivència, música, història, etc.
• Recursos: L'assaig fa servir els mateixos recursos que el text argumentatiu.
• Extensió: Té una extensió variable i pot aparèixer a les pàgines d'un periòdic, d'una revista especialitzada, en un llibre, etc.
• Llenguatge: L'autor utilitza un llenguatge accessible a qualsevol lector i exposa les idees d'una manera amena i ordenada. També accepta el diàleg i el to és de reflexió personal.

Tipus d'assaig

• Assaig literari: Combina el contingut amb un llenguatge literari.
• Assaig científic: Tracta temes científics.
• Assaig divulgatiu: Aborda temes d'actualitat.
• Assaig polític: Exposa idearis polítics.

Gèneres relacionats amb l'assaig

• Diari i memòria: L'autor escriu les seves impressions sobre temes, fets individuals o col·lectius, persones, lectures, etc. Cada dia, les dates d'inici i acabament són arbitràries.
• Epistolari o carta simulada: Resultat del recull de cartes escrites per un autor. El resultat final sol ser una valuosa col·lecció d'informació sobre el mateix autor, els seus corresponsals i la vida literària en general.
• Llibre de viatges: Evocació de paisatges i vivències que un determinat viatge produeix a l'autor, amb intenció interpretativa o subjectiva, no informativa.
• Glosa: Assaig breu, d'extensió gairebé mai superior a una pàgina, que reflexiona sobre temes diversos.
• Article d'opinió: Text de poca extensió que apareix en la premsa escrita (diaris, revistes), caracteritzat per la pretensió de claredat i bellesa.
• Aforisme: Expressió mínima de l'assaig. Es caracteritza per la brevetat i la rotunditat lapidària.

Mecanismes de modalització

L'opinió de l'escriptor respecte del tema tractat es pot manifestar amb mecanismes de modalització.

• Polifonia enunciativa: Quan en un text apareixen diferents veus enunciatives, i no només la de l'emissor. Si es tracta d'un text argumentatiu, com l'assaig.
• Intertextualitat: Quan un text inclou referències a uns altres textos. Aquestes referències remeten a uns altres enunciadors i, per poder interpretar-les, el lector ha de compartir amb l'autor uns sabers culturals.

Recursos expressius

El registre utilitzat en l'assaig és el culte.

• Paradoxa: Consisteix a formar expressions aparentment contradictòries.
• Ironia: L'autor no diu amb ironia exactament el que pensa, sinó que justament diu el contrari del que caldria. Confia amb els coneixements compartits amb el lector. La comunicació irònica es produeix gràcies a certs senyals del text o del context. La ironia es pot concebre com un fenomen polifònic. La ironia forma part de la comunicació quotidiana i pot tenir un to humorístic pel contrast entre el que es diu i la realitat.
• Humor: És un recurs que fa que el missatge arribi més profundament al receptor, és a dir, actua sobre les emocions.

Autors rellevants

• Montaigne: Creador dels primers *essais* (1580-95).
• Eugeni d'Ors: Iniciador del Noucentisme amb la publicació del *Glosari* a *La Veu de Catalunya* (1906).