L'Assaig al Segle XX: Característiques, Història i Estil

Es tracta d'un gènere deliberatiu interior. No informa sobre el món exterior, sinó que el comenta i avalua, reflexionant sobre la seva apreciació d'aquella realitat. Una definició de l'assaig és una peça amb una forta base argumentativa on l'autor tracta de definir les seves idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d'escepticisme.

Història de l'Assaig

Té els seus precedents en l'antiga didàctica i en alguns autors clàssics, com Plató i Plutarc. Michel de Montaigne fou el creador dels primers Essais. Certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig. Fins al Renaixement, com a conseqüència de l'actitud racionalista i dialèctica i de l'especialització del coneixement humà, fou conreat tant pels humanistes com, sobretot, pels il·lustrats del segle XVIII, com Voltaire, Diderot i d'altres enciclopedistes francesos. Durant el segle XIX, es va continuar conreant, especialment a Anglaterra. La Revolució Industrial va fer més absoluta la diferenciació entre les arts i el tractament científic o erudit. En són exemples les obres de Benedetto Croce, Arnold J. Toynbee, Miguel de Unamuno. El segle XX, especialment després de la Segona Guerra Mundial, va veure una nova florida del gènere i una concepció més humanista. Així trobem assajos de biòlegs com Jean Rostand, de físics com Max Planck, de psicòlegs com Erich Fromm i de filòsofs com György Lukács. Un assaig més moralitzant, més clàssic i polèmic ha estat conreat per Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Bertrand Russell.

Característiques del Gènere Assagístic

L'assaig es caracteritza pels trets següents:

• Prosa molt argumentativa amb voluntat de creació literària.
• Pot incloure elements de periodisme i d'altres gèneres.
• Pot ser un discurs considerat literari o no.
• Textos breus o, si són extensos, fragmentats.

Molts dels seus fragments tenen interès autònom. El seu to és de reflexió personal, amb tocs d'escepticisme i d'ironia; a l'actitud crítica corresponen unes conclusions provisionals.

Llengua i Estil de l'Assaig

L'assaig guarda amb la conversa un cert parentiu soterrat. Utilitza recursos com les cometes, cursives o els incisos entre guionets. També fa ús de connectors metadiscursius que matisen la validesa de les idees o de les paraules expressades. Hi apareixen interrogants, cometes, cursives, incisos... La paradoxa i la ironia són figures clau de l'escriptura assagística; el lector ja entén que es tracta d'un recurs literari. La paradoxa consisteix a formar expressions aparentment contradictòries. Als textos assagístics, l'estructura textual que predomina és l'argumentativa, tot i que s'hi poden incloure seqüències descriptives o narratives. Busca la persuasió a través de l'argumentació raonada.