Aspectes tècnics i tàctics en esports d'implement

Aspectes tècnics:

Podem definir la tècnica en esports d'implement de diverses formes com ara: "Els procediments desenvolupats per respondre de la manera el més racional possible a un problema gestual determinat".

També seria adequat, segons Grosser i Neumaier:

"És un model ideal d'un moviment relatiu a una disciplina esportiva".

• La tècnica es fonamenta en uns principis científics, biomecànics i fisiològics.
• Les tècniques estan en constant procés de perfeccionament. Aconseguir la màxima eficàcia amb la mínima despesa energètica o esforç.
• Poden existir variacions en esportistes de la mateixa especialitat sempre que ho permeti el reglament.

Aspectes tàctics definició:

Podem definir la tàctica com: "La utilització intel·ligent dels recursos tècnics per solucionar problemes ràpidament".

• La qualitat del pensament tàctic es refereix al jugador que coneix la solució adequada a un problema determinat i la posa en acció. Cal buscar la solució òptima per nosaltres i pèssima per al rival, respectant el reglament. El coneixement de les característiques del contrari, punts forts i febles, i d'aquesta forma preparar i aplicar els nostres millors cops, és fonamental.
• La tàctica està basada en la contracomunicació: estructura tàctica fonamentada en l'encobriment i emmascarament de les intencions pròpies i desemmascarament de les de l'adversari per sorprendre'l i confondre'l i aconseguir així el nostre objectiu.

Aspectes tàctics comuns:

• Enviar el mòbil a un espai lliure, lluny de l'oponent, desplaçar al contrari.
• Actitud ofensiva: cops forts, ajustats als límits del terreny, pujar al xarxa, volejar, ..., en definitiva cops guanyadors.
• Actitud defensiva: cops suaus, "passar bola", que arrisqui i falli el rival.
• Actitud d'espera: jugar pacientment i esperar per atacar en el moment adequat.
• Recuperar la posició base el més ràpidament possible i el lloc, normalment el centre de la pista.
• Desplaçar-se en diagonal per estalviar temps i esforç.
• Davant situacions compromeses, elevar el mòbil ("globus") per guanyar temps i recol·locar-se.
• Fintar (acció d'engany, amagar fer un cop i fer-ne un altre) i enxampar a contrapeu.
• Oferiment: donar un espai al rival per tal que sempre enviï la pilota allí.

Aspectes reglamentaris:

"La manera en què es delimita la relació existent entre els elements estructurals de les activitats". En esports de raqueta i pala els aspectes estan relacionats amb: dimensions del terreny, formes de puntuar, tipus de projectil o mòbil, característiques de la xarxa, bots permesos, etc. Des d'un punt de vista educatiu i recreatiu, els aspectes reglamentaris són manipulats, adaptats pel professor /monitor /animador i presentats a l'alumne de forma progressiva.

• Objectiu: es guanya punt quan es fa arribar la bola a un determinat punt (zona o porteria).
• Mòbil (volant, pilota, ...): específic de cada esport.
• L'implement o instrument de joc: serveix per conduir la bola, colpejar la pilota, ...
• Terreny de joc: violable o inviolable.
• Temps de joc: cada esport té el seu reglament (partits a punts o a temps).

Aspectes característics generals als esports d'implement són:

• Els esports d'adversari són aquells en què el desenvolupament de l'acció i les possibles situacions motrius es donen sempre en presència d'un altre, que ho fa a més en qualitat d'adversari o oponent. • La forma d'ús de l'espai (comú o separat) i la forma d'intervenció dels participants (simultània o alternativa). • La principal característica dels esports d'adversari sense company és que totes les accions dels esportistes resulten determinants durant tot el partit, sent la responsabilitat d'una única persona, el que condiciona enormement tant la forma de joc com les capacitats que es requereixen per a la seva pràctica.

• Moltes modalitats d'esports d'implement poden jugar-se també per parelles, modalitat anomenada de dobles, més rics pel que fa a situacions motrius.

Caracterització respecte al reglament:

En una dimensió FORMAL:
1. Característiques i dimensions de la pista de joc i de tots els elements que conté (xarxa, taula, porteries, paret).

2. Descripció del mòbil (pilota, pilota, volant, disc), implements (raqueta, pala, stick) i altres materials complementaris que s'usen en el joc (casc, proteccions).

3. El nombre de jugadors que participen en cada possible modalitat (individual, parelles, no de jugadors màxim i mínim per equips possibles).

4. Els possibles sistemes de competició i els elements el formen (àrbitres-jutges, marcadors, taules, cadires i altres elements materials).

5. Aspectes protocol·laris, incloent les especificacions en relació amb el vestuari i el calçat, així com els ritus o cerimònies.

En una dimensió funcional (DESENVOLUPAMENT DE L'ACCIÓ DE JOC):
1. Formes de posar en joc i de jugar el mòbil.
2. Formes d'utilitzar l'espai de joc.
3. El temps total de joc i la distribució específica del mateix.
4. Valor de la puntuació, forma d'aconseguir-los i organització dels mateixos per determinar qui guanya i qui perd.
5. Formes de participació de cada jugador.
6. Formes de relació amb els adversaris, amb els companys, si escau, i fins i tot amb els entrenadors.
7. Penalitzacions a les infraccions de les regles.

En una dimensió ÈTICA:
1. L'"esperit" o la filosofia que ha d'inspirar la pràctica de l'esport en qüestió.

2. El respecte degut envers els àrbitres, els jutges, els adversaris, etc.

Caracterització a la tècnica

- Els esports tenen diverses habilitats motrius específiques més o menys estandaritzades, l'evolució del propi esport i el geni o inspiració dels jugadors permet modificar gradualment la tècnica per (sense incomplir el reglament) adaptar-lo a les característiques de cada jugador.

- La relació d'interdependència entre els paràmetres tècnica i tàctica resulta evident, el gest tècnic que un jugador realitza té lloc en funció del context. Per elegir i executar una tècnica, l'executor ha de tenir en compte la posició de companys i adversaris, el lloc en què es trobi ell mateix en relació al camp i la seva capacitat per fer amb més o menys domini el gest tècnic en qüestió.

- Així, en esports la tècnica només té sentit quan es considera dins el context de l'acció de joc, s'executa en funció de les delimitacions reglamentàries i comporta cert sentit tàctic i estratègic.

Caracterització respecte a l'espai de joc

Espai esportiu, determinat pels reglaments. Poden incloure a un mateix esport fins a 4 subespais:

• ZONES PROHIBIDES FIXES (el camp contrari, tant en tennis com en bàdminton).
• ZONES PROHIBIDES VARIABLES (el camp contrari en tennis o bàdminton, que varia al canviar de pista, el fora de joc en hoquei herba).
• ZONES SEMIPROHIBIDES FIXES (el camp complet per a qui s'efectua el servei en tennis o tot el camp menys el seu quadrant en bàdminton).
• ZONES DE MARCA O DIANA

Espai derivat de l'acció de joc, determinat evidentment per la interacció dels participants. Inclou 2 subespais:

• ZONES COL·LECTIVES (en dobles la pròpia pista).
• ZONES INDIVIDUALS

Caracterització respecte al temps de joc

- Alguns esports d'implement no tenen límit de temps reglamentat, delimiten el temps de durada total d'un partit al temps que costi aconseguir un determinat resultat. Això determina que el temps real de joc sigui diferent al temps total de partit.
Per exemple: el temps real de joc en un partit de tennis suposa entre el 20 i el 30% de la seva durada (entre 90 i 240 minuts).
També cal considerar que la majoria d'aquests esports no permeten l'empat el que influencia en cara més el factor de temps variable.

- Les accions dels esportistes són determinants durant tot el partit, de manera que el cansament acumulat per un jugador/a a mesura que avança el partit pot condicionar de forma definitiva el resultat del mateix, circumstància que s'atenua en gran mesura quan juga la modalitat de dobles.

Caracterització respecte els rols i subrols motors. (Tennis)

Caracterització respecte a l'estratègia motriu global i als procediments tàctics concrets

- La necessitat de tornar immediatament el mòbil obliga a tenir clara, des del mateix començament, l'estratègia a seguir durant tot el partit. Aquesta estratègia (preparar el partit) s'ha d'elaborar en funció de les pròpies característiques però també les del/dels adversaris, del tipus de torneig (categoria i sistema de competició), de l'eliminatòria en la qual ens trobem (rondes inicials, semifinal , final), del tipus de superfície en què es juga (tennis) i de la instal·lació en concret.

- L'estratègia motriu global pot i ha de ser reconsiderada entre les fases del partit en funció del resultat que s'està produint.

- Així una estratègia conservadora (basada en una gran condició tècnica i capacitat de resposta per la nostra part) o una altra més creativa (basada en els nostres reflexos i capacitat d'improvisació). També podem optar per una estratègia fonamentalment defensiva (tornar cops) o més agressiva (buscar cops més arriscats per finalitzar ràpid els punts).

- Els procediments tàctics concrets, al igual que les tècniques que s'empraran per dur-los a terme de la millor manera possible, estaran íntimament lligades als rols i subrols motors que veurem a continuació.

3 fases de l'acció del joc segons Marteniuk

• PERCEPCIÓ

 Els esports d'implement són eminentment perceptius en què si existeix alguna errada en algun dels canals d'informació donarem una solució equivocada.
 La qualitat de la percepció dependrà de: la rapidesa del joc, la capacitat perceptiva del subjecte (canals sensorials) i de l'anticipació perceptiva.
 Dintre de la percepció existeix un terme, DISPLAY: que és la part de l'entorn que té utilitat per al esportista. Aquest ha d'aprendre a discernir l'important durant el joc o partit.

• PRESA DE DECISIÓ --> DECISIÓ

 Els esports d'implement són esports molt complexos que requereixen un elevat contingut tècnic i una constant presa de decisions entre un gran nombre de respostes possibles.
 Sempre hi ha incertesa doncs hi ha la possibilitat de fallar i la dificultat en preveure els moviments de l'adversari. La contracomunicació és un element fonamental.

• SOLUCIÓ MOTRIU --> EXECUCIÓ

 La solució motriu és el resultat dels processos cognitius i nerviosos del Pensament Tàctic.
 Després de la presa de decisions es produeix la solució motriu. De les 3 fases de l'acció de joc és la més entrenable i dependrà de:
1-La percepció i anàlisi de la situació
2-Pensament tàctic, la decisió que prenem
3-Qualitats físiques
4-Nivell d'habilitat motriu (tècnica)

 Perquè l'acció de joc sigui eficaç mentre es dóna la solució motriu a un problema ja cal haver percebut la solució mental a un altre establint així un procés cíclic.