Aspectes sociolingüístics de l’educació plurilingüe

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,87 KB

Bilingüisme additiu: perquè afig una altra llengua rellevant al seu repertori inicial sense que la seua L1 es veja afectada. Assolixen una elevada competència en les dues llengües.

Bilingüisme subtractiu: perquè sembla que hi haja una subtracció progressiva de la L1 la qual es veu reemplaçada per la L2 (és pitjor).

Aspectes psicolingüístics de l’educació plurilingüe

Competència subjacent comuna: com ja sabem aquestes dues llengües tenen coses en comú, per això no aprenen per primera vegada totes les llengües, sinó que agafen aspectes pareguts.

Competència subjacent separada: en l’anterior convenció, hi havien barreres i ocupaven espais.

Plurilingüisme. Models d’ensenyament d’una L2

Opcions: Eliminar la llengua minoritzada de l’àmbit escolar. Tenir-la en compte a l’hora de dissenyar i planificar la intervenció educativa.

Possibilitats: Incorporar-la com a matèria d’estudi: ensenyament monolingüe, totes les matèries s’imparteixen en una única llengua. Incorporar-la com a llengua vehicular: cal explicar els objectius del Projecte Educatiu i del Projecte Curricular.

Models de J.Fishman:

  • Model compensatori: els destinataris que tenen una llengua minoritzada. L'objectiu és compensar les diferències d’aquesta llengua minoritzada amb l’altra llengua (L1).
  • Model de manteniment: va dirigit tenen una llengua minoritzada. Té com a objectius mantenir l'ús i l'aprenentatge de la llengua.
  • Model d’enriquiment: Dirigit tenen dues llengües de contacte. L'objectiu és desplegar les competències de les dues llengües.
  • Model de recuperació plena: dirigeix a alumnes amb dues llengües de contacte. L'objectiu és invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.

Carles Salvador: La llarga vida de les paraules

Primer i significatiu mestre de la CV, va descobrir que el valencià deuria estar a l’escola, important per fer una normativa fixa del valencià.

Marc legal concret

Decret 37/2008 1º cicle, decret 28/2008 2º cicle. Programes bilingües del sistema escolar valencià (PEB) abans de la implementació del Decret 127/2012 de plurilingüisme.

Programa de Enseñanza en Valenciano (PEV) para niños valencianohablantes o que viven en entornos valencianohablantes. Llengua base valencià

con una introducción del castellano (desarrollan los dos).

Programa de Inmersión Lingüística (PIL) para niños no castellanohablantes, llengua incorporació castellà

En el Programa de Incorporación Progresiva (PIP) para los dos, la lengua base es el castellano i se introduce el valenciano.

Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV): té com a llengua base per a l'ensenyament el valencià. Pot aplicar metodologies i mesures organitzatives d'immersió lingüística en funció del context sociolingüístic i dels resultats de les avaluacions. Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC): que té com a llengua vehicular per a l'ensenyament el castellà.

Projecte Lingüístic de Centre (PLC): document del centre docent que arreplega les mesures organitzatives i curriculars per al desenrotllament dels programes lingüístics que es poden aplicar en un centre. Pla d’ensenyament i us vehicular de llengues, pla de normalització lingüística. Elaboració: el professorat cordinat per la CCP. El consell escull pero majroia ⅔. Informa inspecció educativa. Revisa el SEP. Autoritza la DGPE. Seguiment en la PGA. Avaluat cada 4 anys.

Del PEC pasa a estos dos: El Disseny Particular del Programa (DPP) és la concreció i contextualització d'un Programa d’Educació Bilingüe o Plurilingüe determinat a la realitat particular de cada centre. Han d’elaborar-lo tots el centres predomini valencia i castellanoparlant amb bilinguisme. Objectiu d’etapa, proporció d’ús vehicular c/v/le. horari diferents arees, introducció de lectoescriptura valen i caste, tractament metodològic de les llengües, atenció a alumnat baixa competència.

Pla de Normalització Lingüística del centre (PNL) establix uns objectius pel que fa a l'extensió de l'ús del valencià en l'activitat acadèmica, administrativa i social del centre per a un termini mitjà i n'especifica la temporització anual per a este període, les estratègies d'actuació, els responsables i els recursos, i els sistemes d'avaluació. L’elaboració correspon a comissió de cordinació pedagògica i consell escolar.

Diferències entre l’ensenyament monolingüe i bilingüe. Sons: cap diferència respecte de l’infant monolingue, genuïtat en els dos sistemes fonètics en cas que siga precoç.

Desenvolupament semàntic: sobreextensions, sovint influides per l’altra llengua. Lèxic: predomini de mots de la llengua amb què tinga més contacte. Les interferències disminuixen quan el bilingue diferencia les dues llengües. Sintaxi: cap diferència.

El TIL ha de ser el resultat de 3 processos: Unificació de criteris, diversificació de tractaments (ensenyar a mantindre conversacions. L1, L2, LE), i organització coordinada de l’actuació en les diferents llengües del currículm.

Treball per projectes: permeten aconseguir uns objectius a través de la posada en pràctica, d’una serie d’accions interaccions i recursos, amb motiu de resoldre una situació o problema. Fonaments: l’aprenentatge significatiu, la identitat i la diversitat, l’aprenentatge interpersonal actiu, la investigació sobre la pràctica, l’avaluacció processual i la globalitat.

Taller: espai delimitat i organitzat en la classe, on individualment o en petit grup i de manera molt manipulativa realitza diferents activitats simulatives.

Racons: lloc permanent o no, en el qual es desenvolupa activitats molt determinades, lliures o dirigides, individuals o en petit grup (cuina, tenda).

Entradas relacionadas: