Aspectes de la psique i el model d'Estat ideal a la República de Plató

Quins són els diversos aspectes de la psique? Quines virtuts els són pròpies? Relaciona-ho amb el model d’Estat ideal que Plató exposa en la República.

Els diversos aspectes de la psique són:

• Racional → virtut pròpia: prudència
• Irascible → virtut pròpia: coratge
• Concupiscible → virtut pròpia: temperança

Està relacionat amb el model d’Estat ideal de Plató perquè aquest model ha de tenir la societat organitzada seguint aquests aspectes. Els governants són la part racional de l’Estat, els guerrers corresponen a la part irascible i els productors són la part concupiscible.

En què consisteix la justícia en el cas de l’individu? I en la polis (l’Estat)?

La justícia de l'individu deriva de la justícia de l’Estat, és a dir, sense la justícia de l’estat no podem entendre la dels individus. Donat que l’objectiu de cada individu és satisfer les seves necessitats, la justícia en l’estat apareix com a forma d’evitar abusos en les relacions dels individus. Per tant, aquesta justícia consisteix en una limitació dels individus per cometre injustícies. Si la justícia individual s’aconsegueix quan la part irracional se sotmet a la guia de la raó, la justícia col·lectiva (la de la ciutat) s’aconsegueix quan els filòsofs, els que acostumen a fer servir més la raó, aconsegueixen el poder i aquest és respectat per la resta de ciutadans.

Quines mesures caldria adoptar, segons Plató, per a poder fer viable i funcional el model d’Estat que planteja a la República?

Per a poder fer viable i funcional el model d’Estat que planteja a la República, Plató proposa:

• Eugenèsia: la procreació dels governants i guerrers estaria regulada per l’Estat a través d’una loteria trucada per tal de poder produir els millors individus.
• Abolició de la família: els governants i guerrers viurien en comunitat. Els fills serien comuns també i ni pares ni fills sabrien quins són biològicament seus.
• Abolició de la propietat privada: els governants i guerrers no tindrien béns propis més enllà dels de primera necessitat, i viurien i farien els àpats en comunitat.
• Igualtat de gènere: les dones participen de la classe governant igual que els homes
• Censura de les arts: ni els poetes ni els músics podran representar els herois mostrant cap mena de vulnerabilitat, ni podran fer música que fomenti emocions inapropiades (ni melancòliques, ni tristes, ni massa alegres, de tristesa, de temor etc.)

Quins aspectes del sistema polític que planteja Plató a la República fan que hagi estat considerada una proposta totalitària?

El totalitarisme platònic comporta que els magistrats tenen dret, en funció de la seva saviesa, a decidir absolutament sobre tot el poble, sense demanar mai l'opinió de les altres classes.

Així, per exemple els magistrats poden:

• Decidir a quina classe social pertany cada infant.
• Decidir quin treball han de fer els membres de les altres classes.
• Decidir el nombre de matrimonis.
• Decidir sobre l'educació de totes les altres classes socials

Per tant els aspectes que fan que sigui una proposta totalitària són:

• Procurar que hi hagi un Estat de tots i no només d'uns quants.
• Si governa un partit, ho farà d'acord amb el que demanen els seus partidaris i marginarà la resta de la població. Per això Plató creu que ha de governar el savi, que està al marge de bàndols i partits i que pot veure les coses sense apassionament perquè ha esmerçat la seva vida a l'estudi de la idea de Bé (Justícia) i a la millora de la seva ànima.
• Procurar que tothom sigui igual, que no hi hagi ni rics ni pobres, perquè tots dos extrems són igualment dolents per al bé comú.
• Quan governa té el pensament posat en la realització d'una polis justa, a partir d'una Llei racional que implica la recerca del bé comú i mai d'un profit personal.

Critica de Plató a la democràcia

Plató considera la democràcia com un règim polític degenerat. Aquesta degeneració afecta tant la forma de govern de l’Estat, com l’individu: En l’Estat, el govern es transforma en un “govern de la gent comú” però els ciutadans inevitablement acabaran cedint el poder a un individu expeditiu que els oferirà seguretat. L’individu democràtic es rebel·la contra l’austeritat i rigidesa dels seus pares; l’afany de llibertat el fa perdre el seu criteri.

La democràcia, per la seva llibertat, desemboca en el desordre, en la indisciplina i en el caos. En resum, la democràcia és ingovernable ja que el seu desordre condueix a la tirania (aquell individu expeditiu que s’alça sobre la gent comú) i fonamenta la immoralitat de cada individu (l’individu democràtic que supera l’autoritat dels seus pares).