Aspectes organitzatius i execució de la sessió

Aspectes organitzatius de la sessió

Presentació

1. Disposició dels participants: forma adequada perquè vegin i sentin. El millor és el semicercle o semiluna. S'ha d'aconseguir silenci i exigir atenció.
2. Explicació del joc: breu i clara. Ens hem d'assegurar que tots han entès. S'ha de parlar: del terreny, de la composició dels grups, de l'objectiu, de les regles, dels senyals de l'arbitre, de la durada i lloc de reunió.
3. Distribució dels jugadors. Es pot realitzar: per atzar, per designació de l'animador, per iniciativa dels participants, atenent a les diferents característiques dels participants: edat, sexe, interessos…
4. Distribució del material
5. Es pot efectuar una prova sense validesa.
6. Esglaonar la informació

Els errors que es poden tenir en la presentació són els següents:

• Indicar les adreces sense tenir en compte que aquestes enfronti
• Oblidar dades
• Repetir les coses a l'excés
• No assegurar-se que s'ha entès l'explicació
• No distribuir els papers de forma equitativa (els protagonistes són sempre els mateixos)
• Fer equips desequilibrats o no diferenciats d'alguna forma.
  

Execució

1. Els participants han de ser els protagonistes de l'activitat
2. L'animador ha de quedar en un segon terme
3. L'animador intentarà fugir dels comentaris negatius "has perdut perquè has jugat malament" i farà comentaris positius i elogiosos "has perdut, però no et preocupis, ho has fet bastant bé i segur que el proper dia t'anirà millor". Si per algun motiu el monitor intervé en l'activitat ja sigui com a participant o com a àrbitre ha de tenir en compte les següents consideracions:

• En el joc com a participant: Ha de fer-ho com un més sense privilegis, ha de participar al màxim i ha de crear un ambient de camadería.
• En el joc com a àrbitre: Ha de ser imparcial. Ha d'actuar en funció de les circumstàncies i ha de mantenir una certa flexibilitat en les regles per permetre una major participació.

Hem de tenir molt present que solament la influència del director del joc permetrà que el joc es desenvolupi en funció de l'objectiu proposat, i per això que una de les funcions de l'animador durant el joc serà la d'orientar la motivació dels participants en el mateix.

Dins de l'execució tindrem en compte els sistemes de qualificació en els jocs. Si proposem jocs en els quals la competició sigui un mitjà d'aconseguir els nostres objectius, cal establir un sistema de guanyadors/perdedors que sigui: immediat, clar i senzill. No hem d'oblidar que la qualificació anirà molt unida a la forma de participar en el joc.

Definició expressió corporal:

És manifestar amb el gest i el moviment una idea, un sentiment una sensació o una forma de la natura. És el comportament extern espontani o intencional, que tradueix emocions o sentiments mitjançant el llenguatge corporal. I també la tècnica, disciplina o matèria que desenvolupa la capacitat d’entendre el propi cos i d’interpretar amb ell, per poder relacionar-se amb els altres.

Objectius de l’expressió corporal:

• Utilitzar el cos com a mitjà de comunicació amb els demés i amb l’entorn que ens envolta.
• Percebre alhora les expressions del cos dels altres, millorant així les nostres possibilitats de comunicació.
• Estimular la capacitat de poder crear amb el propi cos.
• Acceptar el nostre propi cos e imatge.
• Treballar una bona imatge corporal (representació mental del propi cos) i un bon esquema corporal (representació mental del propi cos en relació a l’espai que ocupa).
• Alliberar-nos de tensions i descarregar energies.

Perquè és important l’expressió corporal en l'educació

• Les persones necessiten relacionar-se amb els objectes i els éssers que els envolten, utilitzant sons, gestos, moviments, paraules. I l’expressió afavoreix aquesta relació i ajuda a consolidar l'autoestima.
• Com que vivim en una societat molt competitiva, és important despertar en els infants altres valors gratificants que el portin a situacions de benestar i satisfacció personal.
• No és competitiva ja que pretén ajudar a les persones a descobrir sensacions, per gaudir, per relacionar-se, per analitzar i reflexionar sobre determinats comportaments.
• L'expressió corporal ofereix una educació activa on l'infant està en constant transformació per aconseguir l'acceptació de si mateix, un domini del seu esquema corporal que es reflecteix en la capacitat expressiva i comunicativa.
• Estimula les percepcions que afavoreixen la creativitat.
• Permet adquirir unes tècniques instrumentals bàsiques que són necessàries per la salut:
  • Relaxació i respiració
  • Consciència corporal
  • Desinhibició

Definició llenguatge corporal:

És aquell senyal o conjunt de senyals no verbals que indiquen la nostra personalitat, sentiments, actituds i estats d’ànim.

Definició esquema corporal:

És la representació mental del propi cos en relació a l’espai que ocupa. És elaborat a partir de: coordinació, desenvolupament sensorial, equilibri, lateralitat, respiració, relaxació, percepció del temps i de l’espai, coneixement del propi cos.

Tipus de lateralitat:

▪ Lateralitat homogènia o integral: es defineix el predomini d’una part del cos (mà, ull, peu, oïda) sobre l’altre i dóna lloc al que es coneix com a:

• Dretans: predomini de l’ull, mà i oïda dreta. Un exemple ho tenim en el tennista suís Roger Federer.
• Esquerrans: predomini de l’ull, mà i oïda esquerra. Ex: Maradona.

▪ Lateralitat no homogènia o no integral: no hi ha una definició absoluta d’una part del cos sobre l’altre per algun accident o per les influències rebudes. En aquest tipus de lateralitat ens podem trobar els següents casos:

• Lateralitat creuada: dominància de la mà dreta i peu esquerre o viceversa, i dominància de la mà dreta i l’ull esquerre i viceversa en el cas contrari.
• Lateralitat invertida: ús preferent de la mà dreta en nens virtualment esquerrans, degut en la majoria dels casos per imposició social. Ex: Rafa Nadal.
• Lateralitat mixta: heterogeneïtat en funció de l’activitat (p.e. algunes activitats es realitzen amb una mà i altres amb la contrària).
• Ambidextralitat: terme utilitzat per assenyalar a aquells subjectes que són igualment hàbils amb qualsevol de les dues parts del cos (dreta-esquerra) per fer algunes activitats.

Etapes:

• Fase de localització. (3-4 anys). Mitjançant algun test s’observa quines parts utilitza preferentment el nen.
• Fase de fixació. (4-5 anys). La definició es dona cap als 4 anys. Un cop localitzat el segment dominant, realitzar tasques de potenciació amb ell, utilitzant tot tipus de materials per a buscar una major coordinació del segment dominant amb la resta del cos.
• Fase d’orientació espacial. (5-7 anys). Es té la noció de dreta-esquerra en relació al propi cos. A partir dels 8 anys es realitza la transposició de la lateralitat en el propi cos als demés i als objectes. L’objectiu és ser capaç d’orientar el cos en l’espai (conceptes de dreta-esquerra, davant-darrera, etc.), prenent com a referència el propi cos i en relació amb els demés i amb els objectes.
• Fase de maduració. (8-10 anys). Un cop fitxada la lateralitat, podem començar a treballar l’ambidextrisme.

Definició de relaxació:

És l’antídot de l’insomni, de la depressió i de l’ansietat. Proporciona un estat d’assossec i de pau mental, que condueix a l’estabilitat emocional i a l’harmonia interior.