Aspectes dels Textos Tècnics i Humanístics

Els textos tècnicocientífics i humanístics formen part del conjunt de textos que es produeixen en els àmbits especialitzats. També s'anomenen textos acadèmics i tracten de definir, classificar i conceptualitzar el coneixement en les múltiples disciplines. Segons l'abordatge que fan de la realitat, es classifiquen en: Científics (textos que genera la ciència). La ciència construeix models teòrics que expliquen la realitat i l'ésser humà en la dimensió física. La biologia, la física, la geologia, la química, les matemàtiques, etc. són ciències. Tècnics (textos que genera la tècnica). La tècnica aplica els coneixements teòrics de la ciència. Les ciències aplicades o tècniques són: les enginyeries, la mecànica, l'electrònica, la informàtica, etc. Humanístics (textos que genera les humanitats). Les humanitats estudien l'ésser humà en la seva condició no física: en relació amb el territori (geografia), l'evolució (història), el pensament (la filosofia), la ment (psicologia), etc.Aspectes pragmàtics:

• Es generen en àmbits especialitzats: acadèmics, científics, tècnics, periodístics.
• Tracten temes especialitzats relacionats amb les àrees del coneixement.
• Són produïts per un emissor: especialista en la matèria/semiespecialista (periodista científic).
• S'adrecen a un receptor especialista, estudiant, audiència àmplia.
• Presenten una intenció objectiva: formativa i didàctica/informativa.
• Es vehiculen per canal oral o escrit.
• Articulen el missatge a partir d'un codi: lingüístic/no lingüístic: simbologia.
• S'expressen amb un registre tecnicocientífic.
• Hi preval la funció referencial (basada en el context).

Aspectes textuals

• Es classifiquen en gèneres: orals: conferències, lliçons magistrals, comunicacions... /escrits: tesis, tractats, manuals, articles monogràfics.
• Organitzen la informació amb una estructura pròpia de textos expositius i argumentatius.
• Presenten tipologies diverses. Les més habituals són: expositiva: vehicle i transmissió del coneixement/argumentativa: demostració de teories, raonament, hipòtesis, etc.
• Cohesionen la informació a partir de mecanismes: com a procediment de cohesió a causa de la precisió del registre.
• Connexió: fan servir: -organitzadors textuals que jerarquitzen la informació i relacionen les parts del discurs.
• Connectors lògics que relacionen les idees.

Aspectes lingüístics: La finalitat dels textos científics -la transmissió del coneixement- activa la funció referencial que determina el caràcter instrumental de la llengua. Selecciona de la llengua comuna els aspectes que li són més útils, sobretot aquells relacionats amb l'objectivitat, la claredat, i l'abstracció, i genera formes pròpies per fer possible la precisió -creació de terminologia- necessària per obtenir una comunicació eficaç.

• Objectivitat: -Modalitat enunciativa: explicació de la realitat de manera objectiva i neutra.
• -Temps verbal: present atemporal.
• -Mode verbal: indicatiu.
• -Persona gramatical: 3a persona.
• -Oracions passives, passives reflexes i impersonals: Semànticament, són unitats monosèmiques, amb valor denotatiu. Són recursos sintàctics per amagar el subjecte.

• Claredat: -Codi no verbal per facilitar la comunicació i l'aprenentatge.
• -Codi tipogràfic: cos i tipus de lletra.
• -Codi iconogràfic: dibuixos i esquemes.
• -SN: estructura més freqüent perquè el coneixement treballa amb classes d'éssers, propietats, processos...
• -Sintaxi: la claredat demana oracions simples. Els textos humanístics presenten una sintaxi més complexa, amb freqüència de coordinades i subordinades.

• Abstracció: Abundància de noms i verbs abstractes. El coneixement treballa amb conceptes de caràcter abstracte.
• Precisió: -Simbologia: facilita recursos econòmics i universals; per exemple, els símbols del llenguatge de la química, de la informàtica, de les matemàtiques.
• -CN: són molt freqüents per delimitar, acotar, precisar.
• Creació de terminologia: -Semànticament, són unitats monosèmiques, amb valor denotatiu.
• -Lèxicament, es formen nous mots a partir de procediments diversos: -derivació: formació de nous noms a partir d'un radical o d'un mot, generalment acompanyat d'afixos.
• -Manlleus: adopcions d'altres llengües.
• -Especialització semàntica: mots de la llengua comuna que s'especialitzen en un ús.
• -Composició sintagmàtica: sintagmes que designen noves nocions.
• -Sigles i acrònims: formació de nous noms amb les inicials.
• -Metonímia: designació d'una noció amb el nom d'una altra, prenent l'efecte per la causa, el contingut pel continent, etc.

Funcions subjecte: qui fa l’acció del verb -> explícit (no sempre és fàcil /combatre la pereza/) el·líptic (vindreu demà a la festa?) /vos/). Complement directe: què? A qui recau l’acció (es pot substituir per el, la, els, les) (La Marta ja ha tallat /les pomes/). (Vaig veure /el Marc/ al cine). Complement de RV: complementa el nom (info addicional) (la idea /de canviar d’obra/ va ser meva). Atribut: complementa el verb copulatiu (L’Ana està /cansada/ de jugar a futbol) (El Joan és /qui t’ha traït). C predicatiu: complementa els verbs predicatius (El Marc juga /cansat/ a futbol). C adjectiu: complementa l’adjectiu (L’Ana està cansada /de jugar a futbol/). C adverbi: complement de l’adverbi (treballa a prop /de casa/). ORACIONS subordinada substantiva: es pot substituir per “això”. subordinada relativa: té un antecedent (va de la preposició fins abans del verb), podries eliminar la info i la frase tindria sentit). Capítol 36 Natàlia surt de casa amb el cistell i l'ampolla per a l'aiguafort. Baixa les escales fixant-se en els seus detalls, els grafits de les parets, ... Està molt feble, no ha de mirar els llums blaus per si de cas. A sota, una olor de plomes fastigosa. Un home rebuscant a les escombraries. Ha trobat alguna cosa. Ella podria fer el mateix, però perquè, si un tros de pa no treu la gana. Pensa demanar almoina, com la dona de l'església. Ella demanant, que va treballar a la pastisseria, que sabia llegir i escriure. En fi. Arriba a la botiga de les garrofes i quan se'n van la resta de clients demana que li ompli l'ampolla d'aiguafort. Simula que busca monedes al moneder, i que se l'ha oblidat a casa. No importa, diu el botiguer. Un altre dia li pagarà. A veure si segueix treballant amb els senyors, diu el botiguer. Natàlia, que no. I quan ja ha sortit al carrer, el botiguer ve trucant-la, que torni a la botiga. I allà, li diu a veure si vol treballar a casa netejant. Que la persona que ho fa ara és molt gran i ho ha deixat. Per començar demà mateix. Al principi Natàlia es queda estupefacta, i no sap què dir, però assenteix al final. I el botiguer content, li regala alguns productes. I quan arriba a casa comença a plorar. Capítol 37 La casa del botiguer està just al costat de la botiga. Hi ha accés directe per una porta amb una cortina de canonets amb un dibuix d'una japonesa. És una casa senzilla i fosca. El botiguer és molt agradable, es diu Antoni i li pregunta sempre si està cansada. Netejant, la Natàlia s'apodera de tots els detalls de la casa, que té fins i tot un pati. Ha de tancar bé les portes perquè entren rates des del pati que mengen el gra dels sacs de la botiga. Li crida l'atenció el llit del botiguer, un llit antic dels seus avantpassats, sagrat per al botiguer, amb un cobrellit com el que tenia ella. I al costat un paravent per despullar-se darrere.

Capítol 38 De mica en mica va tirant endavant. Sol portar a més menjar de la botiga, retallades qualsevol cosa. Va a casa amb tot i obren les bosses amb alegria. Els nens s'engreixen alguna cosa. Dormen junts, de vegades a la terrassa, de vegades a casa, amb només una manta, ja que Colometa va vendre el matalàs. En Quimet ha desaparegut dels seus pensaments, ni els nens en parlen. És el millor, no podria aguantar aquesta càrrega afegida. Passa més d'un any i la casa del botiguer ja està com una patena de neteja. El botiguer ja té confiança amb Colometa. Diu que la coneixia de quan comprava les garrofes pels coloms i el Quimet també, perquè el mirava pels miralls de dins, que utilitza per vigilar que no li robin. Que el dia que li va proposar de treballar per a ell (el dia de l'aiguafort), ja sabia que li havia passat alguna de grossa. I Colometa li explica la mort de Quimet. El botiguer diu que també va fer la guerra i que va estar greument ferit. Li proposa venir diumenge a les tres, per estar junts, ja que suposa que ja no li fa por estar-hi.

Capítol 39 Baixa de casa i a les escales toca les balances que estan dibuixades a la paret. Aquestes balances que hi són des que es van venir a viure i que tantes vegades ha vist. Va a casa del botiguer desganada, sense saber que es trobarà, per què vol estar amb ella. El botiguer s'ha arreglat. És tímid i no li surten les paraules. Aviat es farà vell, diu, és inútil per les ferides de la guerra i no pot tenir fills. Està sol, no té família. Sempre ha treballat dur, sempre a la botiga, lluitant contra les rates, i no vol acabar en un asil, no s'ho mereix. Vol ser un suport per a Colometa i els seus fills. Sempre li ha tingut afecte, des que comprava les garrofes. Li demana a Colometa que es casi amb ell, lliurement. Capítol 40 Colometa arriba a casa, agafa els nens i el primer va on Enriqueta, a demanar consell. Enriqueta li diu sense dubtar que es casi amb ell, malgrat que l'hagin mutilat a la guerra. Que ho digui als nens de la manera més natural. Passats uns dies li diu el sí al botiguer, excusant-se pel retard perquè l'havia enxampat de sorpresa. L'Antoni s'emociona quan ho diu. Treballa a la casa com qualsevol dia, observa on viurà i pensa que en realitat no li agrada la casa, que podria haver-li dit que no al botiguer. Es lloquen els nens, que se n'aniran a una altra casa i que els cuidarà un home. I als tres mesos es casa amb l'Antoni, com l'Antoni el seu fill, que dirà Toni per distingir-lo. Però abans va arreglar la casa, Colometa volia llits de metall nous i els va tenir, llençols nous i la va tenir. Tot nou.