Aspectes Clau de la Societat i Economia a Europa

Camps tancats: eren parcel·les petites delimitades per tanques o bardisses amb conreus diversificats.

Senyoria territorial: el senyor era el propietari de la terra. En aquest cas, els camperols havien de pagar-li unes rendes per l'explotació de les seves parcel·les.

Senyoria jurisdiccional: el senyor exercia la justícia, nomenava càrrecs o cobrava impostos per l'ús dels monopolis senyorials d'un territori. Aquest dret permetia al senyor immunitat respecte del poder del rei.

Abonaven al rei: impostos directes sobre les rendes i impostos indirectes que es pagaven com un suplement del preu de molts productes, especialment els de primera necessitat.

Pagaven als senyors: pel dret d'explotació de la terra i per altres drets senyorials, com ara l'ús dels molins. Alguns camperols tenien l'obligació de treballar gratuïtament les terres del senyor.

Gremis: agrupacions d'artesans d'origen medieval que controlaven en règim de monopoli tota la producció artesana de cada ofici.

Comerç: va ser el sector econòmic que es va desenvolupar més al llarg de l'edat moderna.

Comerç interior: es desenvolupava en fires anuals i mercats setmanals, mentre que els mercats eren centres de comerç local o regional.

Gran comerç internacional: va viure una gran transformació en l'edat moderna gràcies a l'expansió colonial i l'augment de la demanda.

Societat europea: ha estat definida com aristocratitzant perquè la divisió social es basava en el privilegi jurídic. Era una societat basada en la desigualtat d'origen, ja que es naixia en un estament i era molt difícil canviar de posició social.

Noblesa: el XVIII va ser el segle d'ascens de la burgesia, però també el del màxim auge de la noblesa europea. El nivell més alt de la noblesa era l'aristocràcia integrada per les grans famílies, les més riques i poderoses.

Clergat: eren els monjos i les monges, els abats i les abadesses, i altres membres dels ordres monàstics i religiosos.

Clergat secular: comprenia la resta de membres de l'església.

Terç estat: comprenia la immensa majoria de la població i el formaven grups de condició molt diferent que només compartien una característica: no tenien privilegis jurídics ni econòmics.

Burgesia: grup ampli que incloïa comerciants, propietaris dels tallers i altres negocis.

Altres grups urbans: la majoria de la població urbana no pertanyia a la burgesia; fonamentalment eren aprenents i oficials dels tallers, empleats de les botigues i membres del servei domèstic.

Pagesia: bona part de la terra estava en mans de la noblesa o de l'església, i els camperols la treballaven com arrendataris. Aquesta situació va provocar sistemes socials en el món rural, gairebé sempre per la desigual distribució de la propietat de la terra, els impostos i les males collites.

Absolutisme: monarquia, forma de govern que va dominar a Europa des del segle XVI fins al XVIII. Al llarg de l'edat moderna, els reis van anar incrementant el seu poder, des de mitjan segle XVII, seguint l'exemple de Lluís XIV de França. Es va imposar la monarquia absoluta.

Resistència dels poders locals a les demandes del govern central: la població obeïa les autoritats locals més properes que el rei, un sobirà llunyà que no veien mai.

Manca d'un control eficaç dels reis: sobre les tasques de govern, sobretot en els grans estats. Els reis promulgaven moltes lleis, però eren incapaços d'imposar-les perquè no disposaven d'una administració suficient.

Despotisme il·lustrat: al segle XVIII, s'inscrivia en la línia de l'absolutisme monàrquic del segle anterior, és a dir, el reforçament de l'estat. L'absolutisme intentava reformar-se sense canviar fonaments.

Política de reformes: va atacar diversos fronts. Es va continuar intentant reforçar l'estat i poder reduir el poder del parlament i d'altres institucions.

Poder de la raó: com a criteri de veritat davant la tradició, les coses sobrenaturals i la superstició.

Crítica: instrument de censura dels trets de la societat, la cultura o religió que s'oposaven a la raó.

Autonomia del poder civil: fins i tot havia de controlar el poder eclesiàstic.

Tolerància religiosa: expressió de la pluralitat de creences i de dees.

Interès per l'economia i progrés material: mitjà per assolir la felicitat terrenal.

Educació: instrument per difondre la raó, per la qual cosa calia que fos dirigida per l'estat.

Interès per les ciències experimentals: sentit pràctic dels avenços que comportaven.