L'ascens de Mussolini i la crisi de la República de Weimar

L'ascens de Mussolini al poder

Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia vivia en una situació de gran crisi. El país s'havia endeutat molt per finançar la guerra i el deute va provocar la pujada dels preus. La desmobilització de les tropes va fer augmentar l'atur. Els partits polítics tradicionals no van saber afrontar aquesta situació tan delicada i una gran part de la població va començar a donar suport als partits extremistes: el Partit Comunista a l'esquerra i els Fasci Italiani di Combattimento, dirigits per Mussolini, a la dreta. Malgrat aquest suport, Mussolini va obtenir pocs escons a les eleccions i per això va decidir prendre el poder per la força. El mitjà que va utilitzar va ser una concentració massiva de membres del seu partit al centre d'Itàlia, a diferents poblacions, l'anomenada Marxa sobre Roma (27-28 d'octubre de 1922). Finalment, va aconseguir el seu objectiu i el rei va encarregar la formació de govern a Mussolini, qui va obtenir tots els poders.

Característiques del govern feixista

• Ideologia antidemocràtica i anticomunista.
• Només hi havia un partit únic i l'estat era dirigit de manera totalitària.
• L'estat intervenia en l'economia, però també donava suport als empresaris privats.
• L'estat dominava la societat. L'oposició era reprimida amb duresa, i es controlaven els mitjans de comunicació per manipular l'opinió pública.
• S'imposava un nacionalisme que exigia la creació d'un imperi colonial per a Itàlia.
• Es va desenvolupar el culte a la violència i el militarisme. Es van crear grups armats que van adoptar un estil militar: himnes, uniformes, símbols, banderes i grans concentracions.

La debilitat de la República de Weimar

Després de la derrota a la Primera Guerra Mundial, l'emperador alemany va abdicar. Una assemblea reunida a Weimar va elaborar una nova constitució que establia a Alemanya una república governada per un règim democràtic. El partit més important era el Partit Socialdemòcrata, que tenia majoria al Parlament i controlava el govern, però aquest partit des del principi va tenir l'oposició dels grups polítics extremistes. Els espartaquistes van intentar imposar un règim comunista; van intentar prendre el poder per la força, però finalment el govern va aconseguir el control de la situació. El 1920, Hitler es va integrar al Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) i el 1923 va intentar aconseguir el poder per la força: va protagonitzar un cop d'estat (el Putsch de Munic), però va fracassar. Per poder assumir el pagament de les reparacions de guerra, el govern va haver d'imprimir una gran quantitat de bitllets, cosa que va provocar la hiperinflació (un increment intens i continu dels preus, que podien arribar a augmentar diàriament).