L'Ascens de les Monarquies Feudals: Església i Estat (S. IX-XIII)

Església i Estat: Les Monarquies Feudals (S. IX-X)

Entre els segles IX i X es reestructura el mapa d’Europa. Comença l'era de la monarquia feudal, sense connexió amb els Estats antics, sinó amb noves dinasties que busquen recuperar la seva importància. La feudalització, que va imposar el trencament de les antigues monarquies i la creació de les noves, esdevé el principal obstacle per al poder complet del rei. Aquestes monarquies feudals busquen reinventar-se mitjançant diverses estratègies:

Afirmació del Llinatge

Les noves famílies reials construeixen un nou llinatge, sovint inventat o embellit, per guanyar poder. Els factors clau per a l'ascens d'aquestes dinasties inclouen:

• La força militar.
• La capacitat diplomàtica.
• La riquesa.
• Els factors familiars i la transmissió hereditària.

Cerca de Suports Institucionals i Legals

La monarquia busca legitimitat a través de diversos pilars:

L'Església

L’Església és un factor crucial, ja que veu la monarquia com a garantia de pau i equilibri. A canvi, legitima la institució mitjançant la Unció (els olis sagrats), que representa la gràcia de l’Esperit Sant. També es promou la redacció de genealogies reials.

Les Ciutats i la Burgesia Urbana

La burgesia urbana i les ciutats, amb la creixent importància dels banquers i les monedes, intenten evitar que el feudalisme obstaculitzi el seu avenç, convertint-se en aliats reials.

Els Juristes i el Dret Romà

Els juristes esdevenen molt importants. Es comencen a estudiar els codis normatius romans, establint el principi que «la paraula del príncep és llei» i està per damunt de totes les altres. En cas de conflicte entre drets, el dret romà sempre preval.

Configuració Territorial i Política

La monarquia busca configurar una comunitat dins d'uns límits territorials definits mitjançant:

• La reducció de codis i ordenaments legals.
• La configuració d’un espai territorial unificat.
• Una nova organització política (jurisdiccional, d’ordre públic i judicial).

Instruments d'Acció de la Monarquia

Els principals instruments per exercir el poder reial eren:

• El fisc reial, que cobrava les regalies (impostos exclusius del rei) i els tributs feudals.
• La força militar.
• El cos de juristes i agents reials.

Límits del Poder Monàrquic

El poder del rei estava limitat per diversos factors i institucions:

• Institucions representatives: Corts, parlaments, Estats Generals i Dietes.
• L'Aristocràcia i l'Església: Defensaven els seus privilegis, especialment l'exempció de tributs i impostos.
• La Burgesia Ciutadana: Tot i ser un ferm suport reial, el rei sovint havia de negociar amb ells per assegurar que les legislacions afavorissin els seus interessos.

El rei havia de negociar constantment amb els estaments. La jurisdicció es basava en l’Església, la noblesa i les ciutats.

La Pagesia i l'Enfortiment Monàrquic

La visió tradicional que sostenia que les condicions de vida de la pagesia eren millors a les terres del rei no és certa. De fet, un dels tractes entre la monarquia i la noblesa era precisament no alterar el pacte feudal existent.

La França dels Capets: Consolidació del Poder Reial

La dinastia capeta, iniciada per Hug Capet l'any 987, va marcar un punt d'inflexió en la història de França. Tot i començar amb un poder reial limitat, els Capets van aconseguir, al llarg de dos segles, consolidar i expandir la seva autoritat sobre el territori francès.

Estratègies de Centralització Capeta

Inicialment, Hug Capet va recórrer a aliances estratègiques amb l'Església i els grans senyors feudals. Els seus successors van implementar mesures clau per centralitzar el poder:

• Establiment de la residència reial a París.
• Promoció de la successió hereditària per estabilitzar la línia.
• Extensió del patrimoni reial mitjançant matrimonis estratègics.
• Millora de l'administració a través de funcionaris lleials (els batlles).
• Ús de la força militar per sotmetre territoris rebels.

El Regnat de Felip II August (S. XII-XIII)

El punt àlgid d'aquest procés de consolidació es va produir durant el regnat de Felip II August. Aquest monarca no només va aconseguir un control ferm sobre la noblesa francesa, sinó que també va expandir els dominis reials, fins i tot a costa d'Anglaterra. Una victòria militar decisiva contra una coalició d'enemics va augmentar significativament el prestigi de la corona.

L'Anglaterra Normanda: Guillem el Conqueridor

La monarquia anglesa va començar amb una gran fortalesa arran de la conquesta normanda. Tot i que la noblesa saxona va nomenar rei a Harold Godwinson, Guillem el Conqueridor va envair Anglaterra, ho va aconseguir i va imposar el feudalisme, exterminant gran part de la noblesa saxona.

Mesures d'Enfortiment del Poder Reial

Guillem va establir un sistema feudal que afavoria directament el rei, reservant-se amplis poders:

• Control de la Terra: Bona part de la terra va quedar sota senyoria reial. Va treure terres als nobles saxons i les va donar als seus cavallers, però en quantitats limitades per evitar un poder nobiliari excessiu.
• Administració: Redacció del Doomesday Book (Llibre del Judici Final).
• Jurisdicció (Mer i Mixt Imperi): El rei es reservava el poder de jutjar certs delictes, influenciat pel dret romà.
• Monopoli Monetari: Només el rei podia encunyar monedes.
• Control Militar: El rei es reservava la construcció de castells, sent l'únic que podia autoritzar-ne l'edificació.

Conflicte amb l'Església: Thomas Becket

El poder omnipotent del rei va xocar amb les pretensions de l’Església. El punt culminant es va produir el 1170, quan Enric II va nomenar el seu amic Thomas Becket arquebisbe de Canterbury, esperant la seva obediència. Amb el temps, Becket es va posar a favor de l’Església. Per un malentès, Thomas Becket va ser assassinat. Una de les grans pugnes amb l’Església era la dels tribunals, ja que l’Església defensava el dret a jutjar els seus propis membres eclesiàstics.

La Magna Carta Libertatum (1215)

Considerada la pedra inicial del sistema legal britànic, la Magna Carta va establir límits clars al poder reial:

1. Garantia dels drets i privilegis de l’Església.
2. Protecció contra l’empresonament i les condemnes arbitràries.
3. Garantia dels drets de les ciutats.
4. Justícia ràpida i sense suborns.
5. Límits a la fiscalitat reial, incloent l'Escudatge (pagament per evitar el servei militar personal).
6. Exigència de jutges experts.
7. Limitació de l'abús de poder sobre els boscos reials (on abans l'entrada era severament multada).
8. Creació d'un Consell Assessor de 25 barons (amb jurisdicció), que acompanyaven el rei i prenien decisions. Aquest és el precedent del Parlament anglès.
9. Establiment del Tribunal de Pars: un noble només podia ser jutjat per un altre noble.

El Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi era un territori poc cohesionat, format per nombrosos principats i regnes. Era una zona molt urbanitzada on el prelat sovint era senyor de la ciutat i del seu territori. L’emperador era considerat el cap de la cristiandat, però el seu poder estava limitat per:

• La poca cohesió interna, que es traduïa en constants lluites entre els prínceps súbdits.
• La monarquia electiva, ja que el rei s’escollia entre els prínceps.

Otó I: La Restauració Imperial (936-973)

Otó I va ser proclamat emperador, restaurant un càrrec que havia estat vacant des del 924 i que estava relacionat amb la dinastia carolíngia. L'Imperi no era només universal, sinó cristià, i es creia que tots els regnes cristians li havien de retre vassallatge. La monarquia, consagrada per Déu, tenia poder sagrat sobre la terra i la població. Amb el temps, s’hi van afegir símbols com l’espasa (defensa de l’Estat) o l’anell (unió entre rei i cristians).

Límits del Poder Imperial

El poder imperial no va acabar de triomfar a causa de diversos conflictes:

El Conflicte de les Investidures

La relació entre l’Emperador i el Papa va ser tempestuosa. Al segle XI, amb la feudalització, els Papes van intentar recuperar el control de l’Església. La Reforma Gregoriana establia que els bisbes havien de ser escollits pels propis eclesiàstics, però l’emperador volia nomenar-los ell. L’Església va acabar guanyant, i els emperadors van perdre la capacitat de nomenar prínceps-bisbes.

La Lliga Llombarda

Es va formar per territoris del nord d’Itàlia (Llombardia) que no volien estar sota el poder imperial ni pagar les regalies (impostos exclusius del rei).

Drang nach Osten (Impuls cap a l'Est)

Aquest impuls colonial, que es va donar al segle XII, buscava l'apropiació del territori dels eslaus i polonesos, actuant com una mena de croada. Va implicar cavallers similars als templers i va promoure la germanització de l'Est, tot i que l’emperador no s’hi va implicar directament.

La Dinastia Hohenstaufen i les Regalies

La tensió va créixer amb la dinastia dels Hohenstaufen (Conrad III, 1137; Frederic I, 1152-1190), que van generar nous conflictes amb el Papat sobre la supremacia política. L’Emperador era recolzat per la Universitat de Bolonya.

Les Regalies eren els drets que el monarca podia cobrar a les ciutats italianes, incloent:

• Redempció d’host.
• Impostos sobre vies públiques.
• Monopoli d'encunyació de monedes.
• Confiscacions i troballes de tresors.
• Designació de jutges.

Aquesta riquesa va generar una guerra entre l’emperador i les ciutats italianes. L’emperador va veure que no podia fer front a les ciutats si s’unien i feien un pacte. Per això, el Sacre Imperi mai va arribar a crear un estat unificat com a tal.