Ascens dels Totalitarismes i la Segona Guerra Mundial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Alemanya

La República de Weimar (1918-1933)

La República de Weimar (1918-1933) va estar marcada per nombrosos cops d'estat per part de l'esquerra o la dreta contra la Constitució. Van sorgir grups nacionalistes que acusaven el govern de traïció per haver acceptat el Tractat de Versalles. El 1923, Hitler va intentar un cop d'estat que va fracassar. L'economia anava molt malament a causa dels deutes i l'atur.

Ascens de Hitler i el NSDAP

El 1920, Hitler va fundar el seu propi partit, el NSDAP, amb un caràcter violent. Les SA (Sturmabteilung) actuaven contra els adversaris, i es van adoptar símbols feixistes. Va escriure Mein Kampf, on exposava l'antisemitisme, el rebuig a la democràcia, l'odi al comunisme, la necessitat d'un líder únic i la creació d'un gran Reich basat en la superioritat alemanya.

L'Arribada al Poder

A les eleccions de 1932, els nazis van obtenir 196 escons. Amb la por al comunisme, les classes mitjanes el van donar suport. El 1933, va ser nomenat canceller i va jurar la Constitució. El 1933, va dissoldre el parlament i va prohibir la premsa i les reunions. El 27 de febrer es va produir l'incendi del Reichstag, fet que va servir d'excusa per suprimir les llibertats i introduir la pena de mort. El 1934, amb la mort de Hindenburg, Hitler es va autoproclamar Führer.

El Règim Totalitari

El 1934 es van suprimir les llibertats i les garanties individuals, i es va eliminar l'administració pública independent. La policia va ser controlada per les SS. El 1933 es va crear la Gestapo (policia secreta contra els opositors), i es van establir els primers camps de concentració.

Política Econòmica

Alemanya es va convertir en una potència econòmica, amb un fort dirigisme estatal, autarquia econòmica i l'objectiu d'un estat autosuficient. Es va donar prioritat a la indústria pesant.

Control Ideològic i Social

Es va crear el Ministeri de Cultura i Propaganda per difondre idees racistes i nacionalistes. Es va desmantellar l'art considerat 'degenerat' i es van cremar llibres d'autors prohibits. L'educació hitleriana per als joves, amb professors afins al règim, es va vehicular a través de les Joventuts Hitlerianes. El paper de la dona es va reduir a 'fills, església i cuina'. Els socialistes i altres opositors van ser enviats a camps.

La Puresa Racial i la Persecució

Es va promoure l'eugenèsia (eliminació de discapacitats i malalts) i es va iniciar la persecució dels jueus a causa de l'antisemitisme. El 1933 es va iniciar el boicot als negocis jueus. El 1935 es van dictar les Lleis de Nuremberg, que impedien els matrimonis mixtos i retiraven la ciutadania als jueus. El 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht), milers de jueus van ser detinguts i assassinats, i moltes sinagogues van ser destruïdes o tancades.

Expansió Territorial i Ideologia

Hitler rebutjava el Tractat de Versalles i volia crear un gran Reich amb tots els territoris de parla alemanya. Parlava de l'«espai vital» (Lebensraum) per conquerir nous territoris, promoure la superioritat de la raça ària i eliminar el comunisme. També argumentava que altres països tenien dret a una expansió similar.

Itàlia

Causes del Sorgiment Feixista

1. Moviment vaguístic: El 1919, la crisi econòmica va provocar vagues i ocupacions de fàbriques, que van ser reprimides per la por a una revolució.
2. Nacionalisme exacerbat i frustració per la 'victòria mutilada'.

Creació del Partit Feixista

El 1921, Mussolini va crear el Partit Nacional Feixista, defensor de la propietat privada, amb un fort nacionalisme, un projecte expansionista i militarista, i amb simbologia pròpia. El partit va ser ben vist per les classes conservadores. Les esquadres feixistes (Camises Negres) castigaven els opositors d'esquerra. El 1921, es van registrar 600 persones assassinades.

La Marxa sobre Roma (1922)

El 1922, davant la vaga general de l'esquerra, els feixistes van decidir que si l'Estat no era capaç d'impedir-la, ells el substituirien. Però el cop definitiu va ser la Marxa sobre Roma, l'octubre de 1922, quan milers de feixistes van envair les institucions de Roma, argumentant que l'Estat no sabia controlar el país. Així, l'Estat va proclamar l'estat d'excepció el 28 d'octubre, però el rei Víctor Manuel III es va negar a signar el decret i va encarregar a Mussolini la formació d'un nou govern. El 1924, es va produir l'assassinat de Giacomo Matteotti, líder socialista.

Establiment de la Dictadura

A partir del 1925, Itàlia es va convertir en un règim totalitari. Mussolini va acumular tots els poders i va prohibir els sindicats i els partits polítics. Volia una remilitarització per recuperar els territoris irredempts, redefinir fronteres i expandir els territoris colonials.

Política Econòmica i Social

Fort intervencionisme estatal i autarquia econòmica. Socialment, volia controlar i popularitzar el partit, incidint en l'educació per promoure el catolicisme i els valors feixistes.

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Causes del Conflicte

1. La Política Expansionista Nazi

L'«espai vital» (Lebensraum) per a Alemanya, l'annexió del Sarre, la imposició del servei militar obligatori i la creació d'una força aèria, i la remilitarització de Renània, van ser clares violacions del Tractat de Versalles per part de Hitler.

2. La Feblesa de les Democràcies

La Guerra Civil Espanyola va ser un camp de proves per a les potències de l'Eix, amb el suport de Mussolini i Hitler a Franco. Es va formar l'Eix Roma-Berlín i el Pacte Antikomintern contra l'URSS. La Guerra Civil Espanyola va mostrar la feblesa de les democràcies, que van optar per un pacte de no intervenció per por a una escalada amb els nazis. Això va suposar no intervenir en les conquestes nazis, amb l'esperança que s'aturarien o que s'enfrontarien a l'URSS.

3. L'Anschluss i l'Expansió a Europa

El març de 1938, Alemanya va ocupar Àustria (Anschluss). Després, els Sudets van ser annexionats arran de la Conferència de Múnic, on els anglesos van cedir amb la condició de no danyar la resta de Txecoslovàquia. No obstant això, Hitler va fer desaparèixer el país sencer. Posteriorment, van ser annexionats Memel i Albània (per Itàlia), i es va establir el Pacte d'Acer (1939) entre Alemanya i Itàlia.

4. L'Esclat de la Guerra a Europa: Polònia

El conflicte es va produir quan Hitler va conquerir Polònia, volent provocar els Aliats a una guerra i assegurant-se que l'URSS es mantindria neutral. Prèviament, l'URSS va signar el Pacte Germano-Soviètic (agost de 1939), per por a una invasió alemanya, en el qual es van repartir Polònia i l'URSS va obtenir influència sobre Lituània, Letònia i Estònia. Hitler va començar la invasió de Danzig (Polònia) amb l'excusa que hi havia molta població alemanya i per qüestions ferroviàries. Polònia va tenir el suport de França i el Regne Unit. Hitler va iniciar la invasió l'1 de setembre de 1939, i el dia 3 es va declarar la Segona Guerra Mundial.

5. L'Imperialisme Japonès a Àsia

El Japó pretenia expandir-se per tota Àsia a partir dels anys 30. Volia un espai propi per explotar els recursos i per això es va potenciar militarment, fent-se aliat dels alemanys (Pacte Antikomintern, 1936) en contra de l'URSS. La invasió de Manxúria (1932) va ser el seu primer pas. Volia una expansió pel Pacífic i el 1938 va proclamar la 'Gran Esfera de Coprosperitat de l'Àsia Oriental'. L'inici de la guerra a Europa els va afavorir, com la conquesta d'Indoxina (1940).

Fases de la Guerra: La Guerra Llampec i Victòries de l'Eix

La Guerra Llampec (Blitzkrieg) va ser un nou tipus de guerra basat en la sorpresa i la rapidesa, utilitzat per Alemanya per envair Polònia. Al cap de tres setmanes, les tropes alemanyes van arribar a Varsòvia. L'URSS va continuar l'expansió a Finlàndia (Guerra d'Hivern, fins al 1940) i també a Letònia, Lituània i Estònia. Dinamarca i Noruega van ser conquerides amb rapidesa i sense gaire resistència. L'objectiu següent va ser França, els Països Baixos i Bèlgica. L'atac alemany per les Ardenes va sorprendre els Aliats, i els francesos no van tenir resposta. A més, Mussolini es va unir a la guerra. Hitler va aconseguir conquerir la zona nord de França, mentre que la zona sud no conquerida va quedar sota l'autoritat del règim col·laboracionista de Pétain (Govern de Vichy). Des de Londres, Charles de Gaulle va cridar a la resistència.

La Batalla d'Anglaterra (1940)

El 1940, l'únic que podia fer front als nazis eren els britànics. Llavors, Hitler va decidir dur a terme la Batalla d'Anglaterra. Pretenia un atac aeri massiu sobre nuclis urbans i militars, però l'aviació britànica (RAF) va aconseguir repel·lir l'agressió. Davant els continus atacs, els britànics van rebre ajuda americana.

La Guerra del Desert (Nord d'Àfrica)

Al nord d'Àfrica, les tropes italianes van atacar Egipte el 1940. El seu fracàs davant els egipcis i britànics va fer que Alemanya participés en la Guerra del Desert. Però una contraofensiva britànica va aconseguir frenar les tropes alemanyes. Poc després, un exèrcit conjunt aliat va vèncer definitivament a Rommel (1943). Així, el nord d'Àfrica es va perfilar com la plataforma per a la invasió aliada d'Itàlia.

La Campanya contra l'URSS: Operació Barba-roja

Des de l'estiu de 1940, Hitler preparava l'Operació Barba-roja per conquerir l'URSS. Però la invasió de Grècia per part de Mussolini va fracassar per la resistència hel·lènica, desviant l'atenció de Hitler, que va transformar Hongria i Romania en estats satèl·lits el 1940. El poble iugoslau es va assabentar de l'intent d'annexió amb Alemanya, i es va produir una revolta que va fer caure el govern. La reacció nazi va ser bombardejar Belgrad i atacar Iugoslàvia, Grècia i Creta. Els alemanys van iniciar la Campanya de Rússia el juny de 1941, amb una ràpida expansió territorial a l'URSS. Els alemanys no van poder conquerir Moscou, i Leningrad també va resistir un llarg setge. L'avanç alemany va ser frenat a la Batalla de Stalingrad (1942-1943), que va marcar el declivi nazi.

La Guerra del Pacífic

Quan el Japó va atacar la base americana de Pearl Harbor el desembre de 1941, Roosevelt va declarar la guerra al Japó, Alemanya i Itàlia, convertint el conflicte en mundial. L'avanç japonès fins al 1942 va ser molt fort, conquerint colònies de les potències europees a Àsia, les Filipines, i amenaçant Nova Guinea i Austràlia. Però la derrota japonesa a Guadalcanal (1943) va anunciar el declivi nipó.

La Derrota de l'Eix a Europa

A partir de 1943, el potencial dels Aliats va superar el de l'Eix, i les ofensives van obligar Alemanya a retirar-se. Els bombardejos sobre les ciutats alemanyes van prendre força. El 1943 va començar la Campanya d'Itàlia amb el desembarcament a Sicília i al sud de la península. Això va provocar la caiguda de Mussolini, però Alemanya va rescatar el Duce i la península va quedar dividida: el nord i centre sota control feixista (República Social Italiana) i el sud amb una monarquia que va declarar la guerra a Alemanya. Fins el juny de 1944, els Aliats no van aconseguir arribar a Roma. El 1944, els russos avançaven ocupant Bulgària i Romania, i es va aconseguir la independència d'Albània. El 1944 va tenir lloc el Desembarcament de Normandia (Dia D), i a l'agost París va ser alliberada. El 1945, van ser alliberades Hongria, Polònia, Àustria i Txecoslovàquia. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril, i Mussolini va ser executat. Els dies 7 i 8 de maig es va produir la rendició d'Alemanya.

La Derrota del Japó

L'ofensiva dels EUA va anar des d'Austràlia fins a les Filipines i des de Hawaii fins al Japó. Davant la ferotge resistència nipona, l'avanç dels EUA va ser molt lent. Els EUA van iniciar el 1944 els bombardejos sobre les ciutats japoneses. Malgrat això, els japonesos no es rendien, així que per por a l'allargament de la guerra, el president Truman va ordenar el llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki l'agost de 1945. La guerra s'havia acabat.

Conseqüències de la Guerra

L'Ocupació Nazi

Els territoris conquerits van ser controlats amb mà de ferro per les forces d'ocupació. Es va produir l'explotació i esclavització de la població. En resum, els nazis van explotar els recursos i van imposar un règim del terror. La Gestapo i les SS arrestaven i torturaven als camps de concentració. El 1942 es va iniciar l'eliminació sistemàtica de tots els jueus als camps d'extermini (Holocaust).

L'Impacte Moral i els Drets Humans

El terror, la violència i l'incompliment dels drets humans van ser constants. L'horror nazi es va fer real amb els camps d'extermini, i les bombes atòmiques al Japó van mostrar la capacitat destructiva de la guerra. El Judici de Nuremberg (1945-1946) va permetre jutjar els criminals de guerra nazis pels Aliats, tot i que pocs van arribar a ser jutjats a causa dels suïcidis.

Les Conferències de Pau i el Nou Ordre Mundial

1941: Carta Atlàntica (principis per a un món de postguerra). 1943: Conferència de Teheran. 1945: Conferència de Ialta, entre Roosevelt, Stalin i Churchill, on es va acordar el repartiment d'Alemanya en zones d'ocupació. També es van tractar les fronteres de l'URSS i els alliberaments de països. Es va decidir la creació de l'ONU.

La Conferència de Potsdam (1945)

Va ser la darrera conferència dels Aliats. Un cop derrotada l'Alemanya nazi, es va acceptar la seva unitat, però sota la tutela dels Aliats. Berlín es va dividir en quatre zones d'ocupació, es van consolidar les fronteres amb Polònia, i van començar a sorgir disputes entre els EUA i l'URSS.

La Conferència de París (1946)

Es van signar els tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia (1947). El 1955 es va signar el tractat amb Àustria, i posteriorment amb el Japó.