L'Ascens dels Totalitarismes: Crisi i Dictadures a l'Europa d'Entreguerres

L'Auge dels Totalitarismes

7.1 La Postguerra

Després de la Primera Guerra Mundial, Europa es trobava en una situació de profunda crisi econòmica i social. El Tractat de Versalles, signat el 1919, va agreujar aquesta situació, especialment per a Alemanya, que va ser considerada responsable del conflicte i obligada a pagar fortes indemnitzacions als països vencedors. Aquesta càrrega, sumada a la destrucció generalitzada i a la dependència dels crèdits nord-americans, va desestabilitzar l’economia europea i va provocar un desequilibri global que afavoriria l’ascens de tensions polítiques i socials.

Els Feliços Anys 20

Per intentar solucionar l’estancament econòmic, els Estats Units van presentar el Pla Dawes el 1924, que establia relaxar els terminis de pagament d’Alemanya i concedir nous crèdits. D’aquesta manera, Europa va començar a recuperar-se. A més, les tensions entre els aliats i Alemanya van disminuir. Es va establir el dòlar com a moneda de referència i van sorgir nous sistemes de producció (taylorisme i fordisme) que van disparar el mercat.

A Europa es va reactivar el sector de la construcció, es va reduir l’atur i van augmentar una mica els salaris. El nivell de vida va començar a millorar, inaugurant el període dels Feliços Anys 20. Va ser en aquest moment quan van sorgir noves formes d’oci com el jazz, els cabarets, anar al teatre, i nous mitjans de comunicació com la ràdio i el telèfon. Es va iniciar la societat de masses.

En el món femení, les dones ja no tenien tanta feina a la llar i van començar a aparèixer noves tendències de moda com portar pantalons, minifaldilles, fumar, beure…

Durant aquesta dècada, es va consolidar l’«American Way of Life», un estil de vida basat en l’èxit econòmic i social de les classes mitjanes. Van aparèixer noves formes de compravenda, grans magatzems…

El Crack del 29

El Pla Dawes es va basar en un augment continu de la producció i un augment continu del consum. Es van impulsar dues mesures:

• La concessió de crèdits a un interès baix.
• L'augment de la competitivitat productiva.

El 1926, hi va haver una petita crisi perquè els preus agrícoles no eren capaços d’augmentar tan ràpid com els industrials. Va ser en aquest moment quan es va començar a invertir en borsa, ja que es veia com una forma fàcil d’obtenir diners. Els empresaris experimentats van començar a guanyar diners, i la població els va voler copiar. Ràpidament, però, es van adonar que el valor de les accions era molt més elevat que el valor de les empreses reals; hi havia una gran bombolla especulativa. Aquests empresaris van començar a vendre les accions i la població els va copiar. Això va provocar que el valor de les accions caigués en picat. El 24 d’octubre de 1929, conegut com el Dijous Negre, es van posar a la venda 13 milions d’accions. La fallida de la borsa va enfonsar l’economia, iniciant la Gran Depressió.

La Gran Depressió i el New Deal

La fallida de la borsa va provocar l’enfonsament de bancs, empreses i particulars. Les accions no van parar de baixar fins al 1932. La crisi es va globalitzar, saltant a Europa, que depenia dels préstecs nord-americans.

Els economistes van estudiar la magnitud de la crisi, d’entre els quals va destacar John M. Keynes. Ell defensava que el problema era la manca de demanda i la caiguda de les inversions. Com a solució, va proposar augmentar el dèficit públic per sortir de la crisi, basant-se en:

• Reactivar el consum particular.
• Estimular la inversió privada.
• Augmentar la despesa pública de l’Estat.

Tot això ho aconseguiria a través de la construcció d’obres públiques, endeutant l’Estat amb uns diners que tornarien en forma d’impostos. Això generaria llocs de feina i augmentaria el consum. La proposta de Keynes era, per tant, accelerar el capitalisme i fer que l’Estat intervingués en l’economia; va establir les bases de l'Estat del Benestar.

Seguint la tesi de Keynes, el president nord-americà F. D. Roosevelt va proposar el New Deal que es va aplicar entre 1933 i 1938, amb el qual es volia reformar el mercat financer. Va redactar les següents lleis econòmiques:

• La regulació del mercat per evitar bombolles especulatives.
• El control de la banca per part de l’Estat i la devaluació del dòlar.
• La inversió en obres públiques per crear llocs de treball.
• La regulació dels preus agrícoles.

El 1935, s’hi van sumar mesures socials (llei de seguretat social i llei de relacions laborals). Tot i això, el New Deal no va obtenir tants bons resultats com s’esperava.

7.2 La Fallida de les Democràcies

La fi de la Gran Guerra va acabar amb els grans imperis i va provocar el sorgiment de nous estats que adoptarien sistemes democràtics. Aquests nous sistemes van permetre la participació de les masses en política. Tot i això, la crisi econòmica del Crack del 29 juntament amb les tensions socials van provocar el sorgiment de règims totalitaris. Els primers van ser a l’Europa de l’Est:

• Hongria (1920)
• Bulgària (1930)
• Grècia (1930)

Tot seguit es van estendre a l’Europa Central:

• Àustria (1933)
• Alemanya (1933)

Finalment, al sud d’Europa:

• Mussolini va pujar al poder d’Itàlia el 1922.
• Primo de Rivera va pujar al poder d’Espanya el 1923.
• Salazar va pujar al poder de Portugal el 1926.

Les democràcies només es van mantenir a Suïssa, Bèlgica, Holanda i Gran Bretanya (alternança entre whigs -liberals- i tories -conservadors), i França (Front Popular).

Característiques dels règims totalitaris:

• Nacionalisme exacerbat.
• Racisme.
• Exaltació de l’Estat per sobre dels drets i llibertats individuals.
• Rebuig a la democràcia.
• Culte a un líder carismàtic.
• Mobilització de les masses.

7.3 L'Estalinisme Soviètic

El triomf de la Revolució de 1917 va suposar l’inici de l’Estat soviètic. La mort de Lenin el 1924 va obrir una lluita entre dues figures: Trotski vs. Stalin. Finalment, Stalin es va imposar i va desterrar Trotski a Sibèria; va ser assassinat a Mèxic el 1940. A partir d’aleshores, l’estalinisme va aplicar la ideologia comunista.

El PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica) es va convertir en l’única força política i Stalin es va consolidar en una dictadura personalista. A més, va crear una nova classe social privilegiada: la nomenklatura, formada per economistes, arquitectes i empresaris. Un element clau de la política de Stalin va ser el culte a la seva persona: va ser venerat com a líder i gran benefactor de la URSS. La censura a tots els àmbits de la vida va ser present des del primer dia.

Economia

L’objectiu de Stalin era construir una societat sense propietat privada, controlant els mitjans econòmics de l’Estat. La planificació de l’economia es va basar en els Plans Quinquennals, elaborats pel Gosplan. La finalitat era convertir la URSS en una potència industrial. El primer pla es va aplicar entre 1929 i 1933, quan es van col·lectivitzar immobles, indústries i terres. L’estructura econòmica de la URSS es basava en la producció de ferro, acer i energies. A finals de 1930, la URSS era una de les principals potències industrials.

El 1928, va aplicar la col·lectivització agrària, una eina per controlar la pagesia i la producció agrària. Es va obligar els pagesos a integrar-se en granges estatals. Stalin va eliminar els Kulaks i va aplicar una forta repressió contra els «enemics del poble». El 1935 ja s’havien col·lectivitzat un 90% de les terres, fet que va provocar importants períodes de fam.

Repressió

Al llarg de 1930, Stalin va aplicar una repressió generalitzada per reforçar el seu poder. Entre 1936 i 1938 es van desenvolupar els Processos de Moscou, uns judicis que tenien l’objectiu d’eliminar els sospitosos d’anar en contra de Stalin. Molts eren condemnats amb acusacions falses. Amb aquesta política, Stalin va jutjar, condemnar, executar o enviar als Gulags milers de soviètics. Els Gulags eren camps de concentració o treball forçat a Sibèria; hi van enviar més de 2 milions de persones.

7.4 El Feixisme a Itàlia

Quan va acabar la Primera Guerra Mundial, a Itàlia hi va haver greus conseqüències:

• Àmbit econòmic: Augment del cost de vida i disminució dels salaris, fet que va provocar l’augment de vagues i ocupacions.
• Àmbit polític: Sota el regnat de Víctor Manuel II, els governants no aconseguien mantenir-se al poder, provocant que cada pocs mesos es canviés de govern.
• Àmbit social: Els italians van quedar descontents amb el Tractat de Versalles, una frustració que va portar al sorgiment d’un moviment revengista.

En aquest context, el 1919 apareix Benito Mussolini, que va fundar els Fasci di Combattimento. Eren unes esquadres que vestien amb camisa negra i feien actes violents contra la població. El 1921, va fundar el Partit Nacional Feixista amb el qual proposava crear un estat fort que eliminés l’amenaça revolucionària i apliqués una política exterior expansionista. Mussolini va obtenir el suport de l'Església, de la burgesia i del monarca.

L'octubre de 1922, Mussolini va impulsar la Marxa sobre Roma, on milers de camises negres van ocupar els edificis públics de la capital. Aleshores, el govern va dimitir i el rei va nomenar Mussolini Duce, cap de govern.

La Dictadura Feixista

Després d’accedir al poder, Mussolini va treballar per establir una dictadura. Gràcies a les coaccions, va guanyar les següents eleccions. Les denúncies de frau electoral van ser sufocades després que decretés l'assassinat del diputat Matteotti. L’any 1925, Itàlia es va convertir en un règim totalitari gràcies a:

• Mussolini va englobar tots els poders i va prohibir els partits polítics i els sindicats.
• El 1928 el Parlament va passar a dependre del Gran Consell del Feixisme, i el 1939 va ser substituït per la Cambra dels Fasci i les Corporacions.
• Les autoritats polítiques eren escollides per Mussolini i es va crear una policia política: l’OVRA.

Política Exterior

La política exterior feixista va impulsar la remilitarització, iniciant una gran campanya de recuperació de territoris, com Trieste, Etiòpia…

Economia

Es va impulsar la intervenció de l’Estat en economia, juntament amb una política proteccionista amb l’objectiu d’aconseguir l'autarquia. El 1933, es va fundar l’Institut per a la Reconstrucció Industrial. A més, es va crear un Pla d’Obres Públiques per frenar la desocupació. Tot i això, els salaris van disminuir i l’atur va augmentar.

Societat

El feixisme va controlar tota la societat; els nens s’havien de matricular obligatòriament a l'Òpera Nazionale. Els professors havien de vestir amb camises negres. El catolicisme es va declarar la religió oficial, es va prohibir el divorci i l’ensenyament religiós obligatori. El Duce va impulsar una campanya propagandística amb una gran censura en diaris, llibres, ràdio i publicitat, per manipular la societat.

7.5 El Nazisme Alemany

La República de Weimar

Amb la fi de la Primera Guerra Mundial, el Kàiser Guillem II va abdicar i va pujar al govern alemany la República de Weimar. Era un govern democràtic. Durant aquest període, el govern va haver d’enfrontar-se a una greu situació econòmica, marcada per la inflació i la devaluació del marc alemany. La situació es va agreujar amb el Crack del 29.

Políticament, el govern era inestable i socialment estava marcat per insurreccions comunistes com la de la Lliga Espartaquista. A més, van augmentar els grups nacionalistes d’extrema dreta. L’acció més important va ser el cop d’estat fallit anomenat Putsch de Múnic, impulsat per Adolf Hitler el 1923.

L’Ascens de Hitler al Poder

En aquest context, apareix la figura d’Adolf Hitler, que va començar la seva carrera al Partit Nacional Socialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP). El 1921, va esdevenir líder del partit i va fundar les SA (Seccions d’Assalt). Hitler es va apropiar dels símbols del feixisme italià. Després del Putsch de Múnic, va ser empresonat, lloc des d’on va escriure el Mein Kampf (La meva lluita). En aquesta obra, va redactar una ideologia nazi:

• Odi a la democràcia.
• Antibolxevisme i antisemitisme.
• Superioritat de la raça ària.
• Defensava la necessitat d’un líder fort i de fundar un gran Reich que unís pobles germànics.

Quan Hitler va sortir de la presó, ja era considerat Führer (cap de partit) i el 1925 va fundar les SS (Secció de Seguretat).

El 1932, es van convocar eleccions, ja que Hitler va convèncer Hindenburg. Durant la campanya electoral, es va prohibir la premsa i les reunions dels opositors. El 27 de febrer, es va incendiar el Reichstag i es va culpar falsament els comunistes. Tot i que Hitler no va aconseguir la majoria absoluta, els catòlics es van ajuntar amb ell, convertint-lo en Reichsführer.

Un cop al poder, Hitler va aprovar una llei que li cedia tots els poders durant 4 anys, fent que pogués governar al marge del Parlament. L'èxit del partit nazi es va deure al suport de les classes mitjanes, pagesos i obrers amoïnats, militars i excombatents i burgesos. Hitler va utilitzar la demagògia i el nacionalisme per guanyar-se l’opinió pública.

Les Bases de la Dictadura Nazi

Política: Dictadura i Repressió

La conversió d’Alemanya en una dictadura en mans de Hitler i el partit NSDAP es va fer efectiva amb una sèrie de mesures:

1. Il·legalitzar els partits polítics, establint el partit nazi com a únic partit.
2. Tots els sindicats van ser substituïts pel Front Alemany del Treball.
3. Es van depurar els càrrecs públics, eliminant els funcionaris que no eren de raça ària.
4. Es va reforçar la repressió, atorgant funcions policials a les SS i SA; a més, el 1930 es va crear la Gestapo, que era una policia política. Es va iniciar la construcció clandestina de camps de concentració.
5. Per aconseguir el gran Reich, es va començar a conquerir territoris.

El 1934, només quedava aconseguir la submissió total del partit a Hitler. És per això que el Führer va impulsar l’Operació Colibrí (també coneguda com la Nit dels Ganivets Llargs), on va assassinar més de 300 dirigents de les SA.

Societat: Racisme i Xenofòbia

L’objectiu de Hitler era aconseguir la unitat ideològica dels alemanys, és per això que va fundar el Ministeri de Cultura i Propaganda dirigit per Goebbels. La ciència i la cultura es van nazificar, aplicant una forta censura. L’educació es va polititzar, depurant el professorat. El paper de la dona en la societat es va reduir a les tres K: Kinder, Kirche, Küche (fills, església i cuina). El més important per Hitler era aconseguir la puresa racial. Eliminava els discapacitats físics i mentals, així com les minories ètniques; a més, se'ls esterilitzava. Per altra banda, va fundar les Joventuts Hitlerianes per fomentar aquests ideals.

El poble més perseguit van ser els jueus, culpats de tots els mals d’Alemanya. La política antijueva va passar per diferents fases:

• 1933: S’inicia el boicot als negocis jueus.
• 1935: S’aproven les Lleis de Nuremberg, que impedien els matrimonis mixtes i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya.
• 1938: Es va obligar els jueus a portar un distintiu, l’Estrella de David.
• 1938: Es va viure la Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht), on es van detenir i assassinar milers de jueus, es van destruir els seus comerços i es van incendiar sinagogues.

Per garantir el predomini i la puresa de la raça ària, el nazisme va impulsar l’esterilització de les minories (gitanos, homosexuals).

Economia: Autarquia i Rearmament

Hitler va impulsar una política econòmica proteccionista amb l’objectiu d’aconseguir l’Autarquia, ser autosuficient. Per això va impulsar un Pla Quatriennal encarat a preparar el país per a una futura guerra. L’Estat va exercir un fort control sobre els preus i els salaris per frenar la inflació. A més, va impulsar un pla d’obres públiques per reduir l’atur i va prioritzar la indústria pesant.