L'Ascens del Nazisme i la Segona Guerra Mundial: Causes i Conseqüències

Com va arribar Hitler al poder

Com va arribar Hitler al poder: Adolf Hitler va arribar al poder en un context de crisi econòmica i política a Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, la República de Weimar va ser vista per molts alemanys com un règim traïdor que havia acceptat el humiliant Tractat de Versalles. Hi havia un fort descontentament amb la situació econòmica, especialment amb la hiperinflació i la Gran Depressió del 1929. Els partits tradicionals no oferien solucions efectives, cosa que va afavorir l'ascens de partits més extremistes. El partit nazi (NSDAP), liderat per Hitler des de 1921, va guanyar popularitat gràcies als seus discursos extremistes i la seva propaganda. Hitler, que havia estat empresonat després del fracassat Putsch de Munic de 1923, va escriure "Mein Kampf" durant la seva estada a la presó, exposant les seves idees sobre la superioritat de la raça ària, l'antisemitisme, el menyspreu de la democràcia i la necessitat d'un líder fort. El 1932, els nazis van aconseguir 196 escons al parlament, i Hitler va ser nomenat canceller el gener de 1933. Poc després, l'incendi del Reichstag va ser utilitzat per acusar falsament els comunistes i justificar la repressió contra els opositors. Hitler va convocar noves eleccions, i tot i no obtenir la majoria absoluta, va aconseguir que el parlament li donés poders dictatorials amb la mort del president Hindenburg, consolidant així el seu poder total a Alemanya.

Com era el partit nazi

Com era el partit nazi: El règim nazi es va caracteritzar per l'existència d'un partit únic, la prohibició dels altres partits i sindicats, la purga de funcionaris no aris i una repressió intensa dirigida per la SS i la policia política. Hitler buscava expandir el territori alemany, reclamant els que considerava legítimament alemanys (teoria de l'espai vital), centralitzant el poder en la seva figura i eliminant opositors dins del partit (Nit dels Ganivets Llargs). La propaganda i la censura eren fonamentals per al règim, dirigides per Joseph Goebbels. La ideologia nazi es va inculcar des de petits, amb professors fidels al règim i materials educatius vigilats. Es van crear les Joventuts Hitlerianes per preparar els joves per la guerra. Les dones estaven destinades a tenir fills, anar a l'església i la cuina. La persecució racial incloïa discapacitats, dissidents i homosexuals, enviats a camps de concentració. Els jueus van ser particularment perseguits: el 1933 es va començar un boicot als seus negocis, el 1935 les lleis de Nuremberg els van privar de la ciutadania i el 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats, van ser atacats, els seus negocis destruïts i concentrats en guetos. La "solució final" va ser l'extermini sistemàtic dels jueus en camps de concentració. Alemanya va intentar ser autosuficient amb una política autàrquica, controlant la producció i els preus, finançant obres públiques i la indústria armamentística. Tot i els esforços, no va aconseguir una autarquia completa i necessitava recursos externs. Els nens eren adoctrinats en la ideologia nazi des de petits i preparats per la guerra a través d'associacions juvenils. Durant la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració es van convertir en camps d'extermini amb crematoris per eliminar les proves dels genocidis.

La segona guerra mundial

Causes

Causes: Després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles va provocar el ressentiment de molts països, especialment Alemanya. Quan Hitler va arribar al poder el 1933, va iniciar una política expansionista basada en la teoria de l'espai vital, que sostenia que Alemanya necessitava conquerir territoris per convertir-se en l’imperi que, segons els nazis, mai hauria d’haver deixat de ser. Així, Alemanya va annexar el Sarre, Renània, Àustria i els Sudets, regions riques en ferro i carbó. Per reforçar la posició d'Alemanya, Hitler va establir diverses aliances i pactes:

• Aliança amb Mussolini: El 1936, van ajudar Franco en la Guerra Civil Espanyola.
• Pacte d’Acer: Va establir l’eix Roma-Berlín.
• Pacte Antikomintern: Una aliança entre Itàlia, Japó i altres països per buscar més socis abans de la guerra.
• Pacte de No Agressió amb la URSS: Un pacte secret en què Alemanya i la URSS es van repartir Polònia i els països bàltics, permetent a Hitler envair Polònia sense por d’una resposta soviètica.

La Societat de Nacions no va poder evitar la Segona Guerra Mundial, i Japó (1931) i Itàlia (1935) en van sortir. Els sistemes autoritaris s’imposaven, i les democràcies haurien d’haver lluitat contra ells, però van adoptar una política d’apaivagament per evitar més conflictes. Aquesta política de calma buscava mantenir la pau cedint territoris a Hitler, malgrat saber que no funcionaria. Dins d’aquesta política, es van intentar aconseguir la pau amb els Acords de Munic. En aquesta reunió, Hitler i Gran Bretanya es van trobar i es va permetre a Hitler conservar els territoris conquerits fins aquell moment amb la promesa de no annexar més territoris. Però aquest intent va fracassar. Hitler va participar en la Guerra Civil Espanyola a favor de Franco i, després, a la Conferència de Berlín, es va acceptar que mantingués els Sudets amb la promesa de no envair Txecoslovàquia. Menys d’un any després, Hitler va ocupar tota Txecoslovàquia. El 1939, Alemanya va envair Polònia, cosa que França i Gran Bretanya no van consentir. Això va portar França i Gran Bretanya a declarar la guerra a Alemanya, iniciant així la Segona Guerra Mundial.

L'emperador del Japó era considerat un déu, i la seva figura va ser clau durant la guerra. La família Meiji va fer una revolució que va transformar el Japó d'una economia endarrerida a una potència econòmica. Amb l'objectiu de conquerir nous territoris, el Japó, que és un territori petit, va saltar al continent asiàtic, ocupant Indoxina, Manxúria i Corea. El 1941, el Japó va signar un pacte amb Alemanya i Itàlia, ja que tots tres països volien conquerir territoris i compartien idees similars. Els Estats Units, que volien controlar l'oceà Pacífic, protegien aquesta regió però encara no participaven activament en la guerra. El Japó va llançar un atac sorpresa contra els EUA al port de Pearl Harbor el 1941, cosa que va portar els EUA a declarar la guerra al Japó.

L'ofensiva nazi

L'ofensiva nazi: Hitler implementa la tàctica de la Guerra Llampec, amb atacs sorpresa i ràpids amb tanques i bombarders per destruir l'enemic i conquerir territoris. Inicia la guerra amb l'ocupació de Polònia al setembre de 1939, considerant els polonesos una raça inferior. Després, envaeix Dinamarca i Noruega, on els soldats alemanys cometien violacions per expandir la "raça ària". Malgrat la neutralitat de Suècia, ideològicament simpatitzava amb Hitler. El tercer moviment és la invasió de França, a través de Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. A França, pacta amb Hitler per conservar el sud del país. Després, es torna aliat amb Mussolini i tots dos envaeixen França, però Grecia guanya a Itàlia, enfadant a Hitler. Als Balcans, controla Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària, però no els anexiona. Inicia la invasió de la URSS el 1941, trencant el pacte de no-agressió. Aquesta operació, anomenada Barba Roja, pretén exterminar les races eslaves. Tot i avançar, es troba amb la resistència a Leningrad i Moscou, i acaba perdent a Leningrad. Al Pacífic, el Japó, en una política expansionista, conquerir colònies angleses, franceses i holandeses. Els EUA, atacats a Pearl Harbor el 1941, declaren la guerra al Japó i als seus aliats (França i Alemanya ) començar evitan el control japonès d'Austràlia i Nova Guinea.

L'Europa nazi

L'Europa nazi: Els territoris conquerits per Hitler es caracteritzen per diversos aspectes:

• Àmbit polític: Es converteixen en territoris controlats per Hitler, on s'imposen les seves idees per la força. Aquells que s'oposen són castigats. La resistència política és severament reprimida.
• Àmbit social: S'elimina qualsevol persona que no sigui considerada de la "raça ària", com jueus, gitanos, homosexuals, entre altres grups. La població pot ser utilitzada com a treball esclau segons els desitjos de Hitler, ja que els considera inferiors.
• Àmbit econòmic: Hitler es pot apropiar de les propietats i els béns dels països conquerits, explotant-los econòmicament per al benefici del règim nazi.

El primer camp de concentració, Dachau, es va establir el 1933. Els camps d'extermini significaven l'extermini planificat de tota la població no desitjada. Els nazis perseguiren a tothom que no s'adequava a la seva ideologia, traslladant-los als camps en camions. Allà, homes, dones i nens eren separats, i les dones, nens i gent gran eren enviats directament a les cambres de gas. Els supervivents vivien en condicions miserables als barracons. La "Solució Final" implicava l'extermini directe de la població després dels camps de concentració.

Actituds de la població davant el nazisme

Actituds de la població davant el nazisme: Hi ha gent que colabora per por al que li fagin, gent que estava d'acord amb la ideologia, i gent que vol resistir fan vagues, protegeixen els perseguits i van organitzar en grups de partisans.

Avanç i victoria dels aliats

Avanç i victoria dels aliats: A l'Europa de l'est, els soviètics expulsen els alemanys i alliberen països com Polònia, Hongria, Romania i Bulgària, que recuperen la seva independència. Al Mediterrani, els nazis són expulsats del Nord d'Àfrica, mentre al sud d'Itàlia, Mussolini cau i només reté una part del país, coneguda com la República de Salò. A Europa occidental, els bombardeigs soviètics causen devastació a les principals ciutats alemanyes, amb un alt cost en vides civils. Els EUA lideren l'atac des del desembarcament de Normandia amb l'objectiu d'entrar a Berlín i acabar amb Hitler. Després del desembarcament, els aliats avancen decidits a eliminar la resistència alemanya. La batalla de les Ardenes és l'últim intent de resistència alemanya, però acaben per perdre, marcant el final de l'imperi de Hitler. Durant l'avanç soviètic, es descobreixen els horrors dels camps de concentració on es van trobar molts jueus que havien estat empresonats i assassinats. Quan els russos i els aliats arriben al búnker de Hitler, troben el líder nazi suïcidat. El 2 de maig, sense Hitler, Alemanya es rendeix i Mussolini és capturat i penjat. La guerra a Europa arriba al seu final, però els EUA continuen la lluita contra el Japó. Els japonesos resisteixen amb ferocitat, utilitzant fins i tot els kamikazes. Davant d'aquesta resistència, els EUA bombardegen Hiroshima i Nagasaki amb bombes atòmiques, obligant finalment el Japó a rendir-se el 1945, posant fi a la guerra de manera definitiva.

El llençament de la bomba atómica

El llençament de la bomba atómica: Quan a roosvelt li quedava poc es van començar a fer experiments amb la bomba atómica, el motiu principal pel que es van llençar las bombes van ser per finalitzar la guerra del tot, van tirar la primera pensan que japo es rendiria pero no es van rendir, llavors van tirar la segona i es van rendir, els EUA no sabia que despres de la bomba hi haurien tantas consequencies.

Consequencies

Consequencies: La Segona Guerra Mundial va afectar profundament tota la població europea i global. Destaca especialment l'extermini massiu dels jueus, amb més de 6 milions de víctimes. Els països més afectats van ser la URSS, Alemanya, Europa, Xina, Indonèsia i el Japó. Hi va haver un gran moviment de població, ja sigui per fugir de la guerra o per ser portada als camps de concentració. Algunes nacions com Canadà, Austràlia i Suècia van experimentar un augment econòmic durant la guerra. Els EUA, malgrat l'atac a Pearl Harbor, van sortir relativament indemnes i es van convertir en una potència mundial, igual que la URSS. La reconstrucció postguerra va ser colossal, amb la necessitat de restaurar camps de cultiu, indústries, infraestructures i ciutats. Mentre tant, la població va patir una pobresa generalitzada. El dilema moral va ser intens, amb molts països qüestionant si era just que tanta gent morís perquè dos governs no es posessin d'acord. La revelació dels horrors dels camps de concentració va provocar un gran impacte moral i un sentiment de culpa entre les potències europees per no haver-ho aturat abans. Això va culminar amb els judicis de Nuremberg, on es van jutjar els responsables del règim nazi. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va ser creada a la Conferència de San Francisco amb l'objectiu de preservar la pau entre les nacions i promoure la democràcia. La URSS no va ser invitada. Al 1948 es va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, establint drets inalienables per a tots els éssers humans. L'ONU està composta per l'Assemblea General, integrada pels estats membres, i el Consell de Seguretat, format per 15 membres.