L'Ascens del Nazisme i el Camí cap a la Segona Guerra Mundial

L'Ascens del Nazisme i la Consolidació del Poder

La campanya electoral es va desenvolupar en un clima de violència extrema, en què les organitzacions paramilitars nazis (SA i SS) van assetjar contínuament els partits d'esquerra. En aquest ambient es va produir l'incendi del Reichstag, el 27 de febrer del 1933. Els nazis van dir que era part d'un complot comunista i van aprofitar la situació per suspendre els drets fonamentals i expulsar els comunistes del Reichstag. Alemanya es va convertir en una dictadura de partit únic.

Aleshores, Hitler es va dedicar a construir el "nou estat". Per a fer-ho, necessitava el suport de l'exèrcit i l'oligarquia econòmica, raó per la qual va decidir eliminar els elements radicals de la SA, que eren vistos per aquests sectors com una amenaça quasi revolucionària.

La Nit dels Ganivets Llargs

El 30 de juny de 1934, la "Nit dels Ganivets Llargs", Hitler va ordenar l'assassinat del cap de la SA, Röhm, i dels dirigents principals, així com d'altres destacats opositors.

El Règim Nazi: Repressió i Control Social

La Repressió i els Camps de Concentració

El règim nazi va ser extraordinàriament repressiu. Es van crear cossos policials com la Gestapo i les SS, dirigides per Himmler, que van perseguir els enemics polítics. L'any 1933 es va obrir el primer camp de concentració (Dachau). El 1934 ja hi havia més de 50 camps. En un principi no eren camps d'extermini, però les condicions eren tan dures (fam, treballs forçats) que molts presos hi van morir. Les primeres persones que van ser internades en aquests camps van ser presos comuns i, sobretot, opositors polítics.

La Qüestió Racial i l'Holocaust

1. Les idees racistes i el mite de les races superiors i inferiors ja existien a l'Europa del segle XIX i havien servit per justificar el colonialisme.
2. L'antisemitisme existia a Europa des d'èpoques medievals. Els jueus havien sofert el rebuig i persecucions des de feia segles, perquè constituïen una minoria religiosa i perquè alguns d'ells tenien un nivell econòmic, una qualificació professional i una formació acadèmica superior a la mitjana.
3. A l'Alemanya del començament del segle XX existia una important minoria d'origen jueu, però no tenien cap característica física que els distingís, no parlaven cap altra llengua i ni tan sols practicaven la religió.
4. L'objectiu de Hitler era la puresa racial i per això es van aprovar les Lleis de Nuremberg, una sèrie de mesures que progressivament van anar augmentant la pressió i discriminació sobre els jueus.

Les Lleis de Nuremberg

Les Lleis de Nuremberg van incloure:

1. Se'ls va privar de la ciutadania alemanya i es van quedar sense cap govern que els defensés.
2. Es van prohibir els matrimonis mixtos.
3. Els jueus van ser apartats de molts llocs de treball (professors, funcionaris).
4. Es va obligar els jueus a portar un distintiu.

La Nit dels Vidres Trencats i la Solució Final

5. La matinada del 9 al 10 de novembre de 1938, la "Nit dels Vidres Trencats", botigues i sinagogues jueves van ser saquejades i destruïdes per la SA i les SS.
6. La Conferència de Wannsee i la Solució Final (1942): Hitler va ordenar l'eliminació total de la població jueva d'Europa.
7. Amb la seva intenció de defensar la puresa racial, el règim nazi es va dedicar a esterilitzar i fins i tot matar persones amb malalties hereditàries, discapacitats mentals, etc.

La Cohesió Social i Ideològica

L'ideal de la dictadura nazi era aconseguir la unitat ideològica de la població. I això es pretenia aconseguir amb una propaganda intensíssima dirigida pel ministre Joseph Goebbels.

• Es van utilitzar els nous mitjans de comunicació (ràdio, cinema, fotografia).
• L'objectiu de la publicitat era fomentar els aspectes irracionals i sentimentals.
• La propaganda se centrava en els aspectes emocionals i irracionals, amb la utilització massiva de música, jocs de llum i coreografies.
• Tota la cultura va passar a estar controlada pel poder, duent a terme una forta censura:
  • Crema ritual de llibres.
  • Exposicions d'art degenerat (anaven contra l'art modern).
  • Exili d'intel·lectuals i científics (Einstein).
  • Depuració del sistema educatiu i creació d'escoles d'elit.
• Creació de les Joventuts Hitlerianes.
• Es van impulsar uns valors masclistes.

La Política Econòmica Nazi: Autarquia i Rearmament

Similituds amb l'Economia Estalinista

Quina similitud pots establir entre la política econòmica nazi i la de Stalin? En els dos casos, l'estat orientava el funcionament de l'economia per als propers anys (pla quadriennal i pla quinquennal). Tant Stalin com Hitler van centrar els seus esforços en la indústria pesant i en l'armament. La diferència és que a la Unió Soviètica totes les empreses eren estatals, mentre que a Alemanya eren les empreses privades les que rebien els encàrrecs de l'estat.

Impacte en Empresaris i Classe Obrera

En quins aspectes va beneficiar i en quins va perjudicar la política econòmica nazi els grans empresaris i la classe obrera?

Beneficis per als Grans Empresaris:

• Els encàrrecs per part del govern.
• Reducció dels drets sindicals.
• L'autarquia reduïa la competència.

Perjudicis per als Grans Empresaris:

• La dificultat per a importar.
• La manca de llibertat, ja que l'estat dirigia el funcionament de l'economia.

Beneficis per a la Classe Obrera:

• La reducció de l'atur.

Perjudicis per a la Classe Obrera:

• L'enduriment de les condicions laborals.
• La pèrdua de drets sindicals.

Conseqüències de la Política Econòmica Nazi

Conseqüències positives i negatives de la política econòmica nazi:

Positives:

• Eliminació de l'atur amb ocupació plena.
• Alemanya es va convertir en una gran potència industrial.

Negatives:

• Condicions laborals dures.
• La necessitat d'una guerra per a mantenir el creixement econòmic.

La Segona Guerra Mundial: Causes i Camí cap al Conflicte

Introducció al Conflicte

• Conflicte més destructiu de la història (50 milions de morts).
• Ciència al servei de la guerra (Bomba atòmica).
• La població civil com a objectiu militar.
• Guerra ideològica: aniquilació de l'enemic.

El Camí cap a la Guerra: Països Satisfets i Insatisfets

Després de la Primera Guerra Mundial:

• Països satisfets (França, Gran Bretanya, EUA):
  • Manteniment de l'status quo.
  • Evitar una Segona Guerra Mundial.
• Països insatisfets (Japó, Itàlia, Alemanya):
  • Canvis en l'equilibri internacional.
  • Disposició a anar a la guerra.

Accions dels Països Insatisfets (Anys 30)

• Japó:
  • Ocupació de Manxúria (1931).
  • Guerra contra la Xina (1937-1939).
• Itàlia:
  • Annexió d'Abissínia (Etiòpia, 1935).
  • Ocupació d'Albània.
  • Intervenció en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
• Alemanya:
  • Necessitat de Lebensraum (espai vital).
  • Trencament del Tractat de Versalles.
  • Mesures per a reforçar el poder militar:
    • Remilitarització de Renània (1936).
    • Rearmament.
    • Creació d'una força aèria.
    • Servei militar obligatori.
  • Expansionisme Territorial:
    1. Territoris de parla Alemanya:
       • Relativament pacífica.
       • Amb un important suport de la població.
       • El Sarre (1935).
       • Annexió d'Àustria (1938).
       • Pressions sobre els Sudets.
       • Conferència de Múnic (1938) i Annexió dels Sudets.
       • Annexió de Memel (1939).
    2. Territoris Eslaus:
       • Destrucció de Txecoslovàquia.
       • Estat titella a Eslovàquia.
       • Protectorat sobre Bohèmia.
       • Pressions sobre Polònia (Corredor de Danzig).
       • Pacte Germanosoviètic (1939):
         • No agressió.
         • Repartiment de Polònia.
       • Atac alemany a Polònia (1 de setembre de 1939).