L'Ascens Comercial Holandès i les Rutes Globals del Segle XVII

El Comerç Triangular i l'Esclavitud

Ruta comercial establerta entre Europa, Àfrica i el Carib:

• Europa → Àfrica: manufactures i armes.
• Àfrica → Amèrica: transport d’esclaus.
• Amèrica → Europa: productes colonials (sucre, cafè, tabac, cotó).

Potències Participants en el Comerç Triangular

Holanda

• Inici amb Fort Nassau (1598).
• Pren Elmina (1637) i utilitza Curaçao com a principal base esclavista.
• Plantacions del Brasil (1630-1654) i Revolució del sucre (1640).
• Impulsat per la WIC (Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals).

Anglaterra

• Inicialment depèn dels neerlandesos.
• Companyia Reial Africana (1660): explota or, marfil i esclaus.
• Rivalitat amb Holanda a la Costa d’Or; centres com Barbados i Jamaica.

França

• Ocupacions al Senegal (Saint-Louis 1638, Gorée 1677).
• Colònies del Carib (Guadalupe, Martinica, Haití).
• Companyia del Senegal (1673) i el Code Noir (1685) regulen l’esclavitud.

Suècia

• Companyia Sueca Africana (1649), amb forts a Ghana.
• Comerç d’esclaus i productes africans. Posteriorment, possessió de Saint-Barthélemy (1784–1878).

Dinamarca

• Companyia Danesa d’Índies Occidentals (1659), forts a la Costa d’Or.
• Ocupa les Illes Verges (1672), amb plantacions de sucre i cafè.
• País actiu en el comerç d’esclaus.

Brandenburg (Alemanya)

• Companyia Africana (1682–1711), forts a Ghana i mercat d’esclaus a Sant Tomàs.
• Fracassa per manca de plataformes i estructures (1711).

Curlàndia (Letònia)

• Colònies a Gàmbia (1651) i Tobago, on exploten recursos, plantacions i comerç d’esclaus.

Ordre Hospitalari (Cavallers de Malta)

• França cedeix 4 illes del Carib (1651-1665).
• Colonitzen la regió, instal·len plantacions de cacau que generen poc rendiment i tornen a França.

L'Asiento de Negros

La Monarquia Hispànica no traficava directament esclaus, sinó que arrendava el monopoli a empreses estrangeres (els asientos).

• Portugal, França, Holanda i Anglaterra van proveir mà d’obra esclava a les colònies americanes.
• Al segle XVIII, l’asiento el gestiona Anglaterra.
• 1713: Contracte a la South Sea Company, que podia introduir 4.800 esclaus l’any durant 30 anys.
• La Corona espanyola cobrava impostos i garantia el subministrament.
• Els perjudicats eren els compradors locals.

El Desenvolupament Comercial: El Cas Holandès

Context General

Durant la Guerra dels Vuitanta Anys (1568–1648) contra Espanya, les Províncies Unides van viure un gran apogeu econòmic i comercial, convertint-se en la principal potència mercantil d’Europa.

Antecedents: La Crisi del Segle XIV

• Deteriorament de terres cultivables → diversificació econòmica.
• Desenvolupament d’altres sectors i creixement demogràfic i urbà (segles XIV–XV).

Factors de l’Ascens Econòmic Holandès

Aprofitament de l’Aigua

• Gran part del territori sota el nivell del mar.
• Activitats com la construcció de dics, drassanes, canals, pesca i comerç fluvial.
• Controlen la sortida al mar dels rius Escalda, Mosa i Rin.

Agricultura Orientada al Mercat

• Alta productivitat i ús de tècniques modernes.
• Enfocada a l’exportació més que al consum intern.

Manufactura de Qualitat

• Arribada d’artesans protestants de Flandes.
• Producció destacada: draps de Leiden, vellut d’Utrecht, teles de Haarlem i ceràmica de Delft.

Pesca i Superioritat Naval

• Pesca d’areng i caça de balenes.
• Flota mercant més gran d’Europa (triplicava la d’Anglaterra).
• Vaixell “fluyt”: disseny barat, gran capacitat de càrrega.
• Drassanes modernes: ús de molins de vent, prefabricació, baixos costos i alta qualitat.

El Comerç del Bàltic: La "Moedernegotie"

Aquesta ruta va ser la base del creixement econòmic neerlandès, centrada en cereals, fusta, ferro, etc.

• Els neerlandesos esdevenen intermediaris comercials d’Europa.
• Inici entre els segles XIV–XV, aprofitant la decadència de la Lliga Hansa.
• Entre 1497 i 1592, prop del 60% dels vaixells que passaven pel Sund eren neerlandesos.

Comerç Triangular Bàltic

• Productes holandesos → península Ibèrica (vi, sal, espècies, plata).
• Plata → pagament de productes bàltics.
• Productes bàltics → redistribuïts per Europa.
• El comerç mediterrani s’integra dins de les xarxes bàltiques.

Amsterdam i la Caiguda d'Anvers

• Amb el bloqueig de l’Escalda (1585–1784), Amsterdam substitueix Anvers com a centre comercial europeu.
• La guerra estimula el comerç colonial i el finançament de la guerra.
• Durant la Treva dels Dotze Anys (1609–1621), s'assoleix estabilitat i consolidació econòmica.

Eines de l’Expansió Comercial i Colonial

• Desenvolupament de la cartografia i de les companyies comercials.
• Creació d’infraestructures financeres: Borsa d’Amsterdam (1602) i Banc d’Amsterdam (1609).

Cap a l’Imperi Neerlandès

Origen de l'Expansió

Resposta a les sancions de Felip II que afectaven el comerç.

Objectiu: esquivar el monopoli ibèric i obrir rutes alternatives (cors, contraban, exploracions).

La VOC (1602): Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

• Monopoli comercial a l’oceà Índic.
• Podia declarar la guerra, ocupar territoris, construir forts, encunyar moneda i signar tractats.

Expansió Asiàtica de la VOC

Pròxim Orient

• Factories al Iemen (Moca, cafè) i Pèrsia (Esfahan, seda).

Índia Neerlandesa

• Ceilan: canyella.
• Malabar: pebre.
• Coromandel: tèxtils.
• Bengala: seda i salnitre.
• Surat: cotó.

Índies Orientals i Malacca

• A partir de 1605, ocupació i monopoli de les espècies (nou moscada, clau, etc.).
• Capital: Batàvia (Jakarta, 1619) → centre administratiu, militar i comercial.

Xina

• La dinastia Ming era restrictiva amb el comerç.
• Intent fallit d’entrar a Macau; comerç indirecte via Batàvia.
• Ocupació de Formosa (1624–1662) per comerciar amb xinesos.
• Amb els Qing (1684) s’obren 4 ports europeus.

Japó

• Unificació i tancament del país després de la revolta de Shimabara (1637–38).
• Els neerlandesos són els únics europeus autoritzats a comerciar a través de l’illa de Dejima.

Tipus de Comerç de la VOC

Comerç Eurasiàtic

• Objectiu: ser intermediaris entre Europa i Àsia.
• Producte principal: pebre (després substituït per tèxtils i sedes).

Comerç Interasiàtic

• Inicialment dominat per mercaders àrabs i portuguesos.
• La VOC controla rutes de curta i llarga distància entre Pèrsia i Japó.
• Més important que el comerç amb Europa.

Decadència dels Països Baixos

• Retrocés del comerç bàltic (1650–1760) per la recuperació europea i guerres nòrdiques.
• Polítiques proteccionistes dels altres estats.
• Guerres destructives:
  • Anglo-neerlandeses: 1652–54, 1665–67, 1672–74.
  • Franco-neerlandesa: 1672–78.
  • “Rampjaar” (1672): any del desastre, ruïna econòmica i paralització del comerç.
• Frenada de l’expansió colonial: Anglaterra i França passen a liderar.
• Els neerlandesos mantenen Indonèsia però perden posicions a Amèrica.