Ascens i Caiguda de Roma: Monarquia, República i Imperi

Monarquia Romana (753-509 aC)

La monarquia marca la fundació de Roma. El poder requeia en una sola persona, el rei, que concentrava el poder religiós, militar i judicial (imperium). Roma va començar a comerciar i va construir ponts, aqüeductes i clavegueram. La monarquia va acabar el 509 aC amb Tarquini el Superb, que va començar a implantar un sistema dictatorial. Això no va agradar al poble, i plebeus i patricis es van unir per donar un cop d'estat. Així, va acabar la monarquia i va començar la República.

Final de la Monarquia

La societat estava dividida en patricis (descendents directes dels fundadors de Roma, rics, agrupats en famílies amb avantpassats comuns, tenien terres i governaven la ciutat) i plebeus (havien arribat a Roma després de la fundació, eren més nombrosos, no eren esclaus, eren artesans, pagesos i comerciants, però no tenien drets polítics). La monarquia va acabar per culpa de Tarquini el Superb.

La República Romana

El govern republicà era aristocràtic, manaven els patricis, que feien les lleis, impartien justícia i controlaven tots els càrrecs públics. Els plebeus pagaven impostos. Els plebeus van lluitar per tenir drets. Finalment, van aconseguir el Tribú de la Plebs, que defensava els interessos dels plebeus, i la Llei de les XII Taules, una recopilació de lleis. Al final, els plebeus podien accedir a càrrecs públics i casar-se amb patricis. Així, patricis i plebeus eren gairebé iguals davant la llei.

Institucions de la República

1. Assemblees populars (comicis): Reunions de tots els ciutadans per tractar assumptes de Roma. Els més importants eren els comicis centuriats (100 persones), convocats per un magistrat, que deia el tema a tractar. En aquestes reunions es votava i es decidia per majoria. Cada centúria tenia un sol vot. Escollien els magistrats i declaraven la pau o la guerra.
2. Magistrats: Escollits per un any, no cobraven. Hi havia diverses categories:
   • Cònsols: Comandants de l'exèrcit, caps dels magistrats i amb poder il·limitat.
   • Pretors: Administraven justícia.
   • Qüestors: Administraven la riquesa de Roma.
   • Censors: Distribuïen la gent en comicis i col·locaven cada ciutadà segons la seva riquesa.
   • Tribú de la Plebs: Defensor dels plebeus.
3. Senat: Format per 300 antics magistrats. Era el centre de la vida política romana. Ratificava les lleis que aprovaven els comicis i s'ocupava dels assumptes de política exterior. Representava l'experiència.

Expansió de Roma

Expansió per la Península Itàlica

Roma va crear una unió de pobles, la Lliga Itàlica, per lluitar contra els etruscs. Gràcies a això, Roma va vèncer. A partir d'aquell moment, Roma va fer servir un sistema dominant vers els membres de la Lliga Itàlica. Els pobles es van rebel·lar contra Roma, i aquesta va aprofitar per atacar-los. Roma va conquerir gairebé tota la península al segle III aC, i va acabar la conquesta expulsant els pobles del sud.

Expansió pel Mediterrani Occidental (Guerres Púniques)

Roma es va trobar amb un contrincant fort que també volia conquerir el Mediterrani: Cartago. Això va donar lloc a un període de guerres:

• Primera Guerra Púnica (264-241 aC): Es va centrar a l'illa de Sicília. Els cartaginesos van ocupar l'illa i els habitants van demanar ajuda a Roma. Semblava que guanyaria Cartago, perquè la guerra es feia al mar i allà ells eren més potents. La intervenció del Senat va fer que la guerra es decantés per Roma, ja que va enviar tropes a Sicília i va trobar desprevinguts els cartaginesos. El 241 aC, Cartago va reconèixer la derrota i Sicília es va convertir en província romana.
• Segona Guerra Púnica (218-202 aC): Les tropes cartagineses van atacar Sagunt, provocant Roma perquè entrés en conflicte amb Cartago. Cartago, sota el comandament d'Anníbal, va conquerir Sagunt. Anníbal tenia un exèrcit poderós i va introduir l'ús d'elefants per al transport. El destí d'Anníbal era Roma. Els romans pensaven que els gals atacarien Anníbal pel camí i no es van defensar. El Senat de Roma va enviar un exèrcit cap a Anníbal. Hi va haver tres batalles importants: Trèbia, Trasimè i Cannes, totes tres guanyades per Anníbal. No hi va haver un atac final a Roma perquè Anníbal es veia tan superior que no s'ho creia. Roma ho va aprofitar i va atacar la rereguarda cartaginesa a la Península Ibèrica. Publi Corneli Escipió va anar al front de l'exèrcit. No van arribar ni armes ni aliments a Anníbal. Anníbal va anar a Cartago per veure què passava. El 202 aC va tenir lloc la batalla final de Zama, a les portes de Cartago. Anníbal va perdre i Cartago va quedar envaïda per Roma.
• Tercera Guerra Púnica (149-146 aC): Causada per un conflicte fronterer entre Cartago i Numídia. Roma va atacar Cartago perquè Numídia era aliada de Roma. Els romans eren més nombrosos i van arrasar Cartago. Van tirar sal a les terres perquè no hi creixés res. Cartago es va convertir en la província de la Nova Àfrica.

El 113 aC, el rei de Numídia va morir i va dividir el territori en tres. Jugurta volia ser l'únic hereu i va matar els altres dos reis de Numídia. Un dia el van capturar per jutjar-lo, però va morir. Numídia va passar a ser província de la Nova Àfrica.

Conquesta del Mediterrani Oriental (Regnes Hel·lenístics)

Entre el 215 i el 30 aC, Roma va voler conquerir Grècia i Macedònia. Quan les va conquerir, les va convertir en un protectorat (llibertat i protecció de Roma) perquè els romans tenien respecte per la cultura grega. Això no va ser ben vist pels grecs i hi va haver revoltes. Al Senat no li van agradar aquestes revoltes i va convertir Grècia en província romana oriental. Roma tenia tres objectius: el Pont, Sicília i el territori egipci. Primer van ocupar Sicília (per la pirateria) i després el Pont, amb més dificultats. Roma triomfava per allà on passava fins a arribar a territori egipci. S'hi van enfrontar Marc Antoni i Octavi (romans). Els egipcis es van unir a Marc Antoni. A la batalla final d'Àccium, Octavi va vèncer Marc Antoni. Egipte es va convertir en província romana l'any 30 aC.

Conseqüències de les Conquestes

Les terres conquerides van ser sotmeses a una explotació brutal. Hi va haver motins de guerra, presoners convertits en esclaus, tributs molt forts i confiscació de béns de l'estat vençut. Roma va patir una transformació molt important perquè tota la societat romana volia treure profit de les conquestes. Per això, hi va haver guerres civils i conflictes que van provocar la fi de la República i l'aparició del sistema imperial. Això va afectar tota la societat:

1. Senatorials: Rics propietaris que pertanyien a famílies romanes de les quals sortien els magistrats i futurs senadors. Es van quedar les terres dels territoris conquerits.
2. Cavallers: Rics dedicats al comerç, grans beneficiaris de la conquesta. Compartien els botins que aconseguia l'exèrcit.
3. Camperols: Els més perjudicats, ja que se'ls obligava a formar part de l'exèrcit, abandonant les famílies. Quan tornaven, tenien problemes. Van haver de malvendre les terres als rics i malviure a Roma.

Crisi de la República

La crisi de la República va estar marcada per conflictes socials i guerres civils. Tiberi Grac va fer unes reformes que no van ser ben vistes pels patricis. Volia que els patricis repartissin terres entre els plebeus perquè aquests fossin ciutadans romans. L'any 133 aC van matar Tiberi. Van sorgir conflictes entre patricis i plebeus. L'any 88 aC va tenir lloc la primera guerra civil, que va enfrontar el general Mari i Sil·la. Va guanyar Sil·la, que va imposar una dictadura a Roma, però va fracassar. El 73 aC va esclatar la revolta dels esclaus, protagonitzada per Espàrtac. Roma va demanar ajuda a Pompeu. Finalment, l'exèrcit d'esclaus va ser derrotat. Pompeu va veure que el Senat era feble i es va unir a Cèsar i Cras per formar un triomvirat. Van unir forces per dirigir Roma. Pompeu tenia prestigi militar, Cras riquesa i Cèsar perspicàcia política. Cras va morir i es va acabar el triomvirat. Va esclatar la segona guerra civil entre Pompeu i Cèsar. Cèsar era més fort i Pompeu es va rendir. Cèsar va imposar una dictadura i el Senat va planejar assassinar-lo, amb la participació de Brutus. Cèsar va morir l'any 44 aC. Va tornar l'estabilitat política fins que els generals més importants de Cèsar van formar un segon triomvirat: Marc Antoni, Octavi i Lèpid. Volien trobar els assassins del seu líder i van acabar amb ells.

L'Imperi Romà (27 aC - 476 dC)

Economia

L'economia es basava en l'explotació de les riqueses dels territoris conquerits, el comerç al voltant del Mediterrani, la construcció de molts ports, la lluita contra la pirateria i la imposició d'un sistema monetari (el denari) al Mediterrani.

Sistema Polític

El sistema polític el va imposar August i es basava en:

1. Un sistema de govern que s'adaptava a les necessitats de l'imperi.
2. La posada en marxa d'una civilització urbana que volia uniformitzar l'imperi.

En el sistema imperial, tot el poder estava en mans de l'emperador (Octavi). L'emperador era el cap de l'exèrcit, format per voluntaris professionals i ben pagats al servei de Roma durant 20 anys. L'exèrcit assegurava l'ordre interior de l'imperi i la seguretat envers l'exterior. L'emperador va crear un cos de funcionaris que l'ajudaven en les tasques de govern. L'estat de Roma s'ocupava de la conservació de la pau interior i exterior, l'administració de justícia i la construcció i conservació d'obres públiques. Era important la política de cobrament de tributs. Un element important era la ciutat, centre d'activitat econòmica. Les ciutats estaven emmurallades i tenien clavegueram, carrers, etc. L'imperi es va dividir en províncies perquè fos més fàcil de governar. L'emperador posava un home de confiança a cada província, el pretor, responsable de fer complir la llei.

Ciutats i Vida

Els habitants de les ciutats formaven la burgesia, composta per propietaris rurals i rics comerciants, professionals liberals (posició social més baixa), artesans, esclaus i soldats llicenciats (retirats). Les ciutats no eren autosuficients. Es van començar a tenir relacions comercials amb llocs fora de l'imperi: Àfrica (esclaus, ivori), nord d'Europa (pells) i Orient (seda i espècies). L'autoritat municipal era el magistrat.

Crisi de l'Imperi

1. Canvis al segle III: El comerç va caure perquè la moneda es va estancar a la part oriental (ja que no necessitaven res de la part occidental). Els magistrats van perdre importància i, finalment, l'exèrcit va imposar qui havia de ser emperador. Per això, el culte a l'emperador es va desgastar i es va anar imposant el cristianisme.
2. Anarquia Militar: L'imperi necessitava un gran exèrcit. Els generals cada cop eren més poderosos i independents. S'enfrontaven unes legions amb altres perquè la que guanyava tenia possibilitats que el seu general fos nomenat emperador.
3. Ruralització de l'Imperi: La vida es va traslladar de la ciutat al camp. Primer van marxar les famílies riques. Al camp tenien vil·les amb esclaus. Cada vegada més, els amos donaven terres als esclaus. Els que marxaven creaven el seu propi exèrcit perquè tenien diners, emmurallaven les vil·les, agafaven autonomia i independència i es convertien en petits senyors feudals.

Decadència i Caiguda de l'Imperi

1. Intents de Reforma: Es va voler aturar la crisi mitjançant reformes.
   • Primera Reforma (Dioclecià): Va dividir l'imperi en quatre parts perquè l'administració fos més profitosa i va col·locar a cada part un home de confiança. Va fracassar perquè aquests homes es van barallar per veure qui era més poderós.
   • Segona Reforma (Constantí el Gran): Va unificar tot l'imperi per manar només ell. Amb l'Edicte de Milà va autoritzar el cristianisme.
   • Tercera Reforma (Teodosi): Va declarar el cristianisme com a religió oficial i va dividir l'imperi en Orient i Occident, deixant cada part a un dels seus fills.
2. Roma, Ciutat Abandonada: Constantí va veure que la part oriental era més rica que l'occidental i va traslladar la capital de l'imperi a Bizanci (Constantinoble). Roma va quedar abandonada.
3. Pobles Bàrbars: Els bàrbars admiraven la cultura romana i s'allistaven a l'exèrcit romà. L'emperador ho permetia perquè necessitava soldats. Van aparèixer els huns. L'emperador tenia por d'ells i s'hi va aliar. A canvi, els huns van demanar ser tribus federades de Roma.