Corrents artístics emergents: Simbolisme, Impressionisme, Decadentisme i Regeneracionisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,89 KB
Corrents artístics emergents
● Simbolisme. Corrent artístic que creu que la finalitat de l'art és suggerir idees o conceptes mitjançant l'expressió simbòlica o metafòrica i la musicalitat. Els simbolistes parlaven de la «poesia pura», aquella que era capaç de captar l'essència de les coses.
● Impressionisme. Corrent artístic que creu que l'art ha de mostrar les impressions produïdes per les coses més que no pas les coses en elles mateixes. Els pintors impressionistes van utilitzar la tècnica del puntillisme, petits tocs de pinzell, i el contrast de colors, evitant els clarobscurs.
● Decadentisme. Corrent artístic que s'interessa sobretot per la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern: la inseguretat, el dolor, la mort o l'absurditat de l'existència.
● Regeneracionisme. Corrent artístic que creu que l'art ha de tenir una funció social, i que l'artista ha d'adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.
Característiques principals
| Característiques principals | |
| Teatre simbolista | Teatre d'idees |
● Els protagonistes són personatges amb un caràcter simbòlic. ● Els decorats ajuden a crear un ambient misteriós i poètic: boscos, boira, aigua... ● Es pretén que el teatre sigui una manifestació d'art total, en què la música i l'escenografia (decorats, il·luminació, caracterització dels personatges...) hi tenen un paper destacat. ● Els temes solen estar relacionats amb les llegendes i els mites populars. ● L'autor més significatiu d'aquest corrent és el belga Maurice Maeterlinck (1862-1949), l'obra més destacada del qual és La intrusa, que es va representar a les Festes Modernistes de Sitges el 1893. ● A Catalunya, Adrià Gual (1872-1943), creador del Teatre Íntim (grup teatral innovador), i Santiago Rusiñol, amb obres com L'alegria que passa i Cigales i formigues, van seguir aquest corrent. | ● Els protagonistes són persones inconformistes i rebels que volen regenerar la societat. ● Els temes tractats corresponen als conflictes socials de l'època: l'enfrontament entre la modernitat i la tradició; entre l'artista i la societat; entre la llibertat individual i l'autoritat paterna; entre la ciència i la superstició; entre l'individu clarivident i la multitud ignorant, etc. ● L'objectiu de l'obra és crear un estat d'opinió entre el públic a partir del conflicte que se li planteja a un dels personatges a causa de la maldat o l'egoisme de la societat. ● L'autor més significatiu d'aquest corrent és el noruec Henrik Ibsen (1828-1906), l'obra més reconeguda del qual és Un enemic del poble. ● A Catalunya, Joan Puig i Ferrater (1882-1956), amb l'obra Aigües encantades, i també Santiago Rusiñol, amb obres com L'hèroe i L'auca del senyor Esteve, van seguir aquest corrent. |