Articulador Dental: Arco Facial, Relação Cêntrica i Movimentos Mandibulares

4. Quina és la funció de l'arc facial en el muntatge del model superior a l'articulador i quins són els punts de referència utilitzats?

Resposta: L'arc facial és un accessori de l'articulador que serveix per transferir, des del crani del pacient a l'articulador, la posició correcta de l'arc superior, utilitzant com a base el pla de Frankfurt, que és un pla horitzontal que passa pel punt més baix de l'òrbita i el punt més alt de la marge del trago. Amb el posicionament correcte de l'arc superior, el professional pot muntar els models respectant les característiques individuals de posició, inclinació i grau d'asimetria d'un arc dental en relació amb els còndils.

5. En el moviment de lateralitat hi ha alguns conceptes importants. Defineixi els elements relacionats a continuació: (2,0)

• Moviment de Bennett: és el moviment lateral del cos cap al costat de treball que es produeix durant l'excursió lateral.
• Angle de Bennett: és l'angle que es forma, durant el moviment de Bennett, entre el pla sagital i el còndil del costat d'equilibri.
• Costat de treball: segment lateral de la dentició en la direcció cap a la qual es mou la mandíbula durant l'excursió lateral.
• Costat d'equilibri: costat oposat al costat de treball durant l'excursió lateral.
• Guia canina: part de la guia anterior que es produeix durant l'excursió lateral de la mandíbula.

.

6. Quina és la importància del dispositiu JIG en la relació dels maxil·lars en relació cèntrica? Per què utilitzem la RC en les rehabilitacions on el pacient no té paràmetres oclusals correctes?

Resposta: El JIG és un dispositiu que ajuda el cirurgià-dentista a portar la mandíbula del pacient a la RC.

La relació cèntrica (RC) és una posició en què els còndils de la mandíbula estan dins de la cavitat glenoide, tocant les parets superior i posterior d'aquesta cavitat, quan la mandíbula està en retrusió i la musculatura està relaxada.

La RC s'ha d'utilitzar quan el pacient presenta paràmetres oclusals incorrectes, perquè és una posició que no depèn de les dents per poder-hi arribar; per tant, tots els pacients, inclosos els edèntuls, tenen una RC. És aquesta posició la que es reproduirà a l'articulador perquè el cirurgià-dentista pugui fer una pròtesi.

7. Conceptuï l'àrea acceptable (àrea chapeable) i indiqui'n els límits per a la maxil·la i la mandíbula d'un pacient desdentat total.

Resposta: L'àrea chapeable és la superfície del reborde capaç de rebre alguna càrrega masticatòria.

• Límits de l'àrea chapeable a la maxil·la: tot el reborde alveolar, de la tuberositat esquerra a la tuberositat dreta, la vessant vestibular del reborde alveolar fins al fons de vestíbul i el paladar dur fins al límit amb el paladar tou.
• Límits de l'àrea chapeable a la mandíbula: tot el reborde alveolar, del trígon mandibular esquerre al dret, la vessant vestibular del reborde fins al fons de vestíbul i la vessant lingual del reborde fins al sòl de la boca.

8. Els moviments bordejants de la mandíbula es poden estudiar i reproduir amb l'ajuda d'un articulador. Segons el diagrama de Posselt següent, anomeni els punts marcats en vermelh i expliqui la principal diferència entre els segments BC [obertura habitual] i CD [obertura màxima].

Resposta:

• II: obertura habitual.
• III: obertura màxima.

Quan la mandíbula va de B a C, és a dir, quan va de RC cap a l'obertura habitual, el còndil fa una rotació; però quan aquest os va de RC cap a l'obertura màxima (de B a D), a més de rotar, el còndil es transllada.

6. Quins són els objectius del pla de cera?

Resposta: Restituir la posició del llavi del pacient, restaurar la seva distància vertical d'oclusió i ser la base per al muntatge de les dents.

7. Quins són els punts corresponents al pla de Frankfurt i quina és la seva importància en l'articulador?

Resposta: El punt més baix de l'òrbita i el punt més alt de la marge del trago. És important en el muntatge del model a l'articulador perquè l'utilitzem com a guia per saber la posició correcta de l'arc facial, necessari per muntar el model superior amb la inclinació vertical correcta que presenta l'arcada superior del pacient.

7. Quins moviments desocluen les dents posteriors?

Resposta: Lateralitat, protrusió i retrusió.

8. Defineixi: DVO, DVR, overjet, overbite i espai interoclusal.

Resposta:

• DVO: dimensió vertical d'oclusió és l'alçada del terç inferior de la cara o la relació espacial de la mandíbula amb la maxil·la en el pla vertical quan la mandíbula està en MIH.
• DVR: dimensió vertical de repòs és l'alçada del terç inferior de la cara o la relació espacial de la mandíbula amb la maxil·la en el pla vertical quan la mandíbula està en RC i el pacient està assegut o dempeus, en posició erecta.
• Overjet: és la projecció dels dents anteriors superiors sobre els inferiors en una direcció horitzontal quan els posteriors estan en MIH.
• Overbite: és la projecció dels dents maxil·lars sobre els mandibulars en una direcció vertical quan els posteriors estan en MIH.
• Espai interoclusal: és la distància entre les superfícies oclusals de les dents mandibulars i maxil·lars quan la mandíbula està en repòs postural. És la diferència entre DVR i DVO.

11. Diferenciï l'articulador semiajustable del totalment ajustable.

Resposta: El semiajustable reprodueix la direcció i els punts inicials i terminals d'alguns moviments condilars, però no les trajectòries intermèdies, ja que quan el còndil surt de la cavitat glenoide fa una corba i no segueix recte; i en ell la distància intercondilar no és totalment ajustable. L'articulador totalment ajustable reprodueix els moviments bordejants, inclosa la trajectòria de lateroprotrusió i la inclinació de la curvatura condilar, a més que en ell la distància intercondilar és totalment ajustable.

16. Doni dues diferències entre l'articulador de frontissa (no ajustable) i el semiajustable.

Resposta: L'articulador de frontissa només reprodueix els moviments d'obertura i tancament i, en ell, la distància entre les dents i l'eix de rotació és més curta que en el crani. El semiajustable reprodueix la direcció i els punts inicials i terminals d'alguns moviments condilars, però no les trajectòries intermèdies, ja que quan el còndil surt de la cavitat glenoide fa una corba i no segueix recte; i en ell la distància intercondilar no és totalment ajustable.