Els artesans i els gremis: Els grups socials urbans, el govern de les ciutats i l'expansió comercial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,89 KB
Els artesans i els gremis:
Al mateix taller, que també era casa seva, fa tot el procés i ven als clients. Arribar a ser mestre és difícil. L’ofici s’aprèn des de petit, com aprenent, i després es passa a oficial. Tan sols els oficials que tenen diners per instal·lar-se i que passen un examen es poden establir, amb el permís del gremi, com a mestres.
Els artesans de cada ciutat s’agrupaven en gremis per protegir-se de la competència. El gremi obligava a complir certes normes: no es pot treballar a la ciutat sense permís, tots els artesans han de treballar les mateixes hores amb el mateix tipus d'eines, i, a més, el gremi controlava la qualitat i el preu dels articles.
ELS GRUPS SOCIALS URBANS
El govern de les ciutats:
Per mantenir la independència respecte dels senyors feudals, les ciutats van establir un sistema de govern propi.
Es formaven comunes o assemblees en les quals participaven tots els veïns, més tard es van triar magistrats (regidors), que representaven les diferents organitzacions de comerciants i artesans i exercien el poder municipal un any.
Les comunes o els consells municipals tenien cura de les finances, l’ordre i la justícia de la comunitat urbana. També podien encunyar moneda pròpia i tenir els seus serveis militars per defensar-se.
Els consells municipals van construir edificis (ajuntaments) al centre de la ciutat per reunir-se i per conservar documents municipals.
El patriarcat urbà:
Amb el pas del temps, el govern de les ciutats va quedar en mans de les famílies més riques d'artesans, comerciants i banquers, exercien càrrecs principals i monopolitzaven el govern de les ciutats.
L’EXPANSIÓ COMERCIAL
Les grans fires:
Els comerciants de tota Europa van començar a viatjar i a reunir-se a les grans fires, eren uns mercats de dimensions considerables que es feien periòdicament, on es compraven i es venien grans quantitats de productes.
Les rutes marítimes de llarga distància:
La primera gran ruta marítima va ser al Mediterrani. Ciutats com Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona i València comerciaven amb els ports del Pròxim Orient i amb l’imperi bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i eines.
La circulació dels diners:
Era freqüent que particulars o societats deixessin diners amb interessos o rebessin dipòsits (or o plata) pels quals lliuraven un rebut (lletra de canvi).