Arte Románica i Gòtica: Context Històric i Escultures Clau

Context històric de la Plena Edat Mitjana (Art Romànic)

Neix a l'Europa feudal i és considerat el "primer estil internacional". Es desenvolupa a Europa Central i Occidental durant els segles XI-XIII. El sistema feudal consistia en una fragmentació política que originava la aparició dels feus, on els senyors laics i eclesiàstics feien lleis, imposaven justícia, posseïen exèrcit i cobraven impostos.

L'economia era tancada i d'autoconsum: la gent produïa només el necessari per viure. El comerç desapareix per la inseguretat. La societat estava dividida en tres estaments: la noblesa, el clergat (que no treballa i cobra impostos) i la majoria de la població, obligada a mantenir els altres.

La cultura es ruralitza i queda en mans de l'Església catòlica, que és la primera unitat religiosa d'Europa. El papat es reforça potenciant el desenvolupament d'ordes monàstiques i fomenta l'ús d'imatges com a adoctrinament. La difusió es promou mitjançant les croades (que aporten influències culturals bizantines i orientals) i les peregrinacions, vinculades al culte a les relíquies i dirigides a Roma i Santiago.

El feudalisme imposa un caràcter nobiliari a l'art, sobretot en les principals edificacions: esglésies i castells. Al segle XI, la recuperació econòmica, arran del final de les invasions, va permetre un auge de l'agricultura que generava excedents, un augment demogràfic i el creixement de les ciutats i del comerç.

Aportacions de l'arquitectura prerromànica (bizantina i orientals)

La por als incendis va portar a construir en pedra, amb murs molt gruixuts i poques finestres, i amb una escassetat de voltes per sostenir les bòvedes; això va suposar la subordinació de l'arquitectura. Hi ha dues etapes: el Romànic llombard i el Ple Romànic (segle XI).

Escultures del Pòrtic de la Gloria de Praterías

Autor: Mestre Esteban i el seu obrador.
Estil: Romànic.
Cronologia: segle XII.
Època històrica: Plena Edat Mitjana (XI-XIII).
Tema: naturalesa humana i divina de Crist (vida de Jesús).

Aquest pòrtic està concebut en dues arcades de mig punt separades per un pilar al qual s'adossen cinc columnes amb capitells de tipus vegetal. La columna central és de marbre, amb un fust amb relleu historiat. Les columnes són de pedra, amb fusts en forma d'espiral i llisos. Hi ha tres columnes a cada costat del pòrtic, sobre les quals recau el pes dels arcs. S'hi empren motllures que decoren els arcs, anomenades arquivoltes. Als timpans i al fris hi ha figures en relleu. El fris està separat per una cornisa sobre la qual s'obren dos arcs.

Material: carreus de pedra granítica, treballats amb la tècnica de la talla i combinats amb elements de marbre. Figures policromades. Les figures estan concebudes per ser vistes des d'una perspectiva frontal. Composició simètrica amb iconografia organitzada.

Al timpà dret hi ha la naturalesa humana de Crist. A la part superior es troben els Reis Mags agenollats davant la Mare de Déu, acompanyats per àngels que els guien. El dimoni també apareix. Més avall apareix la Passió de Crist i el miracle de la curació del cec. Al timpà esquerre: la naturalesa divina de Crist, la Temptació i el seu triomf sobre el pecat. A la dreta: una dona semivestida amb un crani a les mans (adúltera). Sobre els timpans hi ha un fris amb figures. Al centre es representa Crist beneint, i també el Crismó i dos lleons enfrontats.

Com a resultat, s'obté una composició simètrica i jerarquitzada on les figures no es relacionen ni amb l'espectador ni entre elles. Hi ha horror vacui, per no deixar cap espai buit. No hi ha referències espacials. Les figures són antinaturals, sense volum ni moviment, rígides i desproporcionades, esquemàtiques per a una funció didàctica: s'eliminen els elements anecdòtics i es transmet el missatge amb claredat. La mida i la disposició responen a una correcta interpretació. Les robes estan treballades amb plecs amples, plans i geomètrics, no adaptats als cossos. Destaquen els ulls i les galtes inflades, i els llavis carnosos de l'adúltera. Els cabells són desordenats. El moviment s'expressa a través dels gestos, les postures i l'anatomia; les figures són inexpressives, amb l'objectiu d'acostar-se al diví. El tractament de la superfície varia, i la llum incideix de manera diferent en cada zona. En conjunt, les figures són inexpressives i antinaturals, amb rostres que no transmeten un sentiment adquirit.

Són característiques pròpies de l'escultura romànica: l'adaptació al marc, l'esquematització de les anatomies i l'expressió d'un missatge clar i concís.

Context històric de la fi de l'Edat Mitjana (Art Gòtic)

És un art urbà: la cultura torna a les ciutats. Neix a França des del segle XII fins al XVI (al XIII apareixen les primeres universitats, que escapen del control de l'Església, i el rei les recolza per consolidar-se en el poder). Aquest art es desenvolupa principalment a Europa, encara que arribaran a construir-se obres a Amèrica al segle XVI.

Les monarquies feudals continuen, però a partir del XII els reis comencen a convocar corts, on hi ha representants dels tres estaments per establir el pagament i el cobrament d'impostos. La burgesia enriquida pel comerç és qui suporta aquest pagament, a més de donar major poder econòmic al rei, destinat a la política exterior i a la creació d'un exèrcit amb la finalitat de sotmetre la noblesa als seus mandats.

La base de l'economia segueix sent l'agricultura, que a partir del segle XII comença a ser més productiva gràcies a l'aparició de nous cultius i noves terres. Es produeix un excedent que beneficiarà el sorgiment de les ciutats, permetent l'augment demogràfic i el desenvolupament del comerç. Aquest canvi va permetre el renaixement a les ciutats de la burgesia (no privilegiada, que ha de treballar i pagar impostos). La societat estamental segueix vigent, dividida entre privilegiats i no privilegiats. A partir del segle XIII, dins dels no privilegiats destaca l'aparició de la burgesia.

La noblesa, el clergat i l'alta burgesia seran els grans mecenes de les obres d'art. L'art gòtic és cortesà i burgès. Deixa de ser plenament religiós per la participació de la burgesia, i així comença la secularització de l'art. Sorgeix una nova relació entre l'home i Déu. Durant el Romànic, Déu era totpoderós, sotmetia i jutjava els homes, i era cruel. Aquesta idea és substituïda per una concepció de Déu més comprensiva i humana, que a través de la bellesa, la natura i la llum s'acosta als homes i intenta convèncer-los de la seva grandesa.

Les escultures de bult rodó comencen a independitzar-se de les parets i es tornen més autònomes. Les adossades a les columnes es fan més esveltes i dinàmiques, amb un disseny que aporta verticalitat. Les seves formes continuen mostrant el romànic pel que fa al tractament lineal dels vestits i les actituds rígides. Els rostres es tornen més naturals, en contrast amb el disseny esquematitzat del romànic. L'expressivitat reflecteix sentiments i és canviant.

El pòrtic segueix tenint una funció didàctica, la finalitat del qual és ensenyar als fidels, analfabets, els dogmes i el cristianisme. L'Església domina el panorama cultural i les imatges instrueixen els fidels, ensenyant-los el camí cap al Paradís. L'home creat per Déu ha d'imitar la vida de Crist i dels sants per salvar-se. Però la imatge de Déu ja no és terrible ni justiciera, sinó paternal, a la qual col·labora la presència de Maria, la seva mare. La portada representa la porta del cel i la casa de Déu.

Les escultures del pòrtic oest de la catedral de Chartres es consideren l'exemple més antic del gòtic, i signifiquen una revolució en l'estil i un model per a les generacions d'escultors posteriors.