Art i Societat Segona Meitat Segle XIX: Rodin i 'El Pensador'

Durant la segona meitat del segle XIX, es va produir una ruptura amb les formes artístiques del passat. Els impressionistes van iniciar aquest canvi, marcant les avantguardes del segle XX. Les millores en els mitjans de comunicació (tren, vaixell de vapor, telègraf, correu) i la invenció de la fotografia van escurçar les distàncies, intensificant els intercanvis entre artistes a nivell internacional. París es va consolidar com el centre de l'experimentació artística, mentre que altres ciutats, com Roma, van quedar estancades en l'academicisme.

La Revolució Industrial va portar nous materials constructius i fonts d'energia. Això va permetre la instal·lació d'indústries lluny d'aquestes fonts, beneficiant algunes ciutats en detriment d'altres. La població d'algunes localitats es va duplicar. Es van imposar repúbliques o monarquies parlamentàries. El predomini econòmic i polític de la burgesia va eclipsar els poders estatal i eclesiàstic en les comandes artístiques d'avantguarda. La iniciativa en les arts va quedar en mans de la burgesia enriquida. Aquests canvis van impulsar els artistes a buscar la seva pròpia identitat.

L'obra de Rodin no es pot entendre sense la influència de les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es manifesta en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura i en els volums de certes parts del cos.

Alguns escultors també han assenyalat la influència de l'obra Ugolino i els seus fills de l'escultor francès Carpeaux, però en aquesta és evident la influència de Miquel Àngel. Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània.

Actualment, El Pensador s'ha convertit en la representació d'un personatge anònim immers en les seves preocupacions. Tanmateix, Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante, l'autor de la Divina Comèdia. L'escultor no pretenia que la imatge s'assemblés físicament al poeta, sinó modelar una metàfora del pensament de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí moral.

El Pensador i altres esbossos en marbre, com El Petó o Dànae, es van convertir en escultures independents, referents per a altres artistes i obres admirades arreu del món.