Art Romànic: Pantocràtor, Majestat Batlló i Portalada de Moissac

L'autor d'aquesta portalada es va inspirar en un dels textos de l'Apocalipsi de Sant Joan. El principal component simbòlic és Crist en Majestat beneint amb la mà dreta i amb l'esquerra porta el llibre sagrat. Els quatre evangelistes estan representats segons els seus símbols.

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Pantocràtor: pintura mural de Sant Climent de Taüll d'influència bizantina, autor desconegut, primer quart del segle XII, romànic, tècnica del fresc. MNAC.

Context: Aquesta pintura es va realitzar al primer quart del segle XII, en el període de l'època medieval, en l'alta edat mitjana, que es caracteritza pel domini del món rural i pel feudalisme. Els edificis més representatius eren els castells, monestirs i petites esglésies rurals. En aquell moment s'estava a punt d'anomenar com a cap de la Corona d'Aragó a Ramon Berenguer IV, ja que es va casar amb Peronella, filla del rei Ramir d'Aragó. El feudalisme dividia per estaments la societat en funció del naixement. Veient el Pantocràtor es pot observar el sentit jeràrquic de la composició, tal com passava a la societat. El sistema constructiu que s'utilitzava en aquesta època permetia molts espais lliures de paret que s'utilitzaven per representar escenes religioses, per recordar als fidels que es trobaven a la casa de Déu i també se'ls transmetia la doctrina cristiana a través de representar les escenes bíbliques (també ens ho mostra la pintura de Taüll: Déu ens jutjarà en el Judici Final). Aprofitaven tots els espais possibles (horror vacui).

Característiques:

• Funció: didàctica i decorativa.
• Tècnica: pintat amb la tècnica del fresc (estendre els colors sobre una capa de calç perquè els colors quedessin més fixats).
• Composició: la pintura s'adapta a l'espai arquitectònic. El pintor ha dividit la superfície de l'absis en tres parts: part superior on domina Crist en Majestat envoltat per la mandorla, el segon espai està ocupat per la Verge i diferents sants que estan separats entre sí per un marc arquitectònic que recorda les sales dels palaus. El tercer espai no s'ha conservat molt bé per culpa de les humitats i el formen els cortinatges amb què es completa la part inferior.

És una pintura mural amb una clara influència bizantina d'una policromia molt vistosa on destaquen els colors blau, vermell i ocres (pintura d'influència bizantina). La túnica de Crist té les vores de pedreria i està detallada (característica bizantina). De l'estil romànic tenim la línia que domina sobre el color, el traç negre que dibuixa les figures que accentuen els detalls i les formes i donen volum al vestuari. També que les imatges no són realistes perquè el seu objectiu és simbolitzar la idea de Déu justicier. La composició té un sentit jeràrquic ja que la figura central és el Pantocràtor i està envoltat per la mandorla i el contrast del tamany és visible si es compara Crist i les figures del seu entorn. Aquesta pintura té una gran simetria, es pot dividir el Pantocràtor per la meitat i està repartit exactament.

Iconografia: Relació entre la doctrina cristiana del Nou Testament, les lletres alfa i omega que estan situades dins de la mandorla ens senyalen a Crist com el principi i el final de tot. Els dits aixecats de Crist representen la justícia i la necessitat d'obeir la seva paraula que està escrita en el llibre que conté amb l'altra mà. La situació central en la qual es troba Crist i el seu tamany simbolitzen la superioritat jeràrquica del Salvador i la seva mirada directa simbolitza que Déu ho veu tot. Els tetramorfs que es troben fora de la mandorla representen els quatre evangelistes: lleó (Sant Marc), àliga (Sant Joan), àngel (Sant Mateu), brau (Sant Lluc). A la part inferior trobem els cercles de foc que representen les rodes del carro de Jahvé.

Majestat de Batlló

Majestat de Batlló: escultura exempta realitzada al taller de Ripoll, autor desconegut, segle XII, romànic, fusta policromada, MNAC.

Context: El nom de la talla prové del col·leccionista que la va comprar a un antiquari. L'escultura contenia vernís que no permetia veure la seva policromia. Els crucifixos es van començar a fer a partir del segle IV.

Característiques:

• Funció religiosa.
• Representa la imatge de Crist segons el model oriental ja que no mostra pena ni sofriment amb els ulls abaixats i la mirada resignada.
• Vestit amb una túnica de màniga llarga que està guarnida de colors vius que no permet veure les ferides del seu cos.
• Els braços en creu i rectes no mostren cap tensió ni postura forçada.
• La seva policromia reforça la relació entre Crist i la creu ja que comparteixen els mateixos colors (blau, vermell) i la seva composició escultòrica destaca pel seu marcat antinaturalisme, menys el rostre i el cabell que estan tractats amb molta cura.

La Majestat de Batlló vol transmetre la distància que separa Déu dels homes i la seva autoritat. Té una funció didàctica. Influència bizantina: ornamentació de la tela que ens fa recordar als teixits d'origen natural.

Iconografia: Aquesta representació prové del text de l'Apocalipsi on descriu la visió de Jesucrist triomfant, va vestit amb una túnica i té un objectiu iconogràfic de recordar als fidels que Jesús ha patit per culpa dels humans. En aquesta representació mostra el cos mig nu, els braços doblats i en el rostre es reflecteix el sofriment.

Portalada de Sant Pere de Moissac

Portalada de Sant Pere de Moissac: relleu romànic que correspon al timpà de la portalada de l'església de Sant Pere de Moissac, església de principis del segle XII, autor desconegut, romànic, relleu de pedra i policromat.

Context: Sant Pere de Moissac pertanyia al comtat d'Aquitània i mantenia relacions amb l'abadia de Cluny. S'impulsava a construir i decorar les esglésies i monestirs romànics.

Característiques: Funció didàctica (ensenyaven a través d'imatges la paraula de Déu i de les escriptures ja que la majoria de la població era analfabeta). Les portalades, els capitells de l'interior de les esglésies i els claustres eren els espais on es fusionaven l'arquitectura i imatges escultòriques. A les portalades d'aquesta època s'hi desplegà un programa iconogràfic que cobria les diferents parts en què es dividia les portes d'accés al temple i totes les parts que esmentaré a continuació estan representades:

• El timpà o espai més gran que es forma entre l'arc de mig punt i el dintell.
• Les arquivoltes o els arcs de mig punt que accentuen l'arc de mig punt de l'entrada.
• El brancal sobre el qual descansen les arquivoltes i on s'hi col·loquen escultures exemptes de caràcter religiós.
• La llinda o bloc de pedra horitzontal que tanca el timpà.
• Mainell, columna que serveix per suportar la llinda i parteix la portalada en dos.

Característiques pròpies de l'escultura romànica: Les zones esculpides es caracteritzen per l'horror vacui, les representacions són expressives però poc reals, la composició de les figures s'ordena segons criteris jeràrquics segons el tamany de les figures tenien més o menys importància social, no hi ha relació entre les figures, totes formen un esplèndid conjunt però estan aïllades unes de les altres i totes giren al voltant de Crist en Majestat. Crist està envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf) que són Sant Marc (lleó), Sant Mateu (àngel), Sant Joan (àliga) i Sant Lluc (brau) i el quadre iconogràfic es completa amb la representació d'escenes de l'Antic Testament. Sobre el dintell hi ha 24 ancians de l'Apocalipsi i al voltant del timpà hi ha relleus vegetals i geomètrics.

Iconografia: