Art Romànic: Orígens, Característiques i Evolució

L'Art Romànic: Context Històric

A finals del segle X, l'Europa cristiana assoleix una etapa d'estabilitat gràcies a la tranquil·litat política, la implantació del feudalisme i la supremacia de l'Església com a institució i com a focus central. El poder intel·lectual de l'àmbit religiós va afavorir el pelegrinatge i es van obrir vies de comunicació comercial que foren favorables en la producció artística.

L'Ordre Benedictí i el Cister

Al segle VI es funda l'orde benedictí, basat en una vida consagrada a Déu. Aquest model de vida va aconseguir que l'aristocràcia feudal es relacionés amb les grans abadies i efectués donacions econòmiques, agràries o artístiques.

Al segle XI, el monaquisme benedictí va tenir una reforma iniciada a Cluny i, al segle XII, Robert de Molesmes, cansat del luxe, va fundar l'orde del Cister.

Creixement i Evolució

Al segle XI, el creixement demogràfic i el dinamisme rural van augmentar els rendiments agraris i els progressos tècnics, cosa que va facilitar una fase d'evolució econòmica, política i cultural. Els centres urbans es van convertir en nuclis vitals, repoblats i enriquits pel comerç i l'artesanat. Es va formar la burgesia, la qual va tenir un paper vital en l'esdevenir historicoartístic de l'Europa gòtica.

Característiques de l'Art Romànic

L'art romànic europeu té moltes escoles regionals ben diferents, però totes apliquen els mateixos principis fonamentals. Els dos corrents més importants són el romànic normand i el romànic llombard. Rep influències romanes, islàmiques, germàniques, bizantines i orientals.

Art romànic català: influències romanes, visigòtiques i llombardes. Art rural, sota el mecenatge de l'Església i els senyors feudals.

Arquitectura Romànica

• Continua l'herència clàssica.
• Es construeixen esglésies, monestirs i castells.
• La pedra és el material més comú.
• Murs gruixuts, contraforts exteriors, pilars o columnes.
• Arcs de mig punt, voltes de canó i d'aresta i cúpules sobre petxines, criptes.
• Esglésies amb finestres petites.
• Llum tènua que crea un ambient que convida a l'oració.
• Orientació est-oest.
• Recuperació del transsepte, creuer, cimbori.
• Arqueries cegues per decorar, sense decoració amb escultures, equilibrat i perfecte.

Escultura Romànica

• Tradició de crucifixos que prové d'Orient.
• Túniques reials que recorden les sedes de luxe de Bizanci.
• Es subordina a l'arquitectura per decorar capitells, portalades...
• Es tracta d'imatges arcaiques, rígides, hieràtiques, simètriques, majestuoses, solemnes.
• Figures simbòliques, no realistes, amb una ordenació jeràrquica.
• La seva funció és la d'adoctrinar a més de decorar.
• Predomini de temes religiosos.
• Es troben relleus i escultures exemptes amb policromia.
• Al·legoria i simbolisme.
• Espais de llibertat creativa: capitells de claustre i interior d'esglésies.
• Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics o paisatgístics.
• Adaptació dels personatges al marc arquitectònic.
• Tendència a omplir tot l'espai compositiu: efecte "Horror vacui".
• Policromia.
• Desproporció.
• Manca d'interès pel volum del cos.
• Antinaturalisme i idealització.

Pintura Romànica

• Subordinada a l'arquitectura.
• Pintura mural amb tècnica de fresc: s'estenen els colors sobre una capa fresca de calç.
• Pintura sobre taula (fusta) amb la tècnica del tremp.
• Al·legoria i simbolisme.
• Voluntat per proclamar el triomf de l'Església.
• Tot l'art es subordina al servei de la glòria de Déu.
• Adaptació de les figures al marc arquitectònic.
• Absència de perspectiva amb fons monocromàtics.
• "Horror vacui".
• Geometrització de formes.
• Delimitació de contorns amb traços foscos.