Art Romànic, Gòtic i Renaixentista: Arquitectura i Pintura

Un art religiós: El Romànic

A partir del segle XI es va estendre per tot Europa occidental un nou estil artístic que anomenem romànic perquè ens recorda l'art romà. La religiositat és la característica més important de l'art romànic:

• En l'arquitectura, la influència de la religió es va notar en el tipus d'edificis, perquè els més representatius van ser les esglésies, les catedrals i els monastirs.
• En escultura i pintura, la religiositat va estar present en la recerca del sentit espiritual de les coses.

Una altra característica de l'art romànic és l'ús de símbols. Tot transmetia un missatge, des de les formes dels edificis fins als materials utilitzats o els motius de decoració.

L'arquitectura romànica

Els principals edificis romànics es construïen de pedra. Per poder cobrir amb pedra els edificis grans, els arquitectes van tornar a utilitzar elements romans, com ara les voltes de canó i les cúpules. Les cobertes descansaven en arcs de mig punt, columnes i pilars. Va caldre reforçar l'edifici perquè no caigués; utilitzaven murs molt gruixuts, reforçaven l'edifici amb contraforts a l'exterior i reduïen tant el nombre com la mida de les finestres. Aquests trets feien que els edificis mostressin un aspecte molt sòlid i compacte i tinguessin poca llum a l'interior. Els temples solien tenir planta de creu llatina per recordar la creu en què va morir Jesús.

La pintura romànica

La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l'exterior com a l'interior. La pintura romànica no era naturalista. Les figures es representaven de manera esquemàtica i en postures rígides. A més, alguns personatges es dibuixaven molt més grans que la resta, per destacar-ne la importància. Es pintaven sobretot temes religiosos i no hi apareixien paisatges de fons.

Els principals tipus de pintura romànica eren:

• La pintura mural: és la que se situa a les parets, utilitzant la tècnica al fresc.
• La pintura sobre taula: utilitzava la tècnica del tremp.

L'arquitectura gòtica

Característiques principals:

• S'usava l'arc ogival.
• S'usava la volta de creueria, pilars a l'interior de l'edifici i els arcbotants i contraforts a l'exterior.
• Ja no calien murs gruixuts i es van obrir finestres enormes.
• Els finestrals es tancaven amb vitralls i rosasses.
• Es va conservar la forma de creu llatina, les capçaleres, en lloc de ser semicirculars, es van fer poligonals, i la nau central es construïa molt més alta i ampla que les laterals.

Els Reis Catòlics i la Corona d'Aragó

La història de la Corona de Castella va estar marcada per les contínues revoltes dels nobles. Quan el rei Enric IV va morir, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana i els de la seva germana Isabel. A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència de Martí I l'Humà va deixar vacant el tron. Es van reunir a Casp nou compromissaris, tres per cada regne que formaven la Corona (Compromís de Casp), i van nomenar rei Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, la mateixa que governava a Castella des del segle anterior.

La unió dinàstica

S'havien casat Ferran, fill del rei d'Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. Isabel es va convertir en reina de Castella, i Ferran va succeir el seu pare en el tron aragonès. Aleshores es va produir la unió dinàstica de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó.

L'arquitectura al Renaixement

Els arquitectes del Renaixement recuperen els elements clàssics:

• Arcs de mig punt
• Frontons
• Voltes de canó
• Columnes clàssiques

Els edificis eren més petits i més baixos que els gòtics, perquè es volien adaptar a les proporcions del cos humà. Pretenien donar una sensació d'ordre i harmonia.

El Quattrocento: Brunelleschi

Entre els arquitectes del Quattrocento destaca Brunelleschi. Es considera el primer artista complet, perquè era arquitecte, pintor i escultor.