L'Art Romànic i Gòtic: Evolució i Característiques

El Romànic. En una gran part d'Europa, entre els segles XI i XIII, es va desenvolupar un estil artístic que, a causa de la semblança en alguns elements constructius amb l'art romà, rep el nom de romànic. Els motius del romànic eren religiosos. L'objectiu de l'arquitectura, la pintura i l'escultura tenien com a objectiu fonamental alçar la glòria de Déu. Dins de l'art romànic es varen construir edificis civils (hospitals, albergs, castells i muralles); l'arquitectura religiosa (esglésies, catedrals i monestirs) hi va ocupar un lloc fonamental.

Els elements essencials d'una església romànica eren: - La planta que té forma de creu llatina amb un braç més curt, que és el transsepte. El lloc on s'encreuen els dos braços s'anomena creuer i normalment es cobria amb una torre. - La capçalera de l'església, l'absis, que sol ser semicircular, i les naus laterals, que es prolonguen i envolten l'absis interiorment formant el deambulatori. - La coberta, que es construïa amb voltes de canó sòlides, que s'aguantaven damunt murs gruixats i pilars o columnes enormes, units per arcs de mig punt. - Les voltes de pedra pesaven molt; els murs que les aguantaven havien de ser molt amples amb pocs forats. Per reforçar-los, s'hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors. - A les portes, les finestres i les obertures s'hi feia servir l'arc de mig punt, sostingut damunt columnes amb capitells decorats.

La pintura i l'escultura romànica tenien com a objectiu ensenyar i decorar, és a dir, un objectiu didàctic: adoctrinar el poble i explicar-li els fets sagrats de la Bíblia. La pintura al fresc consistia a estendre una capa gruixada de guix damunt el mur i, amb el gruix encara humit, s'hi pintava a damunt; així, quan s'assecava, els colors hi quedaven més ben fixats. Tenia una gran força expressiva, però eren molt senzilles. Els dibuixos es traçaven amb contorns gruixats i foscos i el color d'una manera uniforme, sense profunditat ni volum. Els motius més utilitzats eren representacions del Pantocràtor; també pintaven escenes de la Bíblia i de les vides de sants. També es feien pintures damunt taules: fustes cobertes amb una capa fina de guix. Les taules servien per cobrir les frontals dels altars o les capçaleres de les esglésies. La temàtica també era religiosa i presentava figures rígides i sense perspectiva. Als capitells, a més de temes bíblics, s'hi representaven temes profans: figures, vegetals i geomètriques, i escenes de la vida quotidiana. També eren abundants les talles religioses esculpides en fusta i policromades amb colors vius.

El Gòtic va néixer a França a mitjan del segle XII i es va estendre per Europa occidental a partir del segle XIII. Va ser una manifestació artística essencialment urbana, impulsada per la burgesia i el poder eclesiàtic. El creixement urbà va comportar noves construccions civils: ajuntaments, llotges, palaus i drassanes. Però la ciutat medieval va aixecar grans temples i catedrals que pretenien mostrar el poder econòmic de les ciutats i la religiositat dels seus habitants.

Al segle XII varen aparèixer noves tècniques constructives: → L'arc apuntat o ogival, pesava menys que el de mig punt romànic. → La volta de creueria, que resulta de l'encreuament de dos arcs ogivals que se sustenten sobre quatre punts de suport. Aquestes estructures descarregaven el pes de la coberta sobre columnes i pilars i damunt un sistema d'arcbotants i de contraforts exteriors que reforçaven els murs. Al segle XIV, varen aparèixer nous tipus d'escultura, més independents de l'arquitectura, amb temàtica religiosa o representacions de reis nobles, encarregades per la noblesa. L'escultura presentava una tendència cap al realisme, i per aconseguir-ho utilitzaven: → més expressivitat i detallisme als rostres. → El volum dels vestits i dels cossos es mostrava molt. → Voluntat de donar un cert moviment a les figures a través de la gestualitat. → Li donaven molt sentit narratiu. L'estructura de les noves esglésies gòtiques abandonava la pintura mural al fresc i la generalització de la pintura sobre taules de fusta (retaules) i la pintura de vitralls. Sovint s'unien dos o tres taules per formar un díptic o tríptic.

Els temes eren religiosos, amb una preferència especial per la vida de Crist, de la Mare de Déu i dels sants. Un major interès pel realisme i els fons daurats es varen anar substituint per arquitectures i paisatges.

La quantitat d'or i d'objectes preciosos eren els pagaments, una espècie de tribut amb els quals els caps musulmans pretenien comprar la pau. Se'n diu repoblació l'ocupació de les terres que s'havien mantingut deshabitades o que els reis cristians havien conquerit als musulmans. Una carta de poblament era una carta on es recollien tots els beneficis que et donaven els reis. Els mossàrabs eren una part de la població cristianovisigoda que es va convertir a l'islamisme, però n'hi va haver molts que varen restar fidels al cristianisme; aquests són els mossàrabs. Els mudèjars varen rebre aquest nom els musulmans que varen romandre als regnes conquerits per cristians. Als mossàrabs i als mudèjars, per quedar-se als territoris, varen haver de pagar una sèrie de tributs. Els primers regnes que es varen formar varen ser el Regne d'Astúries, el Regne de Lleó, el comtat de Castella, el Regne de Pamplona, el Regne d'Aragó i els comtats catalans. Els francs varen protegir la frontera sud del regne davant dels atacs musulmans i varen crear una franja protectora fortament fortificada al llarg dels Pirineus. Aquesta franja va ser anomenada Marca Hispànica, que la varen dividir en comtats.

La batalla de les Navas de Tolosa: durant la segona meitat del segle XII, els regnes cristians es varen enfrontar amb els almohades, que havien ocupat la Península i havien paralitzat el progrés dels regnes cristians. Per derrotar els almohades, els reis de Castella, Navarra i Aragó varen unir les seves forces. La victòria definitiva va tenir lloc a la batalla de les Navas de Tolosa (1212).

Fins a mitjan segle XV, els llibres es difonien per mitjà de còpies que els monjos escrivien a mà als monestirs. Va ser l'alemany Gutenberg qui va revolucionar la difusió dels llibres millorant-ne el sistema d'impressió per mitjà de la tipografia. Al seu taller va confeccionar motlles de fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i després els va omplir amb plom; així va crear els primers tipus mòbils.

L'humanisme era un corrent de pensament i revolució cultural que neix a Itàlia al segle XVI i que situa a l'home com a centre, exalta i valora a l'home perquè està dotat de raó i llibertat.

Carles V, nascut i educat a Flandes, va arribar a la península ibèrica per a ser rei. Era molt jove i va arribar envoltat de nobles que el varen ajudar a governar.

Morts i matrimoni dinàstics varen fer que sobre Carles V caigués governar un imperi mundial i gràcies a les polítiques matrimonials va tenir una herència doble.

Herència de Borgonya.

Herència aragonesa.

Herència castellana.

Herència austriaca.

La revolta de les comunitats de Castella. El net d'aquelles terres va ser rei als 17 anys. Els comuners estaven en contra del rei; Bravo, Padilla i Maldonado varen visitar a la reina Joana la Loca perquè firmés el levantamiento, però ella no volgué firmar-ho; només es mostrà favorable amb la revolta (batalla de Villanueva).

La revolta de les germanies a València i Mallorca: els pagesos i els menestrals es varen juntar en germanies per lluitar contra el poder, l'emperador i els seus representants. Juanot Colom els va ajudar.

Política exterior. Model polític: 1. Centralitzar tot el poder (tenir les seves polítiques, les seves creences). 2. Que tots fossin catòlics. Aquestes eren les idees de Francesc de França.

Imperi universal. Guerres amb França. Carles I tingué constants relacions amb els monarques francesos. Així, França va ser el rival constant de la monarquia de Carles V en la lluita per aconseguir l'hegemonia a Europa, a causa dels perills que els causava l'Habsburg.

El problema protestant: alemanys a la mateixa casa de l'emperador, derivaven de la implantació del luteranisme que amenaçava de dividir el món cristià medieval. Lluita contra els turcs. Carles V es va enfrontar durant tot el seu regnat a l'Imperi Turc, que atacava l'Imperi hispànic des de dos focus.

Successió i retir a Yuste. Yuste era un monestir que hi havia a Extremadura. Carles I estava cansat de tanta guerra, per la qual cosa va acabar abdicant i donant la seva successió.

Felip II. El govern de la monarquia hispànica. Felip II heretà tot menys el centre d'Europa, però l'imperi de Felip II era el més gran, més que el de Carles I.

Defensar el catolicisme. Felip II, per defensar el catolicisme, va fer guerres i trobades. També defensava i donava més importància a la Inquisició. Prohibí als professors que eren protestants que fessin classe a les universitats dels seus territoris i viceversa.

Rebel·lia de les Alpujarras. Els moriscos eren els descendents de població musulmana, convertits per la força al catolicisme en temps dels Reis Catòlics a Castella i durant el regnat de Carles V a la Corona d'Aragó. En arribar Felip II al tron, ja no existien musulmans dins de la Monarquia Hispànica dels Àustries. La gran veritat és que la majoria sempre fracassen quan imposen una religió, per la qual cosa quedaren moriscos.

L'Armada Invencible és una gran armada de Felip II que la va utilitzar per a invadir Anglaterra, però no varen poder; es va enfonsar.

La batalla de Lepant: les naus de Girona i València de Felip II derroten a la fi.

La revolta dels Països Baixos: Guillem es va rebel·lar contra els Països Baixos que després es dividiren.

Felip III: la política dels privats, són els nobles, privats que fan les funcions del rei.

El duc de Lerma és el privat de Felip II.

L'expulsió dels moriscos: el duc de Lerma, els moriscos que quedaren de la rebel·lia de les Alpujarras, els expulsà, però va portar conseqüències com que no hi hagués feina al camp.

Felip IV: el comte duc d'Olivares era el privat de Felip IV; ell aconseguí que els soldats paguessin per anar a la guerra. Part de la seva política va ser fer les revoltes de Castella, Andorra, etc., i va haver d'anar a firmar la pau, perquè perdien.

La pau de Westfàlia: la pau d'Europa entre els catòlics i els protestants. La pau de Westfàlia és com es coneixen dos acords assolits a les ciutats d'Osnabrück i Münster en què es posà fi a la guerra dels 30 anys.

Carles II: la crisi successòria és perquè Carles II queda sense descendència el 1700 perquè no té fills.

La guerra de successió i entronització de Felip V: al final quedaren dos candidats, ja que els altres tres, un se'n va apartar i els altres dos moriren; el guanyador va ser Carles V, que tot el conjunt de decrets promulgats, foren anomenats el decret de nova planta.