L'Art Romànic i Gòtic: Una Comparació d'Estils Arquitectònics

L'Art Romànic (Segles X-XII)

Context Històric i Filosòfic

El romànic es va desenvolupar en una Europa feudal, marcada per la desigualtat social. Aquest estil, el primer de l'art cristià medieval, reflecteix la mentalitat de l'època, centrada en la religió. La seva base filosòfica rau en les doctrines de Sant Agustí, i la seva funció principal era didàctica: exaltar el poder i la presència de Déu, inspirant-se en l'Antic Testament i l'Apocalipsi.

Característiques Arquitectòniques

L'arquitectura romànica es caracteritza pel predomini de la massa sobre les obertures, creant una atmosfera de misteri. Els edificis transmeten pesadesa, amb una marcada horitzontalitat. Els perfils són clars i els volums precisos, permetent distingir la distribució interior (absis, naus) des de l'exterior.

El Temple Romànic

El temple romànic sol tenir una planta de creu llatina, amb una o diverses naus que acaben en un absis semicircular. El creuer, cobert per una cúpula amb llanterna, il·lumina l'interior. Si les naus laterals envolten la cúpula, es forma una girola. Les cobertes, inicialment de fusta, van evolucionar a voltes de pedra, primer de canó i després d'arestes, per a una millor distribució del pes. Els arcs faixons contraresten la pesadesa de les voltes.

Elements de Suport

El sistema de suport es basa en pilars, parets i columnes. El pilar compost rep el pes dels arcs faixons i formers. El fust de la columna és cilíndric, i el capitell, troncopiramidal, està decorat amb motius vegetals, escenes bíbliques o dimonis. Les tribunes, a més de reforçar l'estructura, aporten llum i capacitat al temple. Els murs, gruixuts i amb poques obertures, reforcen la sensació de pesadesa, accentuada pels arcs cecs.

L'Art Gòtic (Segles XII-XV)

Context Històric i Social

L'art gòtic sorgeix en un context de creixement demogràfic i econòmic, amb el ressorgiment del comerç i l'auge de les ciutats. La burgesia, establerta als burgs, va guanyar poder i influència. En aquest període, també van aparèixer les universitats. L'art gòtic reflecteix la nova riquesa i importància de les ciutats, amb les catedrals i els ajuntaments com a símbols del seu poder. Les catedrals, en particular, s'interpreten com la llum de Déu.

Característiques Arquitectòniques

Les plantes de les catedrals gòtiques són rectangulars, de creu llatina, amb tres o cinc naus. La nau central, més alta i ampla, rep la llum a través de les vidrieres. Els braços del creuer són menys desenvolupats. La girola, amb absis i absidioles poligonals, també està tancada amb vidrieres.

Elements Sustentadors

En l'arquitectura gòtica, el mur perd la seva funció de suport, reemplaçat per les vidrieres decorades, que potencien la lluminositat. El trifori i el claristori, també amb vidrieres, contribueixen a la desmaterialització de la paret. Els pilars, més nombrosos i propers entre si, suporten una força menor. Són pilars compostos, amb els nervis de les voltes prolongant-se en baquetons adossats. El capitell individual desapareix, convertint-se en una faixa estreta. Els arcs ogivals, apuntats, són més lleugers i dinàmics. Els arcs formers separen la nau central de les laterals. Per a aconseguir l'alçada i la lluminositat desitjades, la volta romànica es redueix a un arcbotant, coronat per un pinacle que canalitza l'aigua a l'exterior a través de les gàrgoles.

Elements Sustentats

Les cobertes gòtiques utilitzen voltes de creueria, sòlides, elàstiques i lleugeres, ja que el pes es descarrega sobre els nervis, concentrant la càrrega en quatre punts. La volta de creueria consta de l'esquelet, els plements i la clau. Les portades són abotzinades, amb el timpà dividit en franges horitzontals. Damunt del rosetó, hi ha el gablet. Les torres, que poden ser una o més, canvien de forma en alçada: la part inferior és quadrada, mentre que el campanar té forma de piràmide octogonal.