Art Romànic i Gòtic: Arquitectura, Context Històric

Arquitectura Romànica: Característiques

L'arquitectura romànica es distingeix per l'ús de diversos elements clau:

1. Elements arquitectònics: Utilitza la pedra com a element constructiu principal.
2. Sistema de suports i cobertes: S'empra l'arc de mig punt sobre columnes o pilars.
3. Problemes estructurals: Es resolen amb voltes de pedra, d'aresta a les naus laterals i de quart d'esfera als absis.
4. Arcs faixons: Permeten la divisió en trams de la nau central.
5. Sistema de suports: Es completa amb murs i contraforts exteriors.
6. Il·luminació: La diferència d'alçada entre la nau central i les laterals permet il·luminar la central mitjançant el trifori (si n'hi ha).
7. Articulació de murs i contraforts: Els contraforts trenquen la monotonia del mur continu. Les portes i finestres destaquen per la seva forma atrompetada, remarcada per arquivoltes concèntriques.
8. Façanes: A les portalades es concentra la decoració escultòrica: arquivolta, llinda, brancals, timpà i trencallum.

Arquitectura Religiosa Romànica: El Monestir

El monestir romànic tenia les següents dependències:

• Església: Lloc on els monjos resaven.
• Claustre: Pati amb jardí central al voltant del qual es disposaven les altres dependències.
• Scriptori: On els copistes reproduïen manuscrits.
• Refectori: Lloc on els monjos menjaven.
• Sala capitular: On es feien les reunions dels monjos.
• Hostatgeria: Acollida de pelegrins.

El monestir més significatiu del romànic català va ser el de Ripoll.

L'església romànica:

• Planta de creu llatina (dues naus creuades, la principal més ampla i llarga).
• Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera.
• Sostre en forma de volta de canó, aconseguida mitjançant arcs de mig punt.
• Murs massissos i baixos, amb finestres petites.
• Contraforts que reforcen els murs des de l'exterior.

A Catalunya destaquen les esglésies dels monestirs de Poblet i Santes Creus.

Context Històric del Gòtic

El terme "gòtic" s'utilitza per designar allò salvatge o bàrbar. Aquest estil neix a l'Illa de França, des d'on es va expandir per Europa Occidental. Es desenvolupa des del segle XII fins al segle XVI, amb l'arribada del Barroc.

A partir del segle XII, Europa Occidental comença a superar l'etapa feudal. Experimenta un creixement econòmic, passant d'una economia feudal a una de precapitalista. També pateix un increment demogràfic que permet la revitalització de les ciutats, on apareix una nova classe social: la burgesia. D'altra banda, la monarquia recupera poder enfront de la noblesa, però la religió continua tenint un gran pes. Pel que fa a les arts plàstiques, la temàtica religiosa continua sent la més present.

Context Històric del Romànic

L'art romànic es desenvolupa durant l'Alta Edat Mitjana, un període de sistema polític, econòmic i social feudal. Aquest sistema s'origina per la debilitat de la monarquia, que va provocar que la població cerqués la protecció dels nobles i el clergat, amb els quals s'establiren pactes de deutes mutus. També va ser una època d'economia estancada, en la qual Europa es va ruralitzar.

La cultura es concentrava a l'entorn dels monestirs i arribava a una minoria de la població. Gràcies a la tasca dels escriptoris dels monestirs, es conserva la cultura clàssica. Primer l'orde benedictina, i després les reformes de Cluny i del Cister, van tenir un fort impacte en l'àmbit artístic. Cluny, en concret, va estendre el primer romànic a través de la construcció de més de 1500 monestirs repartits per tot Europa. Entre les invasions dels bàrbars i els musulmans, les guerres i les epidèmies, la població vivia atemorida. Dins d'aquest context, augmenta un sentiment pietós que es reflecteix en les manifestacions artístiques.