Art Romànic i Gòtic: Anàlisi d'Obres Mestres

Majestat Batlló

Estil i cronologia

Obra d'estil romànic (mitjans del segle XII).

Funció

Servir com a recordatori visual del missatge religiós del capellà i fomentar la devoció del poble.

Significat

La tradició atribueix la primera Majestat a Nicodem, qui, amb l'ajuda d'Arimatea, va baixar Jesús de la creu i el va sepultar. Durant aquesta època, existien dues representacions de Crist crucificat: el Crist sofrent, que simbolitzava la redempció dels pecats, i el Crist triomfant, que representava la victòria sobre la mort. Aquesta Majestat pertany al tipus triomfant, ja que mostra Crist després de superar el dolor i la mort. Al braç superior de la creu, es pot llegir la inscripció en llatí "Iesus Nazarenus Rex Iudaerum", i al revers, s'observen restes d'un Agnus Dei, l'anyell místic que simbolitza Crist mort i ressuscitat.

Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll

Estil i cronologia

Obra d'estil romànic (l'església va ser consagrada el 1123).

Característiques

• Divisió en tres parts: la volta de l'absis representa el cel, la part superior del cilindre fa referència a l'església i la part inferior simbolitza el món terrenal.
• Simetria compositiva en la figura de Crist.
• Ús de colors purs, intensos i aplicats de manera plana, sense clarobscurs.
• Antinaturalisme reforçat pel hieratisme, la frontalitat de les figures i l'ús de franges monocromàtiques horitzontals al fons.
• Perspectiva jeràrquica.

Funció

Didàctica. Els frescos tenien com a objectiu ensenyar la Bíblia als fidels, que en la seva majoria eren analfabets, a través d'imatges.

Significat

Representació de la teofania basada en la segona vinguda de Crist. A la part superior, Crist Jutge presideix la composició, assegut al cel amb la terra als seus peus. Amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra sosté un llibre amb la frase "Ego sum lux mundi". A banda i banda, l'alfa i l'omega simbolitzen que ell és l'inici i el fi de tot. A cada extrem, un àngel serafí completa la composició celestial. A sota, la Verge Maria sosté el Sant Greal, acompanyada pels apòstols Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan.

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

Estil i cronologia

Obra d'estil gòtic (c. 1350).

Funció i significat

Funció: decorativa, ja que formava part d'un conjunt escultòric que decorava un timpà, un mainell d'una portalada o un retaule. També tenia una funció devocional (religiosa) per ser una Mare de Déu.

Significat: L'escultura representa la Mare de Déu coronada com a Reina del Cel, portant al braç el Nen Jesús, qui sosté un colom. Aquest recurs iconogràfic, popular durant el gòtic, al·ludeix a un relat apòcrif de la infància de Jesús, en què els ocells de fang amb què jugava cobraven vida. Aquest grup escultòric s'inspira en la imatge romànica de la Mare de Déu com a "Sedes Sapientae" (Tron de la Saviesa), representada en el Nen Jesús. El pensament gòtic, influït per l'amor franciscà a la natura, va evolucionar aquesta representació, passant d'una simple funció de tron a una relació més humana entre Maria i Jesús.

El Matrimoni Arnolfini

Estil, cronologia i autoria

Obra d'estil gòtic flamenc (c. 1434), pintada per Jan van Eyck.

Característiques

• El mirall al fons marca l'eix de simetria compositiu, en conjunt amb la llum del sostre i el gos.
• Confluència de les línies de fuga de la perspectiva, creant una gran profunditat.
• Construcció conceptual del tema i l'espai que resulta en una imatge rígida, teatral i poc espontània.
• Detallisme microscòpic, gràcies a la tècnica de l'oli aplicada amb pinzells molt fins.
• Llum suau que entra per la finestra, il·luminant la núvia i deixant en penombra la part esquerra.

Funció i significat

Es considera un certificat matrimonial visual. El cavaller, agafant la mà de la dama i aixecant l'avantbraç esquerre (fides levata), realitza el vot nupcial. L'espelma encesa de dia i els peus descalços reforcen el caràcter sagrat de la cerimònia. El gos simbolitza fidelitat, l'escombreta i la talla de Santa Margarida i el drac, la protecció en la fecunditat i els parts. El mirall "sense taca" i el rosari representen la puresa i la devoció. Les fruites sobre la taula evoquen la fruita de l'arbre del bé i del mal, el pecat original redimit amb el matrimoni. La funció principal de l'obra era decorativa.