Art Romànic i Gòtic: Anàlisi d'Obres Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,61 KB

Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll

Descripció formal:

El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats: el superior està format per la volta de l'absis i representa el cel, amb la Dextera Domini dintre de la màndorla mística i l'Agnus Dei; l'intermedi remet a l'església i la part inferior, perduda pràcticament tota, simbolitza el món terrenal. Hi ha simetria en la composició i una estructuració geomètrica dels cossos dels diversos personatges. La simetria només es trenca en la posició de les mans de Crist. Aporta un clar antinaturalisme, reforçat pel hieratisme, la frontalitat, el respecte i l'autoritat. Un altre aspecte de la perspectiva del període romànic és la utilització de la perspectiva jeràrquica. S'utilitza una ratlla negra que delimita totes les figures. A més, s'hi nota la utilització de colors purs i intensos, aplicats d'una manera plana. Hi ha una presència important del color blau.

Temàtica:

El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll mostra una representació de la teofania, basada en el text de la segona vinguda de Jesucrist a la terra. La Maiestas Domini, Crist Jutge, de cos sencer i inscrit en una màndorla. Crist beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra aguanta un llibre. Als costats hi ha les lletres alfa i omega. Encercla aquesta imatge la representació dels quatre evangelistes (Mateu, Marc, Joan, Lluc). Sota d'aquesta imatge hi ha representada la Mare de Déu, que aguanta el Sant Greal, acompanyada dels apòstols. A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (la mà de Déu que beneeix). A l'intradós de l'arc es presenta la paràbola del ric i del pobre Llàtzer que fa al·lusió a la salvació dels justos.

El Jardí de les Delícies

Descripció formal:

L'espai escènic del tríptic està dividit en tres franges horitzontals superposades que permeten aconseguir una gran profunditat de camp. El cos esquerre representa el Paradís, la taula central, El Jardí de les Delícies, i la taula de la dreta l'infern. El Bosch supedita els colors i la llum al tema que tracta a cada cos. Així, els tons blancs, verds i grocs que dominen al Paradís prevalen en el cos central. A l'infern utilitza el negre i el gris, més propers a la por, al terror i al misteri.

Temàtica:

Aquest tríptic presenta els plaers de la vida que són efímers. A la taula central, el pintor hi escenifica la luxúria, que va acompanyada dels fruits del bosc. En un segon pla, entorn al llac de la joventut, hi giren vicis i, al fons, l'estany de l'adulteri. A la taula esquerra, la creació d'Eva contemplada per Adam, i al cos de la dreta els càstigs de l'infern.

Catedral de Reims

Descripció formal:

La façana occidental està dividida en diversos cossos. Al cos interior s'hi obren tres portades. Les naus interiors estan ornamentades amb arquivoltes. Entre els ventalls amb vitrall i traceria sobresurt la gran rosassa de la portalada central. El segon cos presenta una rosassa emmarcada en un arc apuntat. Al tercer cos hi ha una galeria amb escultures emmarcades sota dossers d'arcs apuntats rematats també amb gablets. Unes torres imponents coronen l'esplèndida façana de Reims.

Funció, context i significat:

A la catedral de Reims hi eren coronats els reis francesos, d'aquí la seva rellevància.

Anunciació i Visitació de la Catedral de Reims

Descripció formal:

El grup de l'Anunciació el formen dues figures: la d'un àngel somrient, amb una cara plena de dolcesa i d'alegria emmarcada pels cabells arrissats, destaca el cànon esvelt del cos i el lleuger contrapposto de la posició. Al seu costat, la figura de Maria presenta un estil més sever. El tractament del vestit és més superficial i vertical. Just al costat hi ha el grup de la Visitació que el formen la Mare de Déu, a l'esquerra, i Elisabet, a la dreta, influït per l'estatuària clàssica. Cal destacar l'expressivitat de les cares de la Mare de Déu, representada com una jove doncella, i de la seva cosina Elisabet, més madura i digna, i el modelat dels vestits, que semblen gairebé togues romanes, amb plecs profunds que reforcen la postura del clàssic contrapposto. Els caps s'inclinen i les mans gesticulen. L'obra té funció psicològica.

Temàtica:

A l'esquerra, l'àngel anuncia a Maria que concebrà al Fill de Déu. A la dreta, Maria, embarassada de Jesús, viatja a Judea per anar a visitar la seva cosina Santa Elisabet, que també espera un fill malgrat la presumpta esterilitat i l'edat avançada.

Entradas relacionadas: