Art Romànic i Gòtic: Anàlisi d'Obres

Església de Cardona

Església de planta basilical, amb tres naus i tres absis semicirculars. El material emprat és la pedra lligada amb morter de calç. La coberta és de pedra amb volta de canó al creuer i a la resta, a les laterals i al nàrtex. Els elements de suport són murs gruixuts, també s'hi situen uns petits contraforts que semblen mitjos pilars. L'interior és clar i il·luminat. Temple que es va construir sota la influència política de l'abat Oliba, bisbe i conseller de comtes catalans. A nivell constructiu no aporta novetats, però la disposició del seu espai en fan un dels punts culminants del segle XI. Edifici religiós.

Mare de Déu Romànica

Estil romànic. Grup escultòric. El tema que veiem és la Mare de Déu amb el nen a la falda amb actitud de beneir. El posat és hieràtic i d'una forta frontalitat. Es tracta d'una Mare de Déu escultòrica i venerada. Normalment surt amb l'infant a la falda, que es va suavitzant fins al gòtic.

Monestir de Poblet

L'església, austera, sense decoració pictòrica ni escultòrica decorativa, és un estil de transició i recull elements del romànic, però també del gòtic, com la volta d'ogiva que és pròpia del Cister. El sistema constructiu és el voltat, el material emprat és la pedra. Tractament del mur: isòdom fet per carreus regulars. Planta: església amb claustre i dependències monacals. Planta de creu llatina en un transsepte curt d'una sola nau, l'eix longitudinal està format per tres naus. La principal serà de volta d'ogiva, i els laterals tenen volta de creueria nerviada. Té una capçalera molt desenvolupada, amb girola. Els elements de suport són els pilars quadrats en forma de creu, columnes que descansen als pilars i els contraforts que es troben a l'exterior. Els elements suportats són l'arc d'ogiva, arcs formers, volta d'ogiva i les voltes de creueria nerviada. L'espai exterior té aspecte de recinte emmurallat, fortalesa, zona fronterera i en conflicte, i per això es tractava d'una petita ciutat emmurallada. En canvi, l'espai interior és auster, té punts ordenadors (absis). Hi ha moltes obertures, però només entra la llum justa, to simbòlic. Hi ha predomini de la línia horitzontal només trencada per la verticalitat de les torres. La funció de l'obra és religiosa.

Frontal d'Avià

Estil romànic, tècnica al tremp. Està dividit en cinc parts presidides per la central en què la Verge sosté l'infant, molta força hieràtica, però ja són més humanitzades. El fons és monocrom, la composició dóna equilibri i sensació de moviment. Decorar l'altar i captar l'atenció dels fidels.

Catedral de Chartres

L'edifici és de planta cruciforme amb el cos principal de 28 metres, organitzat en tres naus. La capçalera, situada a l'est, té un deambulatori radial amb cinc capelles semicirculars. L'organització en tres naus és summament original per a l'època, amb la central molt més alta que les laterals. Aquesta dificultat constructiva se solia solucionar aixecant sobre les naus laterals una àmplia tribuna, la coberta de la qual compensava el pes de la volta central reforçant l'estructura. Se suprimeix la tribuna quedant solament tres nivells en l'alçat de la nau: arquejades i finestres. El trifori és una petita galeria que es construïa en ocasions sobre la galeria i sota les finestres per a aprofitar l'espai de la teulada sobre la tribuna. És de pedra arenisca d'un to ocre, planta de creu llatina amb tres naus longitudinals, exterior gòtic amb seguit d'arcbotants. En la decoració destaquen els vitralls. Decoració escultòrica notable. Aquesta catedral va marcar una fita en el desenvolupament del gòtic i va iniciar una fase de plenitud en el domini de la tècnica i l'estil gòtic, establint un equilibri entre ambdós.

Mare de Déu Gòtica

Sempre apareix la mare amb el fill a les mans, a diferència del romànic, que era a la falda. De l'anàlisi d'aquesta obra podem deduir alguns trets característics de l'escultura gòtica: humanització dels temes religiosos: s'abandona la solemnitat i l'hieratisme de l'art romànic; la Verge apareix com una mare en companyia del seu fill. El rostre tant de la Verge com del Nen revela dolçor. Compara aquesta obra amb la imatge de Santa Maria de Taüll que apareix reproduïda en un altre estudi. Estudi de les proporcions. Veuràs que existeix una correspondència entre la grandària de les diverses parts del cos. Les figures tenen volum. Es tendeix clarament al realisme. Preocupació pels detalls tècnics; observa la correspondència entre gestos o l'adreça dels plegats tractant d'aconseguir una composició equilibrada.

Pintura de Taüll

Pintura al fresc, registre superior amb fons de tres bandes, hi ha la màndorla dins la qual hi ha el Pantocràtor, els peus sobre l'escambell. A la volta hi ha la zona de l'arc triomfal. Composició simètrica i tancada, perspectiva jeràrquica, utilització de colors plans amb predomini del blau, predomini de la línia, simetria i hieratisme característics de l'estil romànic.