Art Romànic: Escultura i Pintura - Característiques i Obres Destacades
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
PLÀSTICA ROMÀNICA
Les esglésies romàniques configuren un espai interior màgic, destinat a omplir el compost simbòlic i espiritual de l'ésser humà. L'expressió plàstica és essencial, i als interiors d'aquestes esglésies, la pintura hi juga un paper fonamental, unint el seu valor simbòlic i narratiu. La pintura romànica busca reproduir un aire del món quotidià, amb un caràcter antinaturalista, com a camí cap a Déu. Principalment, es manifesta en els pòrtics i els capitells.
Escultura Romànica
Als pòrtics, l'escultura adquireix un major desenvolupament en el timpà. A les quatre cares del timpà es esculpeixen escenes dels Evangelis, lluites d'animals, figures al·legòriques o representacions de la vida quotidiana. Tenen gran importància els temes vegetals, animals i la figura humana.
Destaca l'obra El dubte de Sant Tomàs. L'escultura romànica de bust rodó es redueix a les imatges del Crucificat i de la Verge amb el Nen.
El Crucificat presenta els peus clavats separadament, el cos d'esquena i els braços horitzontals. Adopta dos tipus principals:
- Crist en majestat: Vestit amb una túnica llarga amb mànigues i coronat.
- Crist nu: Només cobert de cintura a genolls amb una faldilla.
En general, l'escultura romànica es caracteritza per la manca de moviment, la hieràtica posició, la relació de proporcionalitat o els errors de perspectiva, adaptades al marc arquitectònic. També és freqüent l'horror vacui (por al buit) i una gran expressivitat.
LA PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
La pintura romànica té una clara influència de l'art bizantí. A la península Ibèrica, la trobem reflectida en les miniatures dels còdexs mossàrabs.
La tècnica utilitzada sol ser el fresc per als colors bàsics, mentre que el modelatge i els detalls es realitzen al tremp, dissolent els colors en líquids glutinosos i calents. La principal característica és l'antinaturalisme, buscant plasmar experiències religioses més que formes reals.
Destaca el valor decoratiu que realça el pla sobre el color. El modelatge és simple, amb ombrejat mitjançant línies paral·leles. Els colors són plans i purs. L'atenció del pintor es centra en la figura, creant fons llisos. El fons es subdivideix en diferents colors plans, i les escenes no presenten vibració lumínica.
La composició és juxtaposada, preferint les figures frontals. Aquestes figures no estableixen relació entre elles fins al romànic tardà. La seva finalitat principal és instruir els fidels.
LA PINTURA SOBRE TAULA
Centrada al voltant de l'altar, la pintura sobre taula complementa la pintura mural. No està condicionada pel suport arquitectònic, desenvolupant-se en una superfície plana i rectangular.
La tipologia de les peces pintades inclou:
- El frontal de l'altar: Una peça rectangular de fusta situada davant l'altar.
- El baldaquí: Una peça de fusta que cobreix l'altar.
- El retaule: Una petita graderia damunt l'altar, on es col·locava la creu.
La preocupació dels pintors era ordenar els temes de manera que els fidels els poguessin entendre. La simplicitat, la simetria i l'ordre jeràrquic d'escenes i personatges configuren l'espai pictòric. No hi ha interès pel detall ni pel naturalisme.
Es fa servir la línia per definir els contorns i el color s'aplica en zones amples i planes. Les figures estan ordenades teocèntricament, i el fons no té profunditat.