Art Romànic: Context, Evolució i Arquitectura

Context històric

Cap a l'any 1000, Europa entra en una nova fase on s'estabilitza políticament el continent i es preserva de noves invasions i de lluites intestines. L'Església manté la seva primacia social i econòmica. El feudalisme és el sistema polític, econòmic i social establert a l'Europa occidental. En aquesta època, Europa es va ruralitzar i l'agricultura va passar a ser l'activitat principal, mentre la indústria i el comerç s'estancaven.

La societat era estamental, formada per tres grups fonamentals:

• La noblesa
• El clergat
• Els camperols

Els dos primers eren de l'estament dels privilegiats i els camperols eren els no privilegiats, el grup més nombrós.

En aquest context es produeix un renéixer de l'activitat artística, que té com a particularitat la seva unitat formal enmig d'un continent políticament dividit, però manté una total vinculació a la temàtica religiosa: és el que anomenem art romànic. La seva cronologia va oscil·lar entre els segles X i XIII.

Històricament, cal que siguin coincidents una sèrie de circumstàncies:

• El sistema feudal: un sistema de rígida jerarquització social que suposa la preeminència de la noblesa i el clergat.
• L'expansió monàstica: les ordes religioses exerceixen un poder econòmic i un prestigi polític que permeten la seva expansió més enllà dels seus nuclis d'origen. Els monestirs es van convertir en el refugi intel·lectual de l'època, transformant-se en centres de formació d'artistes.
• Les peregrinacions: el seu èxit és gràcies a la devoció per les relíquies i tombes de sants i màrtirs i al fervor religiós de la majoria de la població d'Europa.

L'Església era l'única responsable de la producció artística i del seu mecenatge. Encara que l'artista seguia molt mal valorat socialment, la seva labor depenia de l'Església. Així i tot, també existeix el treball assalariat lliure, almenys en l'arquitectura.

Amb l'auge demogràfic i el dinamisme rural van augmentar els progressos tècnics, cosa que va facilitar que la societat europea entrés en una fase d'evolució econòmica, política i cultural. Els centres urbans es van convertir en nuclis vitals, repoblats i enriquits pel floriment dels artesans i del comerç, i van ser testimoni de la formació de la burgesia.

Evolució artística

El terme romànic es va crear al segle XIX per referir-se a aquest art que utilitzava elements de l'art romà. Va adquirir un significat europeu, però presenta una altra característica: la varietat de peculiaritats nacionals i regionals.

Es poden distingir tres fases:

• Primer romànic (final del segle X - XI)
• Romànic ple (final del segle XI - mitjan segle XII)
• Romànic tardà (mitjan segle XII - primeries del segle XIII)

En els camps escultòric i pictòric, els conceptes de proporcionalitat o naturalisme propis del món antic queden totalment obsolets en el romànic. En aquest art s'aprecia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'Església romana.

Arquitectura romànica

L'arquitectura romànica és una arquitectura principalment religiosa, caracteritzada per dos principis que determinaran el seu estil: la monumentalitat i la perdurabilitat. La primera respon a l'interès per imitar els grans edificis romans, i la segona és lògica en una arquitectura promoguda per una religió que es considera eterna a ella mateixa. El romànic construeix amb pedra.

Les seves aportacions tècniques més importants són:

Plantes

La més comuna és la basilical, amb creuer, capçaleres d'absis semicirculars i, en ocasions, pòrtics a l'entrada. Aquest model anirà engrandint el creuer fins a configurar la planta de creu llatina. També el fenomen de les peregrinacions afectarà l'evolució de les plantes, obligant a la construcció de giroles o deambulatoris.

Alçats i Suports

Tot l'edifici s'assenta en robusts fonaments. Són tan profunds que freqüentment permeten la construcció de criptes. El mur és l'autèntic suport tectònic de les cobertes. És gruixut i es reforça amb contraforts. Això explica el predomini del massís sobre l'obertura. D'aquesta manera, les parets externes s'animen amb pilastres.

L'aparició de tribunes a la part alta de la nau central contribueix a completar el sistema de suports. El cobriment d'aquestes tribunes amb mitges voltes de canó permet que aquestes actuïn com a arcs que traslladen el pes de la volta central cap a l'exterior.

En el sistema de suports, la principal novetat és el pilar romànic: un nucli de secció quadrada o rectangular als fronts al qual s'adossen semicolumnes que recullen el pes dels arcs denominats faixons o formers, els quals reforcen les voltes.