Art Romànic Català: Anàlisi de la Façana de Ripoll i la Majestat Batlló

Façana de Santa Maria de Ripoll

Context històric

• Temps: Principis del segle XII.
• Context històric: En l'alta edat mitjana, en el període del feudalisme.

Estil de l'obra

• Estil: Romànic català ple.
• Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expressiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat. Té influència de l'art romà de la Provença francesa.
• Tècnica: Talla.
• Material: Pedra de la zona.
• Forma: Baix relleu.
• Cromatisme: En el seu moment va estar ricament policromada amb colors vius. Ara, amb el temps i perquè estava a la intempèrie, s'ha perdut tota la policromia.

Anàlisi formal

• Composició: Simètrica, perquè és el reflex d'una societat jerarquitzada i teocratitzada on cada cosa ocupa el seu lloc i al centre la figura de Déu.
• Proporcions: Proporció jerarquitzada; tot està on ha d'estar.
• Ritme: En repòs, aturada en el temps.
• Llum-ombra: És abstracta i simbòlica.
• Temps: Voluntat d'eternitat; passen els segles i no varia.

Iconografia

Representació de les Sagrades Escriptures protagonitzades per personatges bíblics. És una portalada escultòrica emplaçada entre les dues torres dels campanars, a l'entrada del temple. És representativa per la il·lustració d'escenes i figures que la componen, formant una mena d'arc de triomf alçat en tres entaulaments delimitats a l'extrem per columnes. Aquesta façana és una mena d'arc de triomf, una obra plena d'escenes i personatges bíblics, i és la més sublim.

Trobem el Senyor assegut com a majestat, envoltat pels símbols evangelistes. Al registre superior trobem el Pantocràtor envoltat de dos àngels adoradors i també envoltat pels quatre evangelistes. A la part inferior trobem els benaurats mirant a Déu, els anciens de l'Apocalipsi, paisatges de les Sagrades Escriptures. També hi trobem una cigonya per omplir l'horror al buit.

Al brancal trobem Sagrades Escriptures, animals fantàstics que simbolitzen el mal i més Sagrades Escriptures. A les columnes del brancal de la porta, trobem figures decoratives i els signes del zodíac. Finalment, als diferents arcs de la porta trobem diverses escenes i figures de les Sagrades Escriptures i elements decoratius.

Significat i funció de l'obra

Relació de l'obra de l'època amb la d'avui: Funció didàctica per a una societat que no sabia llegir, servia per explicar-li les Sagrades Escriptures. Avui dia es troba en el seu lloc originari i continua sent la parròquia de Ripoll, però la societat ha canviat i ara sí que sap llegir.

Majestat Batlló

Context històric

• Temps: Mitjans del segle XII.
• Context històric: En l'alta edat mitjana, en el període del feudalisme.

Estil de l'obra

• Estil: Romànic català.
• Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expressiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.
• Tècnica: Talla.
• Material: Fusta.
• Forma: Exempta, però no la veritable exempta, perquè només té una sola lectura.
• Tipologia: Crist a la creu, no un Crist sofridor, sinó com a majestat, un Crist triomfant.
• Cromatisme: Policromada al tremp amb colors primaris, amb gran influència aràbiga i oriental. Predomina el blau i el vermell, que són colors vius.

Anàlisi formal

• Composició: Simètrica, truncada per la lleu inclinació del cap.
• Proporcions: Escultura desproporcionada, ja que no hi ha proporció entre les parts i el tot.
• Ritme: En repòs i sense sensació de moviment.
• Llum-ombra: Els plecs del vestit intenten donar sensació de llum i ombra, encara que no s'aconsegueix del tot.
• Temps: Voluntat d'eternitat.

Iconografia

S'intenta representar el símbol del Crist a la creu, però no com un Crist sofridor, sinó com un Crist triomfant.

Significat i funció de l'obra

Relació de l'obra de l'època amb la d'avui: Abans tenia la funció d'explicar a una societat que no sabia llegir la crucifixió del Crist a la creu. Avui dia es troba en un museu i té una funció estètica, servint per entendre millor la societat de l'època.