Art Romànic: Arquitectura Religiosa, Civil i Monestirs

Arquitectura Romànica: Majoritàriament un art religiós, s’introdueixen nous elements constructius referents a la coberta i a l’estructura del temple. La forma del temple respon a una simbologia cristiana.

Temples Romànics

Característiques:

• Planta basilical romana, amb 3 o 5 naus, transsepte curt i una capçalera en forma d’absis.
• Posteriorment, planta de creu llatina, llarg transsepte i petites capelles, a més de la girola, resultat de la prolongació de les naus laterals.
• En alçat, les naus centrals són més altes que les laterals, permetent obrir finestres. Sobre les naus laterals s’alça una àmplia galeria, la tribuna, oberta a la nau central a través del trifori, amb la funció de transportar les càrregues als contraforts i als murs.
• Els temples romànics no són alts. Predomina la foscor, i els murs de pedra gruixuts contribuïen a aïllar de les temperatures fredes.

Elements Constructius

• Elements de sustentació: La columna i el pilar (compost, de secció quadrada o cruciforme). S’abandonen els ordres i el capitell es converteix en lloc preferent per a la decoració plàstica.
• Element sostingut: La volta de canó o la volta d’aresta. Per a cobrir la nau central s’utilitza la volta de canó. Com que es construïa en pedra, per a reforçar el seu enorme pes s’utilitzen arcs faixons, que transmeten les càrregues de la coberta als pilars. Els arcs faixons es corresponen a l’exterior amb els contraforts.
• Les voltes d’aresta, formades per l’encreuament perpendicular de dues voltes de canó, cobreixen les naus laterals. Un altre tipus de coberta és la cúpula, que cobreix el creuer. Són cúpules que s’aixequen sobre trompes o petxines.
• L’arc més utilitzat és el de mig punt, emprat en l’estructura de les voltes, en les arcuacions de les naus, en les portalades i en les obertures. No és un element de nova creació, perquè ja era conegut en l’Antiguitat, des d’època mesopotàmica. Tanmateix, serien els romans qui l’utilitzarien de manera més sistemàtica.

Simbologia del Temple Romànic

• El temple s’associava amb la casa de Déu. La capçalera s’orientava cap a l’est, i la portalada, cap a l’oest.
• La planta simbolitza el cos humà. L’absis correspon al cap, el creuer al pit i les naus laterals i la nau central, a la resta del cos.
• La planta també simbolitza la creu de Crist, i defineix tres àmbits: l’àmbit terrenal (nau central, que marca la direcció), l’àmbit de transició (creuer, on simbòlicament s’uneixen el terrestre i el celeste), perquè si el quadrat simbolitza la terra i el cercle el que és diví, la cúpula, que participa de les dues formes geomètriques, uneix els dos mons, el terrestre i el diví. L’absis representa l’espai diví, on convergeixen totes les mirades dels fidels.
• La pedra representa l’Església; els pilars i les columnes, els bisbes; els capitells, la paraula de Déu; les finestres, són els doctors de l’Església; les teules, els soldats que els protegeixen, i la porta simbolitza Crist.

El Monestir Romànic

Els ordes monàstics foren fonamentals per a la unificació i la difusió de l’estil romànic. Tenia un gran pati o claustre al centre, obert i quadrangular, envoltat per un pòrtic format per arcuacions de mig punt sobre columnes de fust curt i aparellades. Exemples: San Salvador de Leyre (Navarra) i el de Sant Martí del Canigó (Conflent).

Arquitectura Civil Romànica

La gran majoria han desaparegut.

Les Ciutats Romàniques

Les ciutats estaven emmurallades, amb finalitat defensiva militar i per a defensar-se de la propagació d’epidèmies. Destaca la plaça, on es localitzava l’església i el mercat, els hospitals i els banys. Queden molt poques restes per l’escassa perdurabilitat dels materials: la fusta, el tova o les canyes.

Els Castells Romànics

Construïts de pedra i envoltats per una muralla. Eren residències de nobles i monarques i edificacions defensives, localitzades en llocs estratègics. La planta és quadrada o ovalada, simples, pètris i massissos, mentre que a l’interior hi havia l’església, els magatzems, un pati, dependències i la zona residencial. L’entrada estava a l’altura del primer pis, i s’accedia a través de ponts llevadissos. Exemples: la Torre de Londres i el Castell.