Art Romà, Rococó i Etrusco: Anàlisi d'Obres Clau

Art Romà, Rococó i Etrusco: Anàlisi d'Obres Clau

Columna Trajana

Autor i Context

Autor: Apol·lodor de Damasc, anys 107-113.
Tipologia: relleu.
Material: marbre.
Estil: Romà Imperial, tema commemoratiu.

Descripció Formal

S'aixeca sobre un pedestal quadrat, té una base cilíndrica decorada amb motius ornamentals. El fust és d'aproximadament 30 m d'alçada i té un capitell d'ordre dòric del qual s'aixeca una escultura (originalment de l'emperador Trajà, posteriorment substituïda per una de Sant Pere).

Fust

200 m de relleu esculpits (cinta helicoïdal). El tamany de les franges es va eixamplant progressivament a mesura que ascendeixen, de manera que semblen homogènies. La meitat superior de la columna representa la 2a guerra dàcia i la part inferior narra els esdeveniments de la primera guerra dàcia. S'hi troben 155 escenes esculpides en forma de seqüència narrativa, apareixen 2500 figures humanes en les quals Trajà és representat 59 cops. Totes tenen un tracte naturalista i detallista excepte certes representacions dels déus i del riu Danubi, que són representades de manera metafòrica. Els personatges més importants són destacats amb una grandària superior. Tot i això, l'escultor no fa un ús correcte de la perspectiva, de manera que la il·lusió espacial s'aconsegueix amb les diverses grandàries dels elements i el joc de llums i ombres.

Temàtica

Aquesta obra commemora la victòria de l'emperador Trajà en les dues guerres contra els dacis. S'inspira en la guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar. Constitueix una font molt valuosa informant dels esdeveniments històrics de l'exèrcit romà. Les cendres de Trajà i la seva dona es trobaven a la part inferior del fust.

L'Art Rococó

Context i Característiques

Alguns historiadors diuen que no és un moviment propi i independent, sinó que es considera l'últim període del Barroc. Apareix a mitjan segle XVIII, el principal focus és França i s'estén per tota Europa. El nom Rococó és un terme despectiu que li serà atorgat pel moviment Neoclàssic. L'origen d'aquest nom és rocaille (imitacions de guix que els aristòcrates feien servir per als seus jardins, sinònim d'allò que és fals i pretensiós). Aquesta visió dels neoclàssics sobre el Rococó ha arribat fins als nostres dies com l'art de l'Antic Règim. En els últims 20 anys s'ha revaloritzat aquest art, com amb l'artista François Boucher. Art que s'identifica amb aquest Antic Règim, les monarquies i l'alta burgesia, ja que els agradava aquesta abstracció i el luxe. Treballa per aconseguir l'art total i expressa l'alegria de viure, la festa, la música, l'inici d'una relació sentimental.

Boucher és un pintor de pit i cul: busca l'exhibició d'algunes parts. Fa que l'artista s'alliberi i guanyi independència creativa.

Escultura i Pintura

• Escultura: Temes religiosos, és freqüent que hi hagi un gran conjunt d'imatges.
• Pintura: Augmenta la llibertat de l'artista, amb molta policromia, juga amb una certa idea de la sensualitat. Temes que expressen l'alegria de viure (galanteig, festes...).

El Gronxador

Descripció i Significat

Encarregat per un noble del nord de França que volia un retrat de la seva amant, però volia que el marit aparegués amb algun atribut sacerdotal per aclarir qui era. Utilitza la idea d'un gronxador per a la idea de moviment i per captar un instant concret. Aquesta obra devia estar a les estances més privades. Forma un triangle amb les mirades, és de traç ràpid.

Significat: En aquella època interessava la captació d'un moment i mostra com se li cau una sabata. Les dones són vistes com a febles, de caràcter poc definit i es determina amb el gronxador que va d'una banda a l'altra. El personatge de l'amant està entusiasmat ja que veu entre la faldilla de tantes capes les mitges i el peu, que també és símbol de sensualitat. El marit apareix a la penombra com aquell que observa.

Sarcòfag dels Esposos

Autor i Context

Autor: desconegut, 520 aC.
Tipologia: grup exempt.
Materials: terracota policromada.
Mides: 2,20 x 1,41 m.
Tema: funerari.

Context: La civilització etrusca es va desenvolupar a la península Itàlica, concretament al territori de l'actual Toscana, entre els segles X i II aC. D'origen probablement oriental, aquest poble aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. L'art etrusc fou un art profundament marcat per les creences religioses, encaminades a obeir la voluntat dels seus déus per tal de no caure en la desgràcia. Tal com succeïa també en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc donava molta importància a la vida després de la mort. Per aquesta raó es tenia el costum de perpetuar la memòria del difunt, bé fos creant màscares de cera del finat o bé amb les urnes funeràries on se'n guardaven les cendres. Cal dir, però, que només les famílies pertanyents a l'aristocràcia tenien prou mitjans econòmics per poder construir sepulcres esculpits per enterrar els familiars. N'és un exemple excel·lent l'anomenat Sarcòfag dels Esposos.

Descripció Formal

Fet amb terracota. La tapa té forma de kliné (llit). Al damunt, sobre el jaç esculpit, hi ha les figures reclinades d'un home i una dona en actitud plàcida i amable. Ell, darrere la dona, es presenta fort i protector, duu el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat enrere cenyit a la manera característica del poble jònic. La dona, en primer terme, va vestida amb una llarga túnica grega. Porta unes sabates acabades en punta i es cobreix el cap amb una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes. Tot i que les mirades dels personatges no es creuen, la relació afectuosa entre ells es transmet a partir dels gestos de les mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre la mà esquerra queda estesa en actitud afable al seu davant, com esperant la mà de la dona. El treball de les dues figures és molt acurat a la part superior del cos, així com també als peus i les sabates; a les cames, en canvi, hi ha una simplicitat tècnica notable. Els rostres presenten un clar perfil geometritzant i hieràtic en el qual destaquen la forma ametllada dels ulls, la barba punxeguda i el somriure estereotipat. Les petites restes de policromia que encara conserven les figures, els coixins i els vestits d'aquest grup escultòric fan pensar que el conjunt estigués pintat amb uns colors força vius.

Temàtica

: Aquesta obra commemora la victoria de l'emperador Trajà en les dos guerres contra els daics. S'inspira en la guerra de les Gal.lies de Juli Cesar. Construeix una font molt valuosa informant els esdeveniments historics de l'exercit romà. Les cendres de Traja i la seva dona es trobaven en la part inferior del fust.
L'art rococo Alguns historiadors diuen que no és un moviment propi i independent, es considera l'ultim periode del Barroc. Apareix a meitat del s XVIII , el principal focus es frança, s'extendeix per tota europa El nom de Rococo es un terme despectiu que els hi sera otorgat pel moviment neoclassic, l'origen d'aquest nom és rocaille ( imitacions de guix que els aristrocrates feien servir pels seus jardins, sinonims d'allo que és fals i pretencios) Aquesta visio dels neoclasics sobre el rococo a arribat fins els nostres dies com l'art de l'antic regim. En els ultims 20 anys s'ha revaloritzar aquest art com amb l'artista François Boucher. Art que s'identifica amb aquest antic regim i les monarquies i l'alta burgesia ja que els i agradaba aquest art, que li agradaba aquesta abstraccio i el luxe- Treballa per conseguir l'art total i expresa l'alegria de viure, la festa, la musica, l'inici d'una relació sentimental
Boucher es un pintor de pit i cul= busca l'exivisio d'algunes parts. Fa que l'artista s'alliberi gunya independencia creativa. Escultura: Termes religiosos, es frrequent que hi hagi un gran conjunt d'imatges Pintura: Augmenta la llibertat de l'artista, amb molta policromia, juga amb una certa idea de la sensualitat. Temes que expresen l'alegria de viure ( galanteig, festes..) El gronxador: Encarregat per un noble del nord de frança volia un retrat de la seva amarnt, pero volia que el marit aparuegues amb algun atribut sacerdotal per aclarir qui era. Utilitza l'idea d'un columpi per l'idea de moviment i i captar un instant concret. Aquesta obra devia estar en les estances més privades. Forma un triangle amb les mirades, és de tras rapid SIGNIFICAT: En aquella epoca l'interesaba la captació d'un moment i mostra com se l'hi cau una sabata. Les dones son vistes febles, caracter poc definit i es determina amb el gronxador que va d'una vanda a un altre. El personatge de l'amant esta entusiasmat ja que veu entre la faldilla de tantes capas les mitjes i el peu també es simbol de sensualitat. EL marit apareix en la penombra com aquell que obserba

Sarcòfeg dels espososAutor: desconegut. 520aC. Tipologia:grup exempt. Materials: terracota policromada. Mides: 2’20x1’41 m. Tema: funerari. Context: la cisilitzasio etruska va dsnvoluparse a lapeninsula itálica concretament al territorio de l’actual toscana, entre els segles X i II a.C. Dorigen probablemen oriental, aquest poble aglutina la tradicio cultural i artística de les civilitzacions del proxim orient i la mediterrania. Lart erusc fou un art profundament marcat x ls creenses religioses, encaminades a obeir la voluntat dels seus déus x tal d no caure en la desgrasia. Tal com sukseia també en les civilitzasions egipcia i Mesopotamica, el poble etrusc donava molta importancia a la vida després de la mort. X akesta rao es tenia l costum d perpetuar la memoria del difunt, be fos creant mascares d cera del finat o b mb ls ruines funeraries on se’n guardaven cendres. Cal dir, xo k nomes les families pertañents a laristokrasia tenint prou mitjans economics x poder constrir sepulcres esculpits x enterrari els familiars. Nes 1 exemple excelent lanomenat sarkofeg dels esposos. Descripsio formal: fet amb terracota. La tapa te forma d kliné (lli) al damun sobre el jaç esculpit i a les figures reclinades dun home i una dona en actitut plasida i amable. Ell darrera la dona es presenta fort i protector,duu l tors un, va descals i porta l cabell tirat nrere cenyit a la manera caracteristika del poble jonic. La donaen primer terme va vestida amb una llarga túnica grega. Porta unes sabatesacabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra frígida dela qual escapen unes llargues trenes. Tot i k les mirades dls personatges no sencreuen, la relacio afectuosa entre ells es transmet a partir dels gestos de les mans. Lome recolza el braç dret sobre lespatlla de la dona, mentre la ma eskerra keda estesa en actitud afable al seu davant, com esperant a la ma de la dona. El treball de les dues figures es molt acurat a la part superior del cos, aixi com tmb als peus i les sabates, en les cames en canvi simplicitattecnica notable. Els rostes presenten un clar perfil geometritzant i heràctic en el kual destaken la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure estereotipat. Les petites restes de policromía que encara conserven les figures, elscoixins i els vestits dakest grup escultoric, fan pensar k el conjunt estigue pintat amb uns colors força vius. Tematica: Akest tipus d sarkofeg tenia la funsio d guardar les cendres d la persona morta, k eren dipositades a la part posterior un cop acabat el ritual dincineracio. Aixi doncs el sarkofeg es en realitat una urna funeraria. El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus deus i una gran por a la mort. Per tal de contrestar aket temor, creien k el difunt no havia mort del tot, sino k kuntinuava viu, en un altra vida dins del sepulcre. X akesta rao les tombes etruskes solien reproduir les cases de les persones mortes, es decoraven les cambres mortuories amb pintures al fresc k representaven escenes d dansa, bankets, genets,acrobates i animals i si dipositaven manufactures i objectes kuotidians destinats a acompañar el difunt a laltra vanda. Tmb era deure de lartista reproduit de la manera mes Fidel posible els trets corporals i facials de la persona morta, k era representada en una escena habitual i placida. Es creu k aket sarkofeg es el dun matrimoni. Els esposos i son representats celebrant un banket, xerrant de manera distesa. Lesposa ocupa el primer terme, xk la dona etruska no estaba marginada de la vida social, a diferencia dl k passava amb les dones gregues i romanes, k es mantenien subordinades a lome. En la civilitzacio etruska, la dona participava activament en la vida publika i assistia a les festes, els bankets els balls i els jocs gimnastics.