Art Romà a Pompeia: Mosaics i Pintures

El Mosaic

Origen i Tècnica

La paraula mosaic prové de "musa", ja que en el món clàssic es considerava un art difícil inspirat per les muses. Es creava amb petits trossos de pedra, marbre o vidre de diversos colors sobre una superfície plana (terres, parets i sostres). Després de conquerir Grècia, els romans van incorporar aquesta tècnica a les seves construccions.

Classificació

• Opus vermiculatum: peces molt petites.
• Opus musivum: utilitzades per als murs.
• Opus sectile: de mida més gran.
• Opus signinum: un ciment vermellós molt dur.

Exemple a la Domus del Poeta Tràgic

A la domus del Poeta Tràgic, a l'entrada, es troba un mosaic d'estil hel·lenístic realitzat amb opus tesselatum. Representa un gos subjecte amb una cadena i la inscripció: "Cavi Canem" ("Et saludo a casa meva, cura amb el gos").

Els gossos guardians o gossos falders (villatici) estaven lligats durant el dia i solts a la nit per defensar la casa i els seus habitants.

Al mosaic del terra del tablinum s'hi representa una escena teatral: uns actors preparant-se per a la funció, amb el seu vestuari i instruments musicals.

La Pintura

Tècnica i Conservació

A Pompeia, la pintura mural, generalment al fresc, s'ha conservat en bon estat malgrat l'erupció del Vesuvi.

Estils Pictòrics

• Primer estil o d'incrustació (150-80 aC).
• Segon estil o arquitectònic (80-30 aC).
• Tercer estil o ornamental (30 aC-60 dC).
• Quart estil o il·lusionista (60-80 dC). El Sacrifici d'Ifigènia correspon a aquest últim, caracteritzat pel gust per l'arquitectura teatral amb escenes mitològiques.

El Sacrifici d'Ifigènia: Descripció Formal

Aquesta obra (62 dC) es trobava al pòrtic del peristil de la domus del Poeta Tràgic i actualment es troba al Museu Nacional d'Arqueologia de Nàpols. Es creu que és una rèplica d'una pintura original de Timantes (pintor grec del s. IV aC), deixeble de Parrasio.

Al centre, Ifigènia, sostinguda per Ulisses i Diomedes, és portada al sacrifici, mentre l'endeví Calcant observa l'escena. A l'esquerra, Agamèmnon es cobreix el cap en senyal de dol. Darrere d'ell, la deessa Àrtemis com una xoana sobre una columna, flanquejada per dos cérvols. A la dreta, es presenta com a Diana caçadora, amb arc i fletxes. Porta una cérvola que substituirà Ifigènia a l'altar.

El Sacrifici d'Ifigènia: Temàtica

Representa un episodi de la guerra de Troia. Ifigènia, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, és portada a l'Àulide amb l'engany de casar-se amb Aquil·les per ser sacrificada a Àrtemis. A l'últim moment, la deessa la substitueix per una cérvola. Ifigènia esdevé sacerdotessa d'Àrtemis a Tàuride. Eurípides narra aquesta història a Ifigènia en Àulide i Ifigènia en Tàuride.

La casa del Poeta Tràgic tenia altres pintures mitològiques (Ariadna i Teseu, Venus pescadora, Narcís), però la més significativa és el Sacrifici d'Ifigènia.

Models i Influències

Els mosaics i les pintures romanes hereten la tècnica del món grec. Les esglésies paleocristianes i l'Imperi Bizantí van continuar la tradició, prenent com a exemple les pintures gregues.

L'herència romana és evident en l'actualitat: tipologies d'habitatges (domus, insula, vil·la), urbanisme (traçat ortogonal, fòrum, tabernae).