Art Romà: Panteó, Maison Carrée, August de Prima Porta i Sarcòfag dels Esposos

El Panteó de Roma: Culminació de l'Enginyeria Romana

Característiques del Panteó

Arquitecte: Desconegut. Cronologia: 113-125 dC. Localització: Camp de Mart, Roma. Materials: Formigó, maó, marbre, pedra i fusta. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.

El Panteó representa un gran avenç dels romans respecte als grecs en les tècniques de construcció. La construcció de la seva cúpula va comportar un repte a tots els nivells. És l'obra culminant que juga amb els materials al límit de la resistència i posa a prova tota la saviesa de l'enginyeria romana.

Elements Arquitectònics

Pòrtic: Octàstil, amb vuit columnes que sostenen el frontó de pedra de la façana i vuit més que aguanten les mènsules de les tres naus següents.

Tambor: Cilindre de tres pisos.

Cúpula: Obra mestra romana que porta els materials al límit de la resistència. L'edifici havia de ser precedit per una immensa plaça porticada que només deixava veure el pòrtic de l'entrada.

El pòrtic mostra una façana formada per columnes amb capitells corintis i base de marbre blanc. El tambor no té la gràcia ni la proporció perfecta que aporta el seu interior.

Interior del Panteó

L'interior és impressionant, amb una cel·la gran i una cúpula meravellosa. L'estructura de la cúpula, d'anells i nervis, configura uns compartiments buits de forma quadrada que es fan més petits a mesura que pugen. L'òcul, un veritable focus de llum de 9 metres de diàmetre, n'és un element destacat.

Influències i Llegat

Els thóloi grecs, edificis funeraris dedicats a herois, són els antecedents més directes del Panteó. Fins a la revolució de l'arquitectura del ferro, no va ser possible superar les dimensions de la cúpula del Panteó. Sens dubte, una obra fascinant.

El Panteó és una obra representativa de l'art romà tardà, de l'època de l'emperador Adrià. Es van fer tres construccions a causa dels incendis. Estava dedicat a tots els déus.

Maison Carrée: Unió de l'Imperi a través de l'Arquitectura

Característiques de la Maison Carrée

Arquitecte: Desconegut. Cronologia: 16 aC. Localització: Nimes, França. Estil: Romà imperial. Material: Pedra calcària blanca. Sistema constructiu: Arquitravat.

Temple edificat en honor d'August a Nimes, seguint la política d'unificar l'imperi mitjançant la romanització dels edificis públics.

Descripció Arquitectònica

De planta rectangular, mostra influències gregues a les columnes i a la planta, i etrusques a l'alt pòdium que el separa de qui s'hi acosta. L'única perspectiva vàlida per contemplar-lo és la frontal. La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs de la cel·la, de manera que perd la seva funció de suport exclusiu.

Té la forma tradicional dels temples romans, però incorpora característiques dels temples grecs. És un temple hexàstil (6 columnes) de planta rectangular. Les columnes corínties tenen el fust acanalat. L'entaulament està format per un arquitrau de tres platabandes, i per sobre hi ha el fris i la cornisa. Consta només d'una cel·la sense cap divisió. Presenta diferències segons des d'on es miri.

Significat i Ornamentació

El temple està dedicat als nets d'August i fou erigit en honor de l'emperador i de la seva família. A l'època d'August es van construir una gran quantitat de monuments de tota mena. Hi ha escassetat d'escultures, manca de relleus al·lusius i absència de representacions al frontó. L'ornamentació floral resulta una mica carregada. El fris no presenta la decoració dels temples grecs perquè els romans donaven més importància a l'interior.

August de Prima Porta: Retrat Imperial i Divinització

Característiques de l'August de Prima Porta

Autor: Desconegut. Cronologia: 19 dC. Estil: Romà imperial. Tècnica: Fosa (còpia: talla). Material: Bronze (còpia de marbre). Formes: Escultura exempta. Tipologia: Dempeus. Cromatisme: Policroma. Localització original: Roma. Localització actual: Museu Vaticà de Roma.

Tema i Representació

August és representat com a emperador en tota la seva glòria: com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir, i com a militar genial. A la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl·lia que ell va pacificar.

Simbolisme i Estil

Aquesta còpia de marbre d'un original de bronze fet trenta anys abans va inaugurar un tipus d'escultura que es caracteritzava per la fidelitat a la fisonomia i que els emperadors van adoptar per retratar-se. Revela l'entrada a l'Olimp (peus descalços) i l'inici del seu culte, del qual la seva dona Lívia fou sacerdotessa.

L'artista dota de vida i força la figura amb el contrapposto, semblant al Dorífor de Policlet.

Sarcòfag dels Esposos: Fusió d'Art Etrusc i Grec

Característiques del Sarcòfag dels Esposos

Autor: Desconegut. Cronologia: 530 aC. Estil: Etrusc. Tècnica: Modelat. Material: Terracota. Formes: Escultura exempta. Tipologia: Grup. Cromatisme: Policroma. Localització: Museu Nacional Etrusc de Vil·la Júlia, Roma.

Tema i Representació

El sarcòfag està presidit per la representació del matrimoni enterrat a la tomba, en una actitud distesa i serena.

Influències Artístiques

Barreja d'art etrusc i art grec del període arcaic. De l'art grec, presenta ulls ametllats, posat majestàtic, rostres amb somriure estereotipat i estructura simètrica. Els cabells són jònics. De l'art etrusc, mostra l'expressió dels trets facials, pòmuls estructurats, i un estil impersonal que reflectia un ideal de bellesa. Els etruscs es caracteritzaven per l'expressió, la plasmació de la personalitat i el naturalisme en escenes concretes i quotidianes.