Art Romà: Panteó i August de Prima Porta

Panteó

Fitxa Tècnica

Títol: Panteó

Autor: Desconegut

Cronologia: 27 aC. Reconstruït del 118 al 125 dC

Tècnica: Arquitravat i voltat

Mides: 42 m (alçada) x 58 m (diàmetre) x 35 m (ample) x 18 m (alt)

Estil: Romà Imperial

Tipologia: Temple

Localització: Roma

Context Històric

El Panteó va ser construït durant el període Imperial, durant la Pax Romana. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en què l'imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d'August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l'edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins a l'any 118 dC per Adrià. L'arquitecte de la reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc.

Anàlisi Formal

Es tracta d'un edifici aïllat. Entre els materials constructius, hem de mencionar principalment el formigó per als gruixuts murs i roca volcànica per a la coberta. A partir de la seva planta, podem dir que l'edifici consta de dues parts diferenciades: per un costat, un pòrtic d'entrada, a mode de temple grec, que constaria de vuit columnes al seu front, d'estil corinti, per quatre en els seus laterals, amb un fris i coronat per un frontó i una coberta a dues aigües arquitravada. El temple pròpiament dit estaria format per uns gruixuts murs de formigó, de fins a 9 metres de gruix en la seva part més ampla, que permetrà suportar els impulsos laterals que exerceix l'enorme cúpula que sosté. Tindria forma de circumferència i albergaria 9 exedres o fornícules, sent la desena la porta d'entrada. Aquest espai estaria cobert per una cúpula semiesfèrica, de 43 metres d'ample per 43 metres d'alt, realitzada amb roca volcànica, la qual cosa permet alleugerir el seu pes, i amb un òcul al seu centre, que permetria reduir els impulsos, a més de permetre l'entrada de llum. La decoració és totalment geomètrica, a través dels cassetons de la cúpula i de l'enllosat, i segurament escultures dels diferents déus que estarien ubicades a les exedres dels murs. En el seu exterior, probablement, va estar recobert de planxes de bronze, potser amb relleus.

August de Prima Porta

Fitxa Tècnica

Títol: August de Prima Porta

Autor: Desconegut

Cronologia: 19 aC

Estil: Romà Imperial

Localització: Museus Vaticans a Roma

Tècnica: Fosa (còpia tallada)

Forma: Exempta

Tema: Exaltació de l'emperador

Material: Marbre de Paros

Context Històric i Cultural

• El retratat, Octavi August, va posar fi a les guerres de conquesta.
• Amb ell va començar un període de pau que, llevat de guerres esporàdiques, va durar dos segles (fou l'anomenada pax romana).
• El període de poder d'Octavi August va ser del 27 aC al 14 dC.
• En l'escultura hi ha importants canvis: en època republicana predominava el realisme extrem, en canvi, durant l'imperi, els retrats dels emperadors es fan de manera idealitzada i resumeixen totes les virtuts que havia de tenir un ésser excepcional.

Anàlisi Formal

• Embalum rodó
• Representació d'August descalç (tot i que a l'original estava calçat) vestit amb una cuirassa amb relleus i una túnica que li passa per davant de la cintura i que recull amb el braç esquerre.
• Apareix com a thoracatus (cap de l'exèrcit). Per això té el braç dret en alt, com arengant a les tropes.
• Sosté el bastó consular amb la mà esquerra.
• Segueix el cànon de Policlet.
• Sota la cama dreta, hi ha un dofí i un Cupido.
• Feta per ser vista frontalment.
• Diagonal que va del peu esquerre al braç dret.
• Contrapposto
• Tècnica dels draps molls
• Policromia perduda amb el temps.
• Rostre realista (tot i que una mica idealitzat) amb cabells treballats que pretén ser un reflex de l'actitud segura i confiada d'August.
• Eclecticisme (barreja d'art grec i etrusc)
• Cuirassa amb relleus militars i mitològics: Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l'esquerra Hispània, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d'August.

Simbolisme i Funció

Funció propagandística.

Feta per glorificar August i marcar la seva entrada a l'Olimp.

Volia deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat.

Antecedents

Dorífor de Policlet

Escultura grega i etrusca en general

Influències Posteriors

L'August es va convertir en un model a seguir per a la representació dels altres emperadors. Hi ha nombroses còpies d'aquesta mateixa estàtua: Mèrida (Emerita Augusta), Saragossa (Caesaraugusta).