Art Romà: Obres Mestres i la seva Història

Colosseu

El Colosseu, o amfiteatre Flavi, va ser construït al segle I d.C. (72-80). Es localitza a la vall del Colosseu, a Roma (Itàlia). D'estil romà imperial, els seus materials són blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Context històric: des de finals del segle I a.C., Roma dominava un immens territori i va ser el centre de la cultura occidental, on va envoltar tota la història d'Occident. L'Imperi Romà va constituir una mateixa llengua, el llatí, i els drets romans. A partir del segle III, els problemes econòmics i els atacs a Danubi i Rhin van iniciar una crisi a la meitat occidental de l'Imperi, que va caure l'any 476. Roma va assolir l'herència de la cultura grega clàssica. L'art romà es caracteritza pel seu gran eclecticisme i va haver-hi un desenvolupament en l'arquitectura civil, o el marcat realisme que apareix en l'escultura i en la pintura, en contraposició amb l'idealisme grec.

Construcció: La part de la façana conservada està articulada en 4 nivells aixecats sobre un estilòbat o podi. Els 3 primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament decoratiu. El quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. De baix a dalt, se superposen aquests ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. L'últim pis estava decorat amb lesenes d'estil corinti i 24 pals de fusta sostenien un tendal que protegia els espectadors de la pluja i el sol. La planta el·líptica organitza l'espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l'arena, on tenia lloc l'espectacle, i al voltant la càvea, lloc on se situaven les graderies, amb capacitat per a 50.000 espectadors. L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. Les comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a portes anomenades vomitoris. Sota l'arena s'albergaven les diferents dependències de servei i cel·les per a les feres, dotada amb un sistema impermeabilitzat de conducció de l'aigua capaç de transformar l'arena en una gran piscina.

Funció: L'amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu per la colossal estàtua de 40 m de l'emperador Neró, acollia nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes), i també batalles navals (naumàquies). L'entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social. La construcció del Colosseu va ser considerada un regal de l'emperador al poble. L'emperador, assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o abaixant el polze.

Panteó

El Panteó és un edifici de l'antiga Roma, que es va començar a construir l'any 118 i es va acabar l'any 128. Aquest temple està situat al Camp de Mart a Roma. Els seus materials són formigó, maó, marbre, pedra i fusta. L'alçada de les columnes és de 18 m i la cúpula és de 42 m. Estava dedicat a tots els déus o a les set divinitats planetàries. Els romans l'anomenaven la Ritonna (Rotonda), d'aquí prové el nom de la plaça on s'aixeca aquest temple.

Estructura: Estil romà imperial. La seva façana està construïda per 16 fines columnes fetes de granit egipci i la seva cúpula és un prodigi arquitectònic. Té una entrada de llum on l'òcul està situat a la part superior de la semiesfera, tot això va captivar molts estudiosos, ja que era impressionant. Els elements constructius que s'utilitzen són el pòrtic octàstil i el frontó de pedra; un cilindre de 3 pisos que aguanta la cúpula i està combinat amb formigó amb arcs de descàrrega de maons que concentren el pes en 8 pilars de la planta circular. L'espai exterior està format per una façana de grans dimensions, les columnes de marbre blanc i amb capitells. També té un entaulament que porta una inscripció i els 3 pisos d'arcs estan superposats i separats per impostes. Pel que fa a l'espai interior, té una planta circular on està envoltada per 8 pilars que aguanten la cúpula. El conjunt d'ornaments amaguen el sistema de càrregues. La cúpula està estructurada per anells i nervis, i l'òcul obert a la llum del centre per simular la llum solar.

Funció: Està dedicat als déus de l'Olimp, però a l'interior també es representa la cosmologia romana. Els 7 absis que hi ha al Panteó estan consagrats a les 7 divinitats celestes que són: el sol, la lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. A més, la gran cúpula fa la significació de la volta celeste que cobria la Terra i l'òcul representa el sol. Però el més important d'aquest temple és que volen fer veure que aquest espai era d'unió entre l'home i la divinitat. L'emperador Adrià també va utilitzar aquest temple com a tribunal públic.

Maison Carrée

La Maison Carrée va ser feta en temps de l'emperador Octavi August. La seva presència en aquesta ciutat del sud de França (Nimes) indica l'alt procés de romanització de tot el Mediterrani durant els segles de dominació de l'Imperi Romà. Cronologia: 16 a.C. Material: pedra calcària.

Descripció: S'eleva sobre un podi d'influència etrusca, que dóna accés a l'entrada principal a través d'una escalinata. Pòrtic hexàstil presidit per columnes corínties de 17 m, entaulament format per arquitrau a 3 platabandes, fris amb decoració perduda i la cornisa, un frontó triangular sense ornamentació escultòrica, també perduda. Fris lateral amb decoració floral. Temple pseudoperípter (voltat de columnes, les laterals estan adossades) de planta rectangular. El pòrtic té 4 columnes exemptes, 2 a cada lateral. Interior amb una cel·la, no té cap tipus d'obertura a l'exterior ni cap divisió interna, s'hi pot accedir per davant de l'edifici.

Funció: Construït per ordre del governador Agripa, en honor de l'emperador August. Dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar.

Aqüeducte de Segòvia

Cronologia: 90-105. Material: granit.

Descripció: A 16 km fora de la ciutat, a la serra de Guadarrama. Canal de 30 cm de diàmetre que es dirigeix en pendent i, en alguns trams, sota terra, fins a una torre construïda a la ciutat de Segòvia, en la qual s'eliminava la brutícia que arrossegava l'aigua. Part visible: 1r tram amb 78 arcs de mig punt que van prenent alçada fins a la plaça de Díaz Sanz; 2n tram, a partir de la plaça, amb 44 arcades dobles superposades que desguassaven en un estany. Total: 728 m de longitud, alçada: 28 m. Els pilars de l'arqueria inferior varien de mida per tal d'adaptar-se a les irregularitats del terreny. Els arcs estan fets de pedra granítica tallada de manera tosca i units sense cap tipus d'argamassa. Sobre la inscripció commemorativa situada capdamunt dels tres arcs inferiors de més alçada, s'obre una fornícula a cada banda, on es guardaven imatges de déus pagans o del mateix emperador, actualment ocupada per la imatge de la Mare de Déu.

Funció: Construït per proveir aigua des de la part alta de la ciutat de Segòvia, on s'havia construït un enclavament militar romà. Però hi ha una llegenda medieval que n'atribueix la construcció al diable. Segons la tradició, una noia cansada d'anar a buscar aigua, on vivia, va fer un pacte amb Llucifer: si ell podia construir el pont, ella li lliuraria la seva ànima.

August de Prima Porta

Autor: desconegut. Cronologia: 20 a.C.; còpia de l'any 14 d.C. Tipologia: escultura exempta. Materials: còpia en marbre d'un original en bronze desaparegut. Mides: 2,04 m (alçada). Estil: romà imperial. Tema: commemoratiu. Localització: Musei Vaticani.

Descripció formal: La imatge de l'emperador es presenta dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una capa anomenada paludamentum que li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido sobre un dofí, grup que ajuda a sostenir l'enorme pes del marbre i que a l'original de bronze no hi era. Tant en la composició com en les proporcions s'utilitza el famós contrapposto: manté el tors recte mentre que es marca l'elevació del maluc dret i flexiona la cama contrària. El rostre no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra les seves pròpies faccions individuals. Aconsegueix captar un retrat psicològic perfecte de l'individu en el qual es barregen autoritat i humanitat. L'escultura està feta amb marbre i l'original estava totalment policromat en colors vius, com el vermell o el blau.

Temàtica: Aquesta escultura representa l'emperador August (63 a.C.-14 d.C.) amb la indumentària militar pròpia d'un general romà en l'acte d'adreçar a les seves legions un discurs. A la cuirassa hi ha en relleu nombroses escenes relacionades amb els déus i la història militar del personatge, entre els quals destaca, als dos costats del plastró, la representació de les dues noves províncies conquerides sota el seu mandat, la Hispània i la Gàl·lia. També hi apareix esculpida la imatge del seu fillastre Tiberi i a la part inferior de la cuirassa Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. La imatge del petit Cupido sobre un dofí que hi ha al costat de la cama dreta de l'emperador, que recorda les figures gregues d'Afrodita, indica l'origen diví dels Cèsar, tal com era creença en l'època.

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Autor: desconegut. Cronologia: segle I a.C. Estil: romà pompeïà. Tipus: civil (domus). Material: pedra. Tècnica: fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic). Localització: Pompeia (Itàlia).

Descripció formal: La casa del Poeta Tràgic tenia dos pisos, però només s'han conservat restes significatives de la planta baixa. En la seva estructura es distingeixen dos grans espais: l'atrium i el peristylum. L'accés a l'interior es fa a través d'un passadís estret on destaca una obertura zenital al centre de la sala, que es correspon al terra amb una pica rectangular encarregada de recollir l'aigua de la pluja. A banda i banda de l'entrada s'obren dos grans espais comunicats amb l'exterior que el propietari de la casa feia servir com a botigues on venia les seves mercaderies. Al voltant de l'atri s'obren diverses habitacions per a convidats o familiars. L'atri i el peristil es comuniquen a través d'un passadís i de la sala més gran de la casa, el tablinum, habitació on l'amo rebia els clients que volia allunyar de la intimitat de la casa. Al voltant del peristil s'obren les estances privades de la casa. Envoltada de columnes hi ha una piscina, a l'extrem esquerre de la qual s'adreça una capella petita on es veneraven els déus de la casa. És important destacar l'absència de finestres a les habitacions, que alguns relacionen amb el valor de la intimitat familiar i d'altres vinculen a la protecció dels béns.

Significat: La casa pompeiana era una casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. Organitzada originàriament al voltant d'un atri. És de dimensions modestes i sembla que pertanyia a una família de classe mitjana enriquida. El nom deriva del mosaic que decora el terra del tablinum, on s'hi representa una escena teatral. Un altre mosaic és el que decora el passadís de l'entrada, on s'hi representa un gos lligat a una cadena amb la inscripció"cave canem" (alerta amb el gos). Els gossos guardians estaven lligats durant el dia i deslligats a la nit per defensar. Tenia nombroses pintures de temàtica mitològica. Es creu que és una rèplica d'una obra del pintor grec Timantes, deixeble de Parrasi.

Sarcòfag dels Esposos

Autor: desconegut. Cronologia: 520 a.C. Tipologia: grup exempt. Materials: terracota policromada. Mides: 2,20 x 1,41 m. Estil: etrusc. Tema: funerari. Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma).

Descripció formal del Sarcòfag dels Esposos: El sarcòfag dels esposos està fet amb terracota. La tapa té forma de kline; al damunt, sobre el jaç esculpit, hi ha les figures reclinades d'un home i una dona en actitud plàcida i amable. Ell, darrere la dona, es presenta fort i protector. La dona va vestida amb una llarga túnica grega, porta unes sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes. Les mirades dels personatges no s'encreuen, la relació entre ells es transmet pels gestos de les mans. El treball de les dues figures és molt acurat a la part superior del cos; en canvi, a les cames la simplicitat tècnica és notable. Els rostres tenen un clar perfil geometritzant i hieràtic en el qual destaquen l'ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure estereotipat. Les petites restes de policromia fan pensar que estigués pintat amb uns colors força vius.

Significat i funció: El sarcòfag tenia la funció de guardar les cendres de la persona morta, que eren a la part posterior un cop acabat el ritual d'incineració. És, en realitat, una urna funerària. El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por a la mort. Creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que continuava viu en una altra vida dins del sepulcre. Per aquesta raó, les tombes solien reproduir les cases de les persones mortes, i es decoraven les cambres amb pintures al fresc, que representaven escenes de dansa, banquets, etc. També reproduïen de la manera més fidel possible els trets corporals i facials de la persona morta. Es creu que aquest sarcòfag és d'un matrimoni. Els esposos són representats celebrant un banquet. L'esposa ocupava el primer lloc, perquè la dona etrusca no estava marginada de la vida social.

Context històric i la seva evolució: A finals del segle VIII a.C., la península Itàlica estava ocupada per diferents pobles, com per exemple els lígurs, els umbres, els etruscs, els samnites, els sabins i els llatins. Aquests dos últims, l'any 753, van fundar un poblat, Roma. Aquest poblat, amb el pas del temps, esdevindria la capital d'un dels imperis més poderosos. A l'origen de la ciutat de Roma se li atribueix, a part de la història, una llegenda. Es diu que la seva creació s'atribueix als germans Ròmul i Rem. Des de la fundació de Roma, la història de la ciutat es pot dividir en 3 períodes: *Monarquia (753-509 a.C.): etapa fosca governada per reis. *República (509-31 a.C.): s'inicia després de l'expulsió dels etruscs i en la qual els romans van fer nombroses colonitzacions i conquestes i van derrotar els cartaginesos en les anomenades guerres púniques. *Imperi (31 a.C.-476 d.C.): la impossibilitat de governar un imperi enorme va obrir pas a un nou sistema polític, liderat per un emperador i a la divisió del territori en províncies. A partir del segle V, els bàrbars del nord d'Europa van iniciar la reconquesta dels seus dominis, fins que l'any 476 l'últim emperador romà va ser vençut pels ostrogots. Tanmateix, l'art romà es divideix en dos períodes: -El republicà (segles III-I a.C.), durant el qual s'observa la influència de les formes culturals gregues. *L'imperial (segles I a.C.-V d.C.), en el qual es distingeix un art tardoromà a partir de la darreria del segle III d.C.

Ara Pacis Augustae

Autor: desconegut. Cronologia: 13-9 a.C. Tipus: altar. Material: marbre de Carrara. Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m. Estil: imperial romà. Tema: commemoratiu. Localització: Museo dell'Ara Pacis (Roma).

Descripció formal: L'Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. Té dues entrades: la principal, que s'aixeca sobre un podi amb escales, està orientada a l'oest i era la que utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici; per l'altra porta, orientada a l'est, eren introduïts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. La cara exterior de l'estructura està totalment coberta de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix longitudinalment en dues franges: la inferior està decorada amb fulles d'acant i a la superior es representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August. Als cantons i a les bandes de les portes, les franges estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti. La cara interior de l'estructura presenta una decoració amb bucranis, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruits. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat tot i el predomini de les línies verticals. També cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.

Temàtica: Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. L'atribució d'aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l'emperador, al qual vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem. Així, als 4 relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi representen personatges mitològics que es volen vincular amb la biografia de l'emperador. A la façana oest, a l'esquerra, hi ha Mart, el déu de la guerra, i la lloba capitolina. A la dreta, Enees, les faccions del qual es conformen amb les d'August. A la façana est hi ha representat Tel·lus, deessa de la Terra, amb dues nimfes aquàtiques (alguns investigadors diuen que no es tracta de Tel·lus sinó de la Pau o de Venus Genetrix). Als laterals s'hi presenta la processó celebrada a Roma per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana.

Columna Trajana

Autor: Apol·lodor de Damasc (Damasc, 60 - Roma, 125). Cronologia: 107-113. Tipus: relleu. Material: marbre. Mides: 40 m (alçada) x 4 m (diàmetre). Estil: romà imperial. Tema: commemoratiu. Localització: Fòrum de Trajà (Roma).

Descripció formal: La columna de marbre s'aixeca sobre un pedestal quadrangular, té una base cilíndrica decorada amb motius ornamentals, un fust de 29,78 m d'alçada i un capitell dòric. Sobre aquest s'aixeca una escultura coronada per l'estàtua de Trajà, feta de bronze, que va ser substituïda per una de sant Pere. Al fust hi ha esculpits 200 m de relleus en espiral, l'alçada dels quals augmenta a mesura que s'allunya de terra. Les 155 escenes esculpides es van succeint sense interrupció, i hi apareixen un total de 2.500 figures humanes. L'emperador Trajà hi és representat 59 vegades, sempre vist de manera realista i no divinitzada. La resta de personatges tenen un tractament naturalista. L'escultor mostra una representació no naturalista de l'espai i para poca atenció a la perspectiva, la qual cosa es detecta en algunes escenes on apareix la isocefàlia. No obstant això, la combinació de línies diagonals i verticals aporta un gran dinamisme a l'escena. Al seu inici estava completament policromada en colors vius.

Temàtica: La Columna Trajana commemora la victòria de l'emperador romà Trajà sobre els dacis. Van seguir la crònica De bello dacico (desapareguda), en la qual es relaten les dues guerres. Al llarg dels 200 m esculpits en espiral, s'hi representen, cronològicament i en sentit ascendent, els episodis més rellevants de les batalles i la guerra i els diferents moments d'importància política. A la part inferior de la columna hi ha una cel·la en la qual es van guardar, en una urna d'or, les cendres de Trajà. Segons la documentació renaixentista, el papa va regalar aquesta capsa daurada a una família noble andalusa que va tornar a terra sevillana les restes de l'emperador, que havia nascut a Itàlica. La columna tenia una finalitat política imperial de Roma.