Art Romà Imperial: August de Prima Porta, Ara Pacis i Marc Aureli
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,75 KB
August de Prima Porta (còpia del segle I d.C.)
Documentació general: Museus Vaticans (Vil·la Ad Gallinas Albas). Estil romà imperial. Fosa (còpia talla), bronze (còpia marbre). Escultura exempta, dempeus, policroma. 2,04 m.
Context Històric: Roma Imperial
Octavi August, primer emperador de Roma (27 aC - 14 dC), posa fi a les guerres de conquesta, començant un període de pau (pax romana) que durà dos segles. August va ser representat de diverses maneres: cap militar, Pontifex Maximus, amb toga senatorial…
Característiques Artístiques
- Influència grega (hel·lenística especialment)
- Gran realisme (època imperial, tendència a idealitzar)
- Subordinació a l'arquitectura (relleus commemoratius)
- Materials més comuns: bronze, marbre i pedra
- Retrats (aportació romana)
- Relleus narratius (esdeveniments gloriosos dels emperadors)
Anàlisi Formal
- Estil romà imperial
- Mides superiors al natural
- Braç dret alçat
- Braç esquerre porta una llança i sosté la túnica
- Contrapposto
- Dofí i l’Eros (sustentació)
- Composició oberta
- Policromada
Interpretació: Contingut i Significat
Imperator, general triomfant, cap suprem de l’exèrcit. Encarregada pel Senat per commemorar la pacificació de la Gàl·lia i Hispània. L’escultura fa una arenga a les tropes, com un orador, les dirigeix i es mostra victoriós. L’original podria formar part d’un monument commemoratiu. La còpia en marbre, divinització pòstuma, trobada el 1862 a Prima Porta (nord de Roma). Anar descalç és símbol de que es troba a l’Olimp. Cupido amb el dofí és símbol d'immortalitat, hereu de Venus a través d’Enees.
La decoració de l’armadura representa la devoció dels estendards d’August que va aconseguir per mitjans diplomàtics.
Funció
- Instrument de propaganda (August com a ser excepcional)
- Pretén glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp
- Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi
- També servirà per promocionar al fill de Lívia, Tiberi, hereu d’August
- Voluntat històrica, com es veu a l’Ara Pacis
Models i Influències
- Escultura que va donar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representen moltes de les màximes autoritats
- D’August hi ha més de 80 representacions dels diversos moments de la seva vida
- És la romanització del Dorífor
- Més proper a l’idealisme grec que al realisme romà, malgrat la definició de les faccions
Ara Pacis (13 - 9 aC)
Documentació general: Camp de Mart, Palazzo Fiano, Roma. Estil romà imperial. Talla, marbre, baix relleu, policromat.
Context Històric: Roma Imperial
L’Ara Pacis va ser construït (13 - 9 aC) per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de l’emperador August després de les seves victorioses campanyes en la Gàl·lia i Hispània. Durant 3 anys August havia estat fora de Roma i finalment va aconseguir imposar la pau.
El conjunt del monument va estar molts segles desaparegut i quan es descobrí s’interpretà erròniament. L’emplaçament actual no és l’original; en temps de Mussolini (1938) es va traslladar a un edifici a tocar de les ruïnes del Mausoleu d’August. El projecte de Mussolini era recuperar el major número d’obres de la Roma imperial, amb la qual identificava el seu govern.
Anàlisi Formal
Construcció de planta rectangular, sense coberta, que envolta un altar interior i en forma d’U. Es troba damunt d’un podi i té dues portes alineades sobre l’eix O-E. El mur exterior cobert de relleus escultòrics i dividit en dos registres: el baix amb decoració vegetal i l’alt amb dues comitives i escenes mitològiques relacionades amb August. El mur interior dividit de la mateixa manera: a baix una empallissada i a dalt una garlanda amb fruits, lligades amb bucranis.
Iconografia
Relleu únic que continua a ambdós costats. Processó ritual en què es dóna la benvinguda a August al seu retorn (13 aC). Figures disposades en tres quarts i sobresurten del pla. August presideix el sacrifici i s’ha perdut la major part del seu cos. Primer cop que es representa la família de l’emperador, inclosos els nens, en un relleu oficial. L’alt relleu es combina amb el mig i el baix, augmentant la sensació de profunditat, també es remarca la importància del personatge. Els plecs donen molta mobilitat.
Interpretació
L’altar està dedicat a la deessa de la Pau i aixecat al camp de Mart, on cada any els sacerdots i vestals havien de sacrificar un moltó i dos bous.
Les garlandes i els bucranis són elements utilitzats en els sacrificis; això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova, igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitza l’abundància i la prosperitat de l’Imperi.
Funció
- Monument commemoratiu
- La iconografia al·ludeix a la finalitat del monument, als sacrificis que s’havien de fer
- Va servir per exaltar la figura del primer emperador romà: August el sublim
- Els poetes el vinculaven amb Enees i se’l relacionava amb Ròmul i Rem
- Document històric important per conèixer l’època d’August: política, moda, costums i ideologia imperant
Models i Influències
- Segueix l’estructura dels antics espais sagrats
- Pels relleus es relaciona amb els arcs de triomf o les columnes commemoratives
- Els personatges no estan idealitzats, per la qual cosa són una autèntica galeria de retrats
- El fris de les Panatenees de Fídies, al Partenó, on trobem les escenes que es juxtaposen sense cap separació formal sembla una clara influència
Retrat Eqüestre de Marc Aureli (175 dC)
Documentació general: Palazzo dei Conservatori, Museus Capitolins, Roma. Estil romà imperial (Alt imperi). Fosa, bronze daurat. Escultura exempta, escultura eqüestre. 4,24 m.
Context Històric: Roma Imperial
Durant el seu regnat (161 - 180), Marc Aureli es va veure obligat a fer guerres sense descans per tal de preservar l’Imperi del perill dels bàrbars. Marc Aureli tenia una excel·lent formació grecollatina i filosòfica, compaginava les armes amb les lletres. Va escriure les Meditacions (12 volums de reflexions sobre el món i l’home).
Anàlisi Formal
- Túnica curta i paludamentum (capot de general)
- Calçat de patrici
- Rostre ple de realisme
- Gest de crida d’atenció, previ a l’arenga
- Animal potent (coll gros, venes voluminoses i plecs a la pell)
- Múltiples punts de vista
Interpretació
Exaltació de l’emperador com a gran sobirà. El fet que vagi a cavall indica que és un líder militar victoriós. El rostre reflecteix molt bé la humanitat de l’emperador. Gest de clemència segons una font medieval que deia que sota la pota davantera aixecada hi havia un bàrbar suplicant. El fet d’anar amb túnica indica que es tracta d’un pacificador i no un conqueridor.
Funció
- Commemorativa i d’exaltació del poder de l’emperador
Models i Influències
- Va ser a l’època romana que l’escultura eqüestre va arribar a la seva consolidació
- Vehicle iconogràfic magnífic que manifesta l’enaltiment del poder i glòria del personatge
- Aquest tipus de retrat va decaure en el baix imperi però en el Renaixement va reaparèixer el motiu per honorar herois militars i prínceps