Art Romà i Etrusc: Monuments i Escultures Clau

Significat i funció de la Maison Carrée

Temple dedicat al culte imperial i a Gai Cèsar i Luci Cèsar, néts de l’emperador i fills de la seva filla Júlia i d'Agripa. Va ser erigit en honor a l’emperador Octavi August i la seva família. Va ser construït per ordre d’Agripa, governador de la Gàl·lia i encarregat d’organitzar la infraestructura pública d'aquesta província, el sistema de tributs i l'administració. Durant l’època d’August es van construir gran quantitat de monuments públics i commemoratius: aqüeductes, arcs de triomf, amfiteatres, temples, etc., seguint una política d’unificació de l’Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics. També era una forma d’impressionar els pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa de Roma.

Després de la mort d'August, l'imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. La conservació de l'edifici és deguda a la seva utilització de forma gairebé ininterrompuda al llarg dels anys: ajuntament durant l'edat mitjana, església, arxiu i museu. Des del 1940 és monument històric de França.

Comparació: August de Prima Porta i Kouros d'Anavissos

L'escultura d'August de Prima Porta va ser creada el 19 aC, i a més, se'n va fer una còpia l'any 14 dC. En canvi, el Kouros d'Anavissos va ser creat gairebé 500 anys abans, ja que pertany a l'art grec. Com observem, l'escultura August de Prima Porta és de l'art romà i pertany a l'estil romà imperial. D'altra banda, el Kouros d'Anavissos és d'origen grec i, per tant, d'estil grec arcaic. Les dues escultures són exemptes, ja que són figures humanes representades de forma completa. Els seus significats i funcions difereixen notablement.

Descripció formal: Sarcòfag dels Esposos

Escultura exempta unifacial feta de terracota (argila modelada i cuita). Estava policromada amb colors vius. Té forma de kliné (llit), i sobre aquest hi ha les figures reclinades d’un home i una dona en actitud plàcida i amable. Tots dos porten vestits i pentinats d'influència grega. L'home, darrere la dona, amb el tors nu i descalç, es mostra fort i protector. Porta el cabell tirat enrere i cenyit a la forma característica del poble jònic. La dona va vestida amb una llarga túnica (quitó), porta unes sabates acabades en punta i es cobreix el cap amb una gorra frígia de la qual surten unes llargues trenes. Presenten rostres inexpressius, de perfil geomètric i hieràtic, el somriure arcaic, els ulls ametllats i la barbeta punxeguda. Tenen una clara influència clàssica: recorden els kouroi i korai de l'estil grec arcaic. Els dos personatges no creuen les mirades; la relació afectuosa entre ells es transmet a partir de les mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona mentre que la mà esquerra queda estesa en actitud afable al seu davant, com esperant la mà de la dona. El treball de les dues figures és molt acurat a la part superior del cos i als peus i les sabates. A les cames, en canvi, la simplicitat tècnica és notable i la flexió de la cintura, poc natural.

Significat i funció del Colisseu

El Colisseu és un amfiteatre, un edifici destinat a diversos espectacles:

• Lluites de gladiadors
• Lluites de feres
• Representacions de batalles històriques (fins i tot navals, anomenades naumàquies)
• Execucions

El Colisseu es va concebre per a la glorificació de la família Flàvia. Va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble, en un intent d'allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró. Tenia una funció propagandística, amb la qual potenciava la imatge benefactora del poder de l'emperador i glorificava la seva divinitat. Rep el nom per la colossal estàtua de Neró que estava prop del monument. L'entrada era gratuïta i el públic es col·locava segons el seu estatus social (més avall els rics i poderosos, la resta del poble fins a arribar als pobres cada cop més enlaire).