Art Romà: Característiques i Influències en la Societat

Art i Societat

• Poble de soldats i magistrats, la seva vocació no estava en el camp del pensament ni de l'art sinó en el desig de dominació política i econòmica.
• Esperit pragmàtic, pràctic, heretat dels seus avantpassats itàlics primitius.
• Aquest sentit es manifesta en la gran quantitat d'edificis públics (basilíques, termes, teatres, etc.) i d'obres públiques (ponts, aqüeductes, calçades, muralles, etc.), moltes amb gran valor artístic.
• Aquest sentit pràctic i funcional també es manifesta en l'urbanisme.
• La importància de la família en la societat romana deriva en un interès pels espais interns: importància de la casa i de les pintures decoratives (frescos).
• En contrast amb l'idealisme i generalització de l'escultura grega, els romans preferien allò que és específic, concret, actual.
• D'aquí deriva l'interès pels retrats, relleus històrics i relleus per a particulars com sarcòfags. Aquests retrats no idealitzats tenen influències etrusques tant per l'estil com pel culte als morts.
• En arquitectura, els distingeix dels grecs l'ús de l'arc, la cúpula i una columna nova, l'ordre toscà, semblant al dòric però amb base i fust llis, que és d'influència etrusca, i la columna composta, amb volutes i més fulles d'acant, que incorporen ells mateixos.
• Una altra diferència amb Grècia és el gust pel colossalisme i la verticalitat, que no tenia el classicisme grec. Aquestes grans obres es van fer amb "opus caementicum" (formigó), cal, sorra, aigua i trossos de pedra.
• Les influències gregues van ser molt importants en totes les manifestacions culturals, però sobretot en escultura, poesia, filosofia, literatura... Els romans arriben al sud d'Itàlia (202 a.C.) saquegen Siracusa i s'apoderan de Grècia el 146 a.C.
• Col·leccionen obres, contracten artistes grecs, copien obres gregues i adopten moltes formes gregues adaptant-les al seu propi esperit.
• L'època de l'art hel·lenístic és reemplaçada pel predomini universal de l'art romà.
• A partir del segle I d.C., és aquest art i no ja el grec el que s'imposa en el món mediterrani. Roma crea al mateix temps que l'administració unitària de l'Imperi el seu "art imperial" més o menys unitari.
• En l'art romà conviuen, doncs, dues tendències:
  - L'estil hel·lenitzant idealista, propi de l'aristocràcia, que coneix i admira l'art grec, que busca formes clàssiques i és teatral.
  - L'estil romà tradicional, sobri, propi de les classes mitjanes, naturalista.
• L'època de plenitud de l'art romà és del segle II a.C. al III d.C.

Arquitectura - Escultura - Pintura - Mosaic

Característiques de l’arquitectura romana:

1. Arquitectura més ornamentada que la grega. Augmenten els temes decoratius, la columna deixa de ser només un element sustentant per esdevenir pura ornamentació (exemple: temples pseudodípters).
2. L'arquitectura és pràctica i utilitària. Utilitzaran elements i recursos d'altres civilitzacions, sempre que serveixin als seus interessos. La volta, l'arc i la cúpula són de procedència etrusca. Gràcies al seu ús podran tancar espais molt amplis que una arquitectura arquitravada no permetria.
3. Predomina el sentit colossal; tots els edificis tindran grans proporcions. És típic d'un estat que es considera amo del món. A més, els edificis han de proporcionar, per complir òptimament la seva comesa, un espai per a l'oci i per al treball.
4. Es potencia la focalització (incidir la mirada en algun lloc de la construcció a destacar), la perspectiva, la simetria, tant a l'edifici en si, com en la integració dels mateixos en l'espai urbà.
5. Davant d'una arquitectura aclaparadorament religiosa com era la grega, la romana és molt més civil i militar. Si els grecs són urbanistes més que arquitectes, els romans són més que arquitectes, enginyers.
6. Pel que fa als materials, els romans fan servir els materials més barats i sòlids: el maó, el formigó, el carreu quan cal, etc. El formigó o morter el fabricaven amb calç com a base d'unió i còdols o grava. El resultat era un material fort i barat. L'exterior d'aquests murs podia anar revestit amb plaques de pedra o marbre per donar-li més vistositat.
7. Els romans construïen amb quatre sistemes d'aparell als quals els van donar noms:
   1. Opus reticulatum: és només revestiment a base de tessel·les (normalment de maó) piramidals amb base quadrada.
   2. Opus testaceum o latericium: són maons a soga i tizón.
   3. Opus incertum: blocs de pedra irregulars amb carreu només en les cantonades (maçoneria).
   4. Opus cuadratum: blocs paral·lelepípedes (carreus) units amb morter.
8. En arcs només utilitzaran el de mig punt i quant a sostres usen l’adovellada però també la volta de canó, la d'aresta i la cúpula semiesfèrica o de mitja taronja.
9. Pel que fa als suports, els romans copien el concepte d'orde arquitectònic dels grecs i de fet utilitzaran els tres ordes grecs però amb plena llibertat: allargant les seves proporcions, superposant els diferents ordes en les plantes d'un mateix edifici, etc. No obstant això, ells creen dos ordes que són pròpiament seus: l'orde toscà i el compost.

• L'orde toscà és d'origen etrusc, els quals l'havien copiat dels dòrids, per això no és més que una simplificació del dòric. La columna té basa simple i el fust és llis i una mica més llarg. La resta és igual.
• Van utilitzar molt el corinti hel·lenístic perquè era el que tenia més presència, el més carregat, però aviat van crear ells mateixos un orde compost similar al corinti: és una combinació de volutes jòniques i fulles d'acant corínties.

Urbanisme:

• Civilització eminentment urbana. Planificació hipodàmica. Fòrum, cardo i decumanus. Origen militar.
• Temple síntesi entre l'etrusc i el grec. Pseudoperípter, pòdium.
• Arquitectura civil. Basíliques, termes, domus, insulae, teatres, amfiteatres, circs, arcs de triomf, columnes commemoratives, aqueductes, ponts, calçades...

Característiques de l'escultura romana:

• Dues tendències:
• Idealista que copia temes i composicions de l'art grec. Multitud de còpies d'origen grec fetes al gust de les famílies dominants i de la decoració de grans edificis oficials.
• Popular, realista, d'origen etrusc, gust pel retrat a les escultures i pel relleu històric, narracions de gestes i fets dels cònsols, militars i emperadors. Retrat democràtic.

El Retrat:

• Tradició etrusca, culte als avantpassats. Bust o cos sencer. D'en peus, sedent i eqüestre.
• Materials: marbre i bronze.
• Funcions: militar i imperial, administrativa-legislativa, religiosa i heròica.
• Al final de l'imperi tenim anticlassicisme i simplificació. Idealització i influència de la simbologia cristiana.

El relleu:

• Mitjà de propaganda política, esculpir en pedra les gestes dels cònsols i emperadors perquè el poble els admiri.
• Relleus vinculats als edificis commemoratius i amb sentit narratiu continu.
• Columnes commemoratives, arcs de triomf i altars. Fets històrics, totalment autèntics.
• Relleu de tipus pictòric, realitzat amb un alt nivell tècnic. Detallisme, perspectiva, fons paisatgístics i composicions molt denses, típicament romans.
• Art èpic il·lustratiu, que passarà a l'art cristià. El relleu romà narra els fets històrics polítics i militars, el cristià temes religiosos, tant de l'Antic com del Nou Testament.

Esquema Temporal

753 a.C. Fundació legendària de Roma (Monarquia i domini etrusc). Roma conquista el Latium.

• Reis romans: Ròmul (fundador), Numa Pompili, Tul·li Hostili, Ancus Marci, Tarquini Prisco, Sevi Tul·li i Tarquini Superb.

509 a.C. Finalitza la monarquia i comença la República. En aquest període Roma comença la seva expansió per la Mediterrània.

• Guerres Púniques, contra Cartago. 264 a.C. - 146 a.C.
• Guerres Macedòniques, contra les polis gregues. 197 a.C. - 146 a.C.
• Conquesta de Hispània, els romans desembarquen a Ampúries, 218 a.C. - 19 a.C.
• Juli Cèsar, cònsol de Roma. Transició entre la República i l'Imperi. Conquesta de la Gàlia. 59 a.C. - 44 a.C.
• Mort de Cleopatra i Marc Antoni. Egipte, província romana. Roma domina tot el Mediterrani.

30 a.C. - 14 d.C. Època d'August. Comença l'Imperi.

• Emperadors:
  • Família Julio-Claudia. 30 a.C. - 68 d.C.
    • Octavi August
    • Tiberi
    • Caligula
    • Claudi
    • Neró
  • Família Flàvia, 69 - 96 d.C.
    • Vespasià
    • Titus
    • Domicià
  • Emperadors Adoptius, 96 - 192 (Màxima expansió de l'Imperi Romà)

    • Nerva
    • Trajà
    • Adrià
    • Antoní Pius
    • Marc Aureli
    • Còmmode

Durant els últims segles de l'Imperi romà d'Occident, quan l'aristocràcia decau i abandona les ciutats, i l'Imperi es ruralitza i el cristianisme puja des de les classes baixes i impregna la societat, l'art és cada vegada més popular i provincià i a poc a poc desplaça els ideals clàssics i es fa cada vegada més per explicar esdeveniments, amb formes més esquemàtiques i antinaturals que compten amb el suport de la nova autoritat eclesiàstica del cristianisme.