Art Romà: Antecedents, Cronologia i Característiques

Antecedents

Art Etrusc:

Sobretot funerari, introdueixen l'arc i la volta. Influència en l'art funerari romà i en l'ús de l'arc i la volta.

Art Grec:

Arrels culturals que els romans "romanitzen". Influència en l'escultura, la pintura i l'arquitectura romana.

Pobles Itàlics Primitius:

Els que hi havia a la localització geogràfica.

Cronologia

Monarquia (753-509 a.C.):

• Fundació de Roma i creació del Senat.
• Set reis, l'últim dels quals, Tarquini, és deposat.
• Sorgeix la República.

República (509-31 a.C.):

• El Senat cobra gran importància.
• Comença l'expansió pel Mediterrani.
• Divisió entre patricis i plebeus.
• Guerres civils al final de la República.
• S'orgeixen els triumvirats.

Imperi (31 a.C.-476 d.C.):

• Octavi, nebot de Cèsar, aconsegueix la pacificació del territori i esdevé el primer emperador (August).
• Període d'apogeu i decadència de l'Imperi.
• Teodosi divideix l'Imperi en dues meitats: Orient i Occident.
• Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Odoacre:

Deposa l'últim emperador romà d'Occident: Ròmul Augústul.

Divisió de l'Art Romà en Dos Períodes:

• Període Republicà: Segles III-I a.C.
• Període Imperial: Segles I-V d.C.

precedents; Art Etrusc

Arquitectura:

• Barreja d'art grec i oriental.
• Basat en l'art funerari.
• Introducció de l'arc i la volta.
• Ordre toscà: fust llis com el dòric, arquitrau llis, fris llis o amb decoració jònica o coríntia.
• Construcció de tombes i temples.

Tombes:

• Excavades a la roca.
• Cobertes per una construcció cònica.
• Domini de l'arc i la volta.

Temples:

• Sobre un podi alt.
• Amb tres cel·les.
• Pseudoperípter amb coberta a dues aigües.
• Columnes llises d'ordre toscà (semblant al dòric) amb arquitrau llis i fris sense mètopes ni tríglifs.

Escultura:

• Sarcòfags de bronze i terracota.
• Gran realisme en la reproducció dels rostres dels morts.
• Influència de l'època arcaica grega: somriure forçat, ulls ametllats, hieratisme.

Pintura:

• Decoració mural a les tombes.
• Recreació de la vida quotidiana etrusca.
• Característiques: llei de la frontalitat (influència egípcia), cossos masculins més foscos que els femenins, dits allargats, estructures arquitectòniques pintades de vermell i fons ocres.

Característiques Generals de l'Arquitectura Romana:

• Eclecticisme: assimilació d'influències dels pobles conquerits.
• Fusió del model grec i etrusc.
• Monumentalitat: tant en l'espai com en el significat (immortalitat de l'Imperi).
• Utilitarisme, practicisme i funcionalitat.
• Prioritat als aspectes tècnics i funcionals per sobre dels estètics.
• Gran desenvolupament de l'enginyeria.
• Noves construccions: basíliques, termes, etc.
• Dinamisme: ús de l'arc i la volta (de canó i d'aresta).
• Combinació de l'arc i la llinda en una mateixa superfície.

Urbanisme:

• Homogeneïtzació de les terres conquerides.
• Ciutats de nova construcció ordenades mitjançant una quadrícula (influència dels campaments militars).
• Dos carrers principals: Cardo (nord-sud) i Decumanus (est-oest).
• El fòrum, a l'encreuament del Cardo i el Decumanus, albergava els edificis més importants: basílica, cúria i arxiu.
• Exemple: Fòrum de Trajà a Roma.
• Influència de la planta hipodàmica i els campaments militars.
• Importància de les vies de comunicació (ex: Via Augusta).
• Grans obres d'enginyeria: ponts, aqüeductes, clavegueram.

Arquitectura Civil

Àmbit Privat:

• Domus: casa particular amb peristil (pati d'entrada), fauces (porta d'entrada), vestibulum (rebedor), atrium (pati interior descobert amb impluvium i compluvium) i tablinum (habitació del senyor).
• Insulae: cases de veïns.
• Villae: cases de camp, segones residències dels rics, emperadors i patricis.

Àmbit Públic:

Edificis Religiosos:

• Temple: sobre un podi, amb escalinata d'accés, pseudoperípter, tholos, pòrtic, pronaos i cel·la.

Edificis Civils:

• Termes: amb apodyterium (vestidor), caldarium, frigidarium i tepidarium.
• Teatres i Amfiteatres: representacions teatrals, lluites de gladiadors, naumàquies, lluites d'animals.
• Basílica: administració de justícia, actes públics, posteriorment convertida en lloc de culte cristià.
• Monuments Commemoratius: columnes, arcs de triomf.